14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1932 - Barcelona: s'hi publica a el primer número del setmanari "L'Intransigent".
• 1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
• 1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.

Món

• 1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.
• 1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
• 1968, Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.
• 1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.

Naixements

Països Catalans

• 1574, Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.

Resta del Món

• 1862, Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
• Lekeitio, 1873: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
• 1889, Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
• 1896, Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
• 1904, Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
• 1910, Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
• 1918, Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
• 1944, Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i la primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.

Necrològiques

Països Catalans

• 1803, València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
• 1968, Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
• 2003, Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).

Món

• 1435, Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc
• 1935, Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
• 2008, Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).

Festes i commemoracions

• Festa nacional de França

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
  • Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
• Sants: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
• Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
• Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

Església Copta

• 7 Abib: Xenuda, arquimandrita de Xandavil; Ignasi de Roma, bisbe màrtir (107).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 1 de juliol del calendari julià.

• Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; traslació de les relíquies de Joan de Rila (946); Leonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Athos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)

Església Ortodoxa Grega

• 25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.

Església Evangèlica d'Alemanya

• Karoline Utriainen, laica (1929).

Esglésies anglicanes

• John Keble, prevere i poeta (1866)