Espadella
Espadella (en castellà i oficialment, Espadilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Limita amb Toga, Vallat, Fanzara, Aiòder, Fontes i Torre-xiva.
Geografia
Presenta com a màximes altures la Penya Saganta, de 723 m, molt freqüentada pels escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de Piqueta, Melig, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. Destacar el riu Millars i el seu afluent Espadella.
Història
D'origen musulmà, el rei moro Zayd Abu Zayd, que s'havia convertit al cristianisme, va donar-li-la a l'arquebisbe de Tarragona; després de la conquesta pertanyé a la baronia d'Arenós, concedida el 1242 a Ximén Pérez Tarazona; el 1355 la baronia passà (per matrimoni del primer duc, Alfons d'Aragó i Foix (1332-1412)) a la casa ducal de Gandia; el 1464 li fou confiscada a son nét Jaume, per sublevar-se contra Joan II (1398-1479); aleshores el rei va crear el ducat de Vilafermosa per a son fill Alfons i Espadella romangué inclosa en ell; fou lloc de moriscs (85 cases el 1609) pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54 | 80 | 81 | 85 | 78 | 73 | 74 | 62 | 72 | 70 | 85 |
Economia
La deprimida economia local obliga els habitants d'Espadella a sortir a treballar als nuclis de població industrials propers, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional ha donat en la dècada dels noranta un auge a la construcció i al sector serveis. L'agricultura, pràcticament abandonada, presenta, en la zona baixa, junt al riu Millars, que permet el reg, cultius de cítrics.
Monuments
- Ermita de Sant Roc.
D'una sola nau, amb un pòrtic amb tres arcs de mig punt a cadascun dels tres costats, amb un petit banc corregut. És de petita grandària. El parament és de pedra treballada irregular unit amb argamassa de calç, i els arcs i finestres emmarcats amb maó.
- Castell. D'origen musulmà, queden molt poques restes, podent-se apreciar part de la torre major i diversos llenços de les seves muralles.
- Església de la Degollació de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII amb campanar d'estil barroc valencià.
- Casa Abadia. Del segle XVII. Conserva les antigues formes gòtiques. Actualmente acull les oficines municipals.
-
Ermita de Sant Roc
-
Església de Sant Joan Baptista
-
Ajuntament, antiga Casa Abadia
Festes i celebracions
- Dia de las Tortas. El 26 de desembre existeix un curiós costum que consisteix a aportar a la taula pública plats de coques per les principals persones de la població i en presència de les autoritats del poble se subhasten, lliurant-se els diners recollits per al sufragi de les ànimes. Les postures se satisfan en cuartiquias de blat pagadores a la collita. La coca que més es licita és la del retor.
- Festes patronals. Se celebra la tercera setmana d'agost en honor a Sant Roc i Sant Joan.
- Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb fogueres, benedicció d'animals i es reparteixen els típics rotllos.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.