Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920) és un filòleg i lingüista català d'història i gramàtica catalana.

Va cursar els seus estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí i Coll, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Estudià als Estudis Universitaris Catalans, i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943, on fou catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana. Fou rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986 data des de la qual n'és honorari.

Professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París. És doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals Salzburg, Tolosa, Rovira i Virgili, la Sorbona i les Illes Balears.

També ha estat president de la Société de Linguistique Romane (avui, president d'honor), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociolingüística, president d'honor del II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970), de la North American Catalan Society i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).

És president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertany a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana).

Així mateix, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les quals la Real Academia Española. També és membre honorari de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.

Biblioteca Badia-Cardús

L'any 1975, mentre s'iniciaven les activitats del Congrés de Cultura Catalana, el Dr. Badia i la seva esposa Maria Cardús fan públic el donatiu de la seva biblioteca i de l'arxiu documental a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d'un fons especialitzat en lingüística, filologia i gramàtica de les llengües romàniques, sobretot del català i castellà, que conté llibres, revistes i nombrosos fullets, molts dels quals són exemplars únics o molt rars.

Premis i reconeixements

• Creu de Sant Jordi (1986)
• Premi d'Honor Lluís Carulla (1995)
• Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996)
• Medalla al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1999).
• Homenatge del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques (6 de setembre de 2011).
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2003)
• Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2012)

Bibliografia

La seva obra científica inclou més de sis-cents títols, amb més de cinquanta llibres, entre els quals:

• Gramática histórica catalana (1951, trad. al català el 1981)
• Gramática catalana (1962)
• Llengua i cultura als Països Catalans (1964)
• La llengua dels barcelonins (1969)
• La formació de la llengua catalana (1981)
• Gramàtica de la llengua catalana (1994)
• Les Regles d'esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999)

Vegeu també

• Patronymica Romanica.

Enllaços externs

• Antoni Maria Badia i Margarit a la pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans
• Biblioteca Badia-Cardús de la Biblioteca de Catalunya