Sīn
|
Aquest article tracta sobre la lletra de l'alfabet àrab. Vegeu-ne altres significats a «Sin». |
|
La sīn (en àrab السّين [a'sːiːn]) és la dotzena lletra de l'alfabet àrab (quinzena o vint-i-unena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la sāmekh fenícia.
Ús
Representa el so consonàntic /s/.
En notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la <math>x</math> a occident.
Escriptura
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| س | ـس | ـسـ | سـ |
La sīn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar sīn.
A l'alfabet de xat àrab i al SATTS, sīn es transcriu com a S.
A la representació Unicode, sīn ocupa el punt U+0633 amb el nom ARABIC LETTER SEEN.
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd3.
Com a entitat HTML, es codifica com a س
Variants
Tot i que la xīn, ش, s'hi assembla, tenen orígens diferents.
L'alfabet xiao'erjing usa un símbol amb un punt addicional, س˙, per a una varietat tonal de la /s/.
Vegeu també
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística