Caroline Wozniacki
| Caroline Wozniacki | ||
|---|---|---|
| Caroline Wozniacki a Estocolm (2008). | ||
| País | ||
| Residència | Montecarlo (Mònaco) | |
| Naixença | 11 de juliol de 1990 Odense (Dinamarca) | |
| Alçada | 1.77 m | |
| Pes | 58.2 kg | |
| Professional | 18 de juliol de 2005 | |
| Joc | Dretana (revés a dos mans) | |
| Diners guanyats | US$ 15.113.558 | |
| Web oficial | Web oficial | |
| Individual | ||
| Rècord partits | {{#property:P564}} | |
| Títols | 20 | |
| Millor rànquing | 1 (11 d'octubre de 2010) | |
| Grand Slams | ||
| Open d'Austràlia | SF (2011) | |
| Roland Garros | QF (2010) | |
| Wimbledon | 4R (2009, 2010, 2011) | |
| US Open | F (2009) | |
| Altres torneigs | ||
| Copa Masters | F (2010) | |
| Jocs Olímpics | QF (2012) | |
| Dobles | ||
| Rècord partits | {{#property:P555}} | |
| Títols | 2 | |
| Millor rànquing | 52 (14 de setembre de 2009) | |
| Grand Slams | ||
| Open d'Austràlia | 2R (2008) | |
| Roland Garros | 2R (2010) | |
| Wimbledon | 2R (2009, 2010) | |
| US Open | 3R (2009) | |
| Perfil a WTA | ||
| Darrera actualització: 04/02/2013 | ||
Caroline Wozniacki (/voʑˈɲatski/) és una jugadora de tennis professional danesa, nascuda l'11 de juliol de 1990 a Odense, Dinamarca. Va arribar a ser la número 1 del rànquing mundial de la WTA durant 67 setmanes acabant en aquesta posició les temporades 2010 i 2011. Tanmateix no ha guanyat cap títol de Grand Slam i només n'ha disputat una final, el US Open 2009 que va perdre davant Kim Clijsters. Ha guanyat un total de 20 torneigs individuals i 2 de dobles.
Biografia
Wozniacki és filla d'immigrants catòlics polonesos, Piotr and Anna Wozniacki.[1][2] La seva mare havia jugat en la selecció polonesa de voleibol i el seu pare fou futbolista professional. La parella es van mudar a Dinamarca quan el seu pare va fitxar per l'equip danès de futbol Boldklubben 1909. El seu germà gran Patrik és també futbolista professional i juga a l'equip Hvidovre IF. Parla tres idiomes: polonès, anglès i danès.
És amant de diversos esports com handbol, futbol o natació i també li agrada tocar el piano.[3] És seguidora del club de futbol Liverpool, en alguna ocasió a aparegut amb una samarreta d'aquest equip signada pel seu capità Steven Gerrard.[4] La seva millor amiga és Malou Ejdesgaard, que també és tennista, i en algunes ocasions han format parella en torneigs WTA.
Actualment manté una relació amorosa amb el golfista nord-irlandès Rory McIlroy.[5]
L'any 2009 va signar un contracte patrocini amb la línia de roba esportiva d'Adidas dissenyada per Stella McCartney.[6] També ha estat patrocinada per Compeed, Rolex, Danske Invest, Oriflame, Turkish Airlines, Proactiv, Sony Ericsson, Yonex i e-Boks.
Torneigs de Grand Slam
Individual: 1 (0−1)
| Resultat | Núm. | Any | Torneig | Oponent | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|
| Finalista | 1. | 2009 | US Open | 5–7, 3–6 |
Carrera esportiva
Primers anys (2005−2008)
Després de guanyar diferents torneigs en categoria júnior, inclòs Wimbledon i el torneig Orange Bowl de tennis,[7] Wozniacki va fer el seu debut professional en el circuit professional femení Sony Ericsson WTA el 19 de juliol de 2005 a Cincinnati amb quinze anys acabats de fer. Allà es va enfrontar en primera ronda a la cap de sèrie número 1, Patty Schnyder, amb la qual va perdre en dos sets i que posteriorment en fou la campiona.

Va començar la temporada encapçalant la llista de caps de sèrie en categoria júnior en l'Open d'Austràlia, però fou derrotada en la final per Anastasia Pavlyuchenkova. En dobles va arribar a semifinals fent parella amb Anna Tatishvili. A Memphis va arribar a quarts de final, primera vegada que ho aconseguia en un torneig de la WTA, però fou superada per Sofia Arvidsson. Junt a Victoria Azarenka es van plantar a la final de dobles davant la sorpresa de tothom, però foren superades per l'experimentada parella formada per Lisa Raymond i Samantha Stosur. Posteriorment va rebre una invitació per disputar la fase prèvia del Wimbledon però fou superada en primera ronda per Miho Saeki, així que finalment va disputar el torneig en categoria júnior. Va superar totes les rondes fins guanyar a Magdaléna Rybáriková en la final. Posteriorment, també va arribar a quarts de final en el torneig d'Estocolm però fou derrotada per la guanyadora final del torneig, Zheng Jie. En l'últim Grand Slam de la temporada, Wozniacki fou segona cap de sèrie en el categoria júnior. Després de superar la primera ronda, fou desqualificada per insultar l'àrbitre principal del partit.[8] En el seu blog personal, la danesa va afirmar que les seves paraules mal interpretat ja que s'estava criticant així mateixa pel seu error. El seu darrer torneig com a júnior fou a Osaka, on va aconseguir el títol individual i de dobles. Poc després d'esdevenir professional ja va aconseguir el seu primer títol en el circuit ITF a Istanbul i superant a Tatjana Malek en la final. A final d'any, Wozniacki fou nomenada ambaixadora del Danish Junior Tennis pel ministre de cultura danès, Brian Mikkelsen.[9]
A principi de la temporada 2007 va guanyar els torneigs de Urtijëi i Las Vegas del circuit ITF superant en la final a Alberta Brianti i Akiko Morigami respectivament. Fou convidada a participar en el torneig d'Indian Wells i caigué a segona ronda davant Martina Hingis. Estant per primera vegada entre les 100 millors del món, arribà a la seva primera semifinal en un torneig de WTA a Tòquio, on fou derrotada per Venus Williams. També va fer un paper destacat a Fes i Estocolm, on va arribar a quarts de final després de perdre contra Ioana Raluca Olaru i Agnieszka Radwanska respectivament. Féu el seu debut en el quadre principal de tres Grand Slam: en el Roland Garros va perdre en primera ronda davant Nathalie Dechy provenint de la qualificació, a Wimbledon va arribar a segona ronda perdent davant Mara Santangelo, i en el US Open va caure davant Alizé Cornet en segona ronda.

Wozniacki començà el 2008 jugant un torneig d'exhibició a Hong Kong. En el seu enfrontament contra de Maria Xaràpova va perdre ràpidament però aconseguí el trofeu de dobles al costat de Venus Williams. En el primer Grand Slam de l'any, l'Obert d'Austràlia, Wozniacki venç en la rondes inicials a Gisela Dulko, Alona Bondarenko i Sabine Lisicki, però a quarta ronda no va poder superar a Ana Ivanović, posterior campiona. Tan a Doha com a Memphis fou derrotada a quarts de final per Xaràpova i Lindsay Davenport respectivament. Seguint pels Estats Units, a Indian Wells va perdre en quarta ronda enfront Svetlana Kuznetsova, a Miami també quedà eliminada a quarta ronda però aquí per Venus Williams, i a Amèlia Island va caure a segona ronda davant Alona Bondarenko. Al Roland Garros va entrar com a cap de sèrie, primera vegada en un Grand Slam. Fou derrotava a tercera ronda novament per Ivanović que també en fou la vencedora. A Wimbledon tampoc va superar la tercera ronda després de perdre enfront Jelena Janković. Wozniacki assolí el seu primer títol del circuit WTA, al guanyar el torneig d'Estocolm (Nordea Nordic Light Open) al vèncer en la final a Vera Dushevina. En els Jocs Olímpics d'estiu de 2008, Wozniacki va arribar a tercera ronda fins perdre amb la guanyadora final de la medalla d'or, Elena Dementieva. Seguidament va guanyar el segon títol de l'any a New Haven (Pilot Pen Tennis) vencent a Anna Chakvetadze en la final, i deixant en el camí a Marion Bartoli i Alizé Cornet. Al US Open va superar les tres primeres rondes però va caure davant Janković. A Pequín va perdre en el partit inaugural contra Anabel Medina Garrigues però fent parella amb ella es van endur el títol de dobles, el primer de dobles de la seva carrera. Obtingué el seu tercer títol de la seua carrera a Tòquio al vèncer a Kaia Kanepi, on per primera ocasió fou la principal cap de sèrie, i arribà a la final en el torneig de Luxemburg perdent contra Dementieva. També va disputar el torneig del seu país en el cricuit ITF, a Odense, i va gaunyar el títol superant a Sofia Arvidsson en la final. Va tancar la temporada en la posició 12 del rànquing mundial i fou reconeguda amb el guardó de tennista revelació.[10]
Ascens al número 1 (2009−2011)
La temporada 2009 va començar amb les derrotes a quarts de final a Auckland i Sydney contra Elena Vesnina i Serena Williams, respectivament. Com a onzena cap de sèrie, Wozniacki va perdre a tercera ronda en l'Open d'Austràlia davant la convidada Jelena Dokić. Seguidament va disputar el torneig de Memphis on fou finalista perquè va caure davant Victoria Azarenka. Paral·lelament també van disputar conjuntament el torneig de dobles i van guanyar el torneig derrotant a Michaëlla Krajicek i Yuliana Fedak. En els primers dos torneigs obligatoris d'Indian Wells i Miami, Wozniacki va caure a quarts de final en ambdós contra Vera Zvonareva, que en fou la campiona, i Svetlana Kuznetsova, respectivament. La primera alegria va arribar a Ponte Vedra Beach, on va proclamar-se campiona en superar fàcilment a Aleksandra Wozniak gràcies a un poderós primer servei i un encertat joc a la resta. A Charleston va superar la primera cap de sèrie a semifinals, Dementieva, però va perdre en la final contra Sabine Lisicki. Llavors va perdre en segona ronda a Stuttgart contra Bartoli i en tercera a Roma contra Azarenka. En la primera edició del torneig de Madrid en categoria femenina, va arribar a la final però fou superada per la número 1 Dinara Safina. En el segon Grand Slam, Roland Garros, va caure a tercera ronda contra Sorana Cîrstea i en dobles va perdre a primera ronda. El segon títol de l'any va arribar sobre gespa a Eastbourne, on va derrotar a Virginie Razzano. A Wimbledon va entrar al quadre com a novena cap de sèrie i va perdre a quarta ronda contra Lisicki. El dia que celebrava el seu dinovè aniversari va disputar la final del torneig de Bastad però fou vençuda per María José Martínez Sánchez. Posteriorment va encadenar una ratxa força negativa perdent a segona ronda de Los Angeles contra Cîrstea, a quarts de final de Cincinnati contra Dementieva, a segona ronda de Toronto contra Zheng Jie. Finalment es va trobar amb un nou èxit a New Haven, tercer títol de l'any, on va defensar el títol amb èxit sense perdre cap set i superant a Vesnina en la final. Al US Open, la danesa va aconseguir el seu millor resultat individual alhora que esdevenia la primera tennista danesa en arribar a una final de Grand Slam des de la instauració de l'Era Open. Malgrat realitzar un paper digne en la final, fou derrotada per Kim Clijsters, que recentment havia tornat al tennis professional després d'haver-se retirat l'any 2007. A causa d'una malaltia vírica es va retirar a segona ronda del torneig de Tòquio, i posteriorment va perdre en primera ronda a Pequín contra Martínez Sánchez, a semifinals d'Osaka contra Samantha Stosur i a primera ronda de Luxemburg contra Anne Kremer, aquest darrer a causa d'una tendinitis. Els bons resultats aconseguits durant l'any li van permetre classificar-se per la Copa Masters de Doha per primera vegada. En la fase inicial va guanyar dos dels tres partits i va avançar a semifinals. Allà va coincidir amb la número 1 del rànquing mundial, Serena Williams i malgrat guanyar el primer set, es va retirar a causa d'una lesió a la cuixa esquerra i un dolor a l'estómac.
En el primer partit de la temporada fou vençuda per Li Na a Sydney. En l'Open d'Austràlia va entrar al quadre com a vuitena cap de sèrie però fou superada novament per Li a quarta ronda en dos sets. Malgrat la derrota, Wozniacki va escalar fins la tercera posició del rànquing mundial. A Indian Wells fou finalista després de perdre davant Janković i va accedir a la segona posició del rànquing. Seguidament va disputar el torneig de Miami i va caure a quarts de final contra Justine Henin, que retornava al circuit professional després d'uns anys retirada. A Ponte Vedra Beach va defensar el títol amb èxit derrotant a Olga Govortsova en la final. A Charleston va arribar a semifinals però es va retirar a causa d'una lesió al tormell quan s'enfrontava a Zvonareva. Malgrat aquest problema, va continuar disputant una sèrie de torneigs sobre terra batuda (Stuttgart, Roma i Madrid) però en tots va perdre en les primeres rondes, i només a Varsòvia va arribar a quarts de final, on es va retirar per lesió. En el Roland Garros va arribar a quarta ronda sense perdre cap set, llavors va superar a Flavia Pennetta però fou derrotada per Francesca Schiavone, campiona final del Grand Slam. També va participar en categoria de dobles junt a Daniela Hantuchová, però per culpa d'una lesió d'aquesta, es van retirar a segona ronda. A Eastbourne, Wozniacki va fallar en la defensa del títol i va perdre en el primer partit contra Aravane Rezaï. A Wimbledon va arribar a quarta ronda fins caure davant Petra Kvitová. Seguidament es va disputar la primera edició del torneig de Copenhaguen, primer esdeveniment de tennis celebrat a Dinamarca i especialment creat per la popularitat aconseguida per Wozniacki al seu país. La danesa no va errar durant la disputa dels partits i es va emportar el títol superant a Klára Zakopalová en la final. A Cincinnati no va passar de tercera ronda després de perdre contra Bartoli. A Mont-real, es va haver d'esperar dos dies per disputar les semifinals a causa de la intensa pluja, i el mateix dia va guanyar les semifinals i la final contra Kuznetsova i Zvonareva, aconseguint el tercer títol de l'any. Seguidament va tornar a guanyar el torneig de New Haven per tercera ocasió consecutiva, aquest cop contra Nadia Petrova. Amb la baixa de Serena Williams, tennista número 1 del rànquing mundial, Wozniacki va encapçalar la llista de caps de sèrie en el US Open. Va millorar el seu resultat en els Grands Slams arribant a semifinals però fou superada per Zvonareva. Seguidament va guanyar el torneig de Tòquio contra Dementieva aconseguint el cinquè títol de la temporada. Llavors va disputar el torneig de Pequín, i després de superar la tercera ronda, Wozniacki es va coronar com la nova número 1 del rànquing individual reemplaçant a Serena Williams. Va esdevenir la cinquena tennista en arribar al número 1 sense guanyar un títol de Grand Slam.[11] Finalment també es va emportar el títol derrotant a Zvonareva. En la Copa Masters celebrada a Doha, va guanyar el primer partit contra Dementieva i el tercer contra Schiavone, però va perdre el segon davant Stosur. Això fou suficient per classificar-se per les semifinals i assegurar-se el número 1 a final d'any. Va superar les semifinals contra Zvonareva però fou derrotada en la final contra Clijsters. Va tancar la temporada amb sis títols individuals, un més que Clijsters.

Abans de començar la temporada va decidir canviar de marca de raqueta, de Babolat a Yonex.[12] Després de jugar diversos partits d'exhibició a principi d'any, va disputar el primer torneig oficial a Sydney però va perdre en el primer partit contra Dominika Cibulková. Seguidament ja es va celebrar l'Open d'Austràlia, el primer Grand Slam que disputava com a número 1 del rànquing mundial. Va arribar a semifinals, on va perdre contra Li Na, a qui havia vençut en l'edició prèvia, malgrat disposar d'un punt de partit en el servei. Després del títol aconseguit per Clijsters, la tennista belga la va superar al capdavant del rànquing únicament durant una setmana, ja que Wozniacki va guanyar el seu primer títol de l'any a Dubai la setmana següent. Allà va superar fàcilment a Kuznetsova en la final aconseguint el tretzè títol de la seva carrera. A Doha també es va plantar a la final però en aquesta ocasió fou superada per Zvonareva. En el primer torneig Premier obligatori de l'any a Indian Wells, Wozniacki també va arribar a la final i va véncer a Bartoli. La setmana següent va disputar el torneig de Miami però va perdre a quarta ronda contra Andrea Petkovic. Seguidament va disputar els torneigs de Charleston o Stuttgart amb sort desigual, va guanyar la primera final contra Vesnina i va perdre la segona contra Julia Görges. A Madrid fou derrotada novament per Görges en tercera ronda mentre que a Roma fou derrotada per Xaràpova a semifinals, que després en fou la campiona. A Brussel·les va disputar la sisena final de la temporada, i després de superar a Peng Shuai va guanyar el quart títol, el primer de la seva carrera sobre terra batuda vermella, el tipus de pista més lent.[13] Tanmateix, aquest resultat no es va veure reflectit en el Roland Garros, on fou vençuda a tercera ronda per Hantuchová. En el torneig de casa seva, Copenhaguen, per segon any consecutiu va emportar-se el títol superant a Lucie Šafářová en la final. A Wimbledon tampoc va millorar els seus resultats i va perdre a quarta ronda contra Cibulková. Tot i perdre en segona ronda a Toronto i Cincinnati contra Roberta Vinci i Christina McHale respectivament, a New Haven va guanyar el títol per quarta ocasió consecutiva superant a Petra Cetkovská. Al US Open va arribar a semifinals després de superar diversos obstacles, i fou derrotada fàcilment per Serena Williams. Fins a final de temporada només va disputar el torneig de Tòquio i Pequín, on va ser eliminada a tercera i quarts de final per Kanepi i Pennetta respectivament. Finalment va encapçalar la Copa Masters però només va guanyar el primer partit contra Radwańska i va perdre els altres dos contra Zvonareva i Kvitová. Aquests resultats no li van permetre avançar a semifinals però gràcies a l'abandó de Xaràpova, Wozniacki va conservar el número 1. D'aquesta forma va finalitzar número 1 del rànquing femení per segon any consecutiu i només li va faltar una setmana per completar tota la temporada en aquest lloc ja que Clijsters la va superar una setmana al febrer.
Top 10 (2012−present)
Va començar la temporada 2012 representant el seu país en la Copa Hopman junt al seu compatriota Frederik Nielsen. Malgrat guanyar dos partits individuals i només perdre contra Kvitová, van quedar eliminats en la fase prèvia. El primer torneig WTA que disputà fou a Sydney però fou eliminada a quarts de final per Radwańska. Fou la principal cap de sèrie en l'Open d'Austràlia però també va caure a quarts de final davant Clijsters, tot i que era el seu millor resultat en aquest torneig. La victòria d'Azarenka en aquest Grand Slam li va permetre accedir al número 1 del rànquing i Wozniacki va baixar al segon lloc. Seguidament va disputar els torneigs de Dubai i Indian Wells on defensava els títols, però en ambdós fou eliminada prematurament per Görges i Ivanović respectivament. A Miami va millor els seus resultats arribant a semifinals però Xaràpova la va vèncer. A Charleston no va poder defensar el títol a causa d'una norma del circuit WTA pel qual ja hi havia dues altres tennistes Top 6 en el quadre.[14] A continuació va disputar el torneig del seu país i arribà a la final fàcilment, però Angelique Kerber aconseguí la primera derrota de Wozniacki en aquest torneig des de la seva instauració el 2010. El seu rendiment fou molt negatiu en els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon, on fou eliminada per Kanepi en tercera ronda i Tamira Paszek en primera respectivament. Seguidament va representar a Dinamarca en el Jocs Olímpics participant en categoria individual femení, on derrotà a Anne Keothavong, Yanina Wickmayer i Hantuchová però fou vençuda per Serena Williams a quarts de final, que finalment fou medalla d'or. A l'estiu va tenir un bon rendiment a Mont-real arribant a semifinals fins ser superada per Kvitová, però a Cincinnati només va arribar a tercera ronda en caure contra Pavlyuchenkova. A New Haven, on defensava quatre títol consecutius, es retirà a semifinals per una lesió al genoll. A causa de no haver superat els dolors, en el US Open no va avançar més enllà de primera ronda caient davant Irina-Camelia Begu. Per primera vegada en tres anys va sortir del Top 10. Malgrat la decepció, poc després va aconseguir el primer títol de la temporada a Seül davant Kanepi. A Tòquio va perdre contra Radwanska a quarts de final mentre que a Pequín va perdre davant Kerber a tercera ronda. A Moscou va guanyar el segon títol de l'any, i vintè de la seva carrera, superant a Stosur en la final. Malgrat aquest final de temporada no es va poder classificar per disputar el WTA Tour Championships però si el Tournament of Champions de Sofia. Allà va guanyar els tres partits de la fase prèvia però va perdre en la final davant Petrova, acabant la temporada en la desena posició del rànquing.
Palmarès: 22 (20−2)
Individual: 33 (20−13)
|
| ||||||||||||||||||
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Guanyadora | 1. | 8 d'agost de 2008 | Dura | 6–0, 6–2 | ||
| Guanyadora | 2. | 23 d'agost de 2008 | Dura | 3–6, 6–4, 6–1 | ||
| Guanyadora | 3. | 5 d'octubre de 2008 | Dura | 6–2, 3–6, 6–1 | ||
| Finalista | 1. | 26 d'octubre de 2008 | Dura (i) | 6–2, 4–6, 6–7(4) | ||
| Finalista | 2. | 21 de febrer de 2009 | Dura (i) | 1–6, 3–6 | ||
| Guanyadora | 4. | 12 d'abril de 2009 | Terra batuda | 6–1, 6–2 | ||
| Finalista | 3. | 19 d'abril de 2009 | Terra batuda | 2–6, 4–6 | ||
| Finalista | 4. | 17 de maig de 2009 | Terra batuda | 2–6, 4–6 | ||
| Guanyadora | 5. | 20 de juny de 2009 | Gespa | 7–6(5), 7–5 | ||
| Finalista | 5. | 11 de juliol de 2009 | Terra batuda | 5–7, 4–6 | ||
| Guanyadora | 6. | 29 d'agost de 2009 | Dura | 6–2, 6–4 | ||
| Finalista | 6. | 13 de setembre de 2009 | Dura | 5–7, 3–6 | ||
| Finalista | 7. | 21 de març de 2010 | Dura | 2–6, 4–6 | ||
| Guanyadora | 7. | 11 d'abril de 2010 | Terra batuda | 6–2, 7–5 | ||
| Guanyadora | 8. | 8 d'agost de 2010 | Dura (i) | 6–2, 7–6(5) | ||
| Guanyadora | 9. | 23 d'agost de 2010 | Dura | 6–3, 6–2 | ||
| Guanyadora | 10. | 28 d'agost de 2010 | Dura | 6–3, 3–6, 6–3 | ||
| Guanyadora | 11. | 2 d'octubre de 2010 | Dura | 1–6, 6–2, 6–3 | ||
| Guanyadora | 12. | 10 d'octubre de 2010 | Dura | 6–3, 3–6, 6–3 | ||
| Finalista | 8. | 31 d'octubre de 2010 | Dura | 3–6, 7–5, 3–6 | ||
| Guanyadora | 13. | 20 de febrer de 2011 | Dura | 6–1, 6–3 | ||
| Finalista | 9. | 26 de febrer de 2011 | Dura | 4–6, 4–6 | ||
| Guanyadora | 14. | 20 de març de 2011 | Dura | 6–1, 2–6, 6–3 | ||
| Guanyadora | 15. | 10 d'abril de 2011 | Dura | 6–2, 6–3 | ||
| Finalista | 10. | 24 d'abril de 2011 | Terra batuda (i) | 6–7(3), 3–6 | ||
| Guanyadora | 16. | 21 de maig de 2011 | Terra batuda | 2−6, 6−3, 6−3 | ||
| Guanyadora | 17. | 12 de juny de 2011 | Dura (i) | 6–1, 6–4 | ||
| Guanyadora | 18. | 27 d'agost de 2011 | Dura | 6–4, 6–1 | ||
| Finalista | 11. | 15 d'abril de 2012 | Dura (i) | 4–6, 4–6 | ||
| Guanyadora | 19. | 23 de setembre de 2012 | Dura | 6–1, 6–0 | ||
| Guanyadora | 20. | 21 d'octubre de 2012 | Dura (i) | 6–2, 4–6, 7–5 | ||
| Finalista | 12. | 4 de novembre de 2012 | Dura (i) | 2–6, 1–6 | ||
| Finalista | 13. | 17 de març de 2013 | Dura | 2–6, 2–6 |
Períodes com a número 1
| Núm. | Precedida per | Dates | Succeïda per | Setmanes | Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. | 11/10/2010 − 13/02/2011 | 18 | 18 | ||
| 2. | 21/02/2011 − 29/01/2012 | 49 | 67 |
Dobles: 3 (2−1)
|
| ||||||||||||||||
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Oponents en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Finalista | 1. | 26 de febrer de 2006 | Dura (i) | 7–6(2), 6–3 | |||
| Guanyadora | 1. | 28 de setembre de 2008 | Dura | 6–1, 6–3 | |||
| Guanyadora | 2. | 21 de febrer de 2009 | Dura (i) | 6–1, 7–6(2) |
Trajectòria
Individual
| Torneig | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | Títols | G − P | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Open d'Austràlia | A | A | 4R | 3R | 4R | SF | QF | 4R | 0 / 6 | 20 − 6 | |||||||||
| Roland Garros | A | 1R | 3R | 3R | QF | 3R | 3R | 2R | 0 / 7 | 13 − 7 | |||||||||
| Wimbledon | Q | 2R | 3R | 4R | 4R | 4R | 1R | 0 / 6 | 12 − 6 | ||||||||||
| US Open | A | 2R | 4R | F | SF | SF | 1R | 0 / 6 | 20 − 6 | ||||||||||
| Jocs Olímpics | NC | 3R | No celebrat | QF | NC | 0 / 2 | 5 − 2 | ||||||||||||
| WTA Tour Championships | A | A | A | SF | F | RR | A | 0 / 3 | 6 − 6 | ||||||||||
| Rànquing a final d'any | 237 | 60 | 12 | 4 | 1 | 1 | 10 | 76 − 33 | |||||||||||
| Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin | |||||||||||||||||||
Referències
- ↑ «€20m smiles: Rory McIlroy and tennis ace Caroline Wozniacki» (en anglès). The Independent, 05-11-2011. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ «About Caro» (en anglès). Caroline Wozniacki Official Web site. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ Bhattacharya, Runa. «20 Questions with Tennis Phenom Caroline Wozniacki» (en anglès). Teen Vogue, 12-11-2006. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ Davies, Adam. «Tennis Star Caroline Wozniacki Keeps Promise To Liverpool Fans» (en anglès). CaughtOffside, 25-02-2011. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ «McIlroy says arm fine, confirms dating Wozniacki» (en anglès). Golf.com, 25-08-2011. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ «KEEP YOUR EYE ON THIS HOT SHOT» (en anglès). WMagazine, 28-07-2009. [Consulta: 2 març 2013].
- ↑ Curry, Tim. «Roshardt and Wozniacki Claim Orange Bowl Title» (en anglès). ITFtennis.com, 12-12-2005. [Consulta: 14 novembre 2011].
- ↑ «Not sweet, Caroline» (en anglès). Daily Mirror, 05-09-2006. [Consulta: 22 novembre 2011].
- ↑ «Caroline Wozniacki bliver ambassadør» (en danès). Politiken, 24-11-2006. [Consulta: 22 novembre 2011].
- ↑ Anson, Matthew Grant. «‘Woz Effect’ waking country up from tennis hibernation» (en anglès). The Copenhagen Post Online, 19-11-2011. [Consulta: 5 desembre 2011].
- ↑ Lawless, Aaress. «Caroline Wozniacki Dethrones Serena Williams for No. 1 Tennis Ranking» (en anglès). On the Baseline Tennis News, 07-10-2010. [Consulta: 21 desembre 2011].
- ↑ Pagliaro, Richard. «Frame Job: Wozniacki Switches to Yonex» (en anglès). Tennis.com, 03-01-2011. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ «Top-ranked Caroline Wozniacki wins Brussels Open» (en anglès). The Seattle Times, 21-05-2011. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ Bodo, Peter. «Star security backfiring on WTA?» (en anglès). ESPN, 12-12-2003. [Consulta: 13 febrer 2013].
Enllaços externs
- Web oficial (anglès)
- Caroline Wozniacki a Twitter
- Caroline Wozniacki a la WTA (anglès)
- Caroline Wozniacki a ITF (anglès)
- Caroline Wozniacki al lloc web de la Billie Jean King Cup (anglès)