Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-16 i a l'Alcora s'agafa la CV-190.
La població està assentada a la part més alta d'una foia plena de camps d'avellaners, nous, ametllers i altres tipus de cultius, més minoritaris, i sota les faldilles del Massís del Penyagolosa. El terme municipal compta amb nombroses masies que fins fa ben poquet estaven habitades tot l'any, com Fuentes, El Plano Herrera, El Mas del Rebollo, Chirivilla... També existeixen paratges de singular bellesa com són Santa Anna, El Chorrador de Zucaina, La Penya Villanueva, El Pinar, Los Picayos, El Corral del Pi, El Corral d'Onofre, La Carrasca dels Treus Peus...
En arribar la tardor als boscos del terme, sempre que el final de l'estiu i principis de la tardor hagen sigut generosos en pluges, se solen trobar nombrosos bolets, sent els rovellons els bolets més abundants i apreciats, coneguts a Sucaina amb el nom xurro de rebollones.
Població d'origen àrab. El seu nom possiblement prové de la paraula sukaina, el qual significa caseta a la vora de la font. La població està al costat d'una font i d'aquí possiblemente el nom. Del pou que alimenta aquesta font s'extreu part de l'aigua que abasteix a la població.
S'ha de destacar que existeixen nombroses restes de poblats ibèrics en el seu terme municipal, en els que s'han trobat diverses restes de ceràmica ibèrica a La Escudilla i Los Cabañiles dels segles VI i V aC.
La seua història corre paral·lela a la dels moriscos, constituint un exemple de poble àrab de muntanya en aquestes terres, i patint després de l'expulsió d'aquests a l'any 1609 una despoblació de la qual ha anat recuperant-se poc a poc, amb una dura competència pel despoblament que pateixen les terres de l'interior per la crisi agrària.
Economia basada per una part en l'agricultura, tenint l'avellaner i més recentment les nous com a cultius principals i per una altra part en la criança de porcs i gallines, comptant amb nombroses granges.
Administració
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Església Parroquial de la Transfiguració d'El Salvador (S. XVI-XVIII). Es conserven al seu interior interessants talles de fusta del s. XVIII i una imatge medieval de fusta policromada de Santa Anna, patrona de la Vila de Sucaina, objecte de gran devoció. Durant els últims 3 anys ha estat objecte d'una remodelació a fons del seu interior: capelles, altars, sostre i sòl.
Ermita de Santa Bàrbara (S. XVIII). Ermita que es troba a la mateixa població i que dóna nom a la part alta del poble. Està situada a prop del frontó i d'un dels dipòsits d'aigua que abasteixen Sucaina. Es va construir cap a finals del S. XVIII i cap a l'any 1994 es va dur a terme una restauració, a través d'una inniciativa popular, de la seva teulada i façana, tornant-li part de l'esplendor original. Era tradició fins al 2001 o 2002, el celebrar-hi la festivitat de Diumenge de Rams en el seu interior i baixar en processó fins a la plaça de l'Església, però degut a què per a arribar-hi s'ha de pujar una pendent bastant pronunciada i per a evitar-hi al màxim l'esforç que havia de realitzar la gent gran, es va optar per celebrar tal festivitat a l'entrada de l'església parroquial, a la part plana de la població.
Calvari i ermita del Calvari (S. XVIII-XIX)
Ermita de Santa Anna (S. XVIII). Ermita de Santa AnnaErmita dedicada a la patrona de la Vila de Sucaina. Es va construir a finals del S. XVIII i està situada a uns 4 km de la població, en direcció Montanejos, per la carretera CV-195. Es troba en un paratge de gran bellesa natural. Està construïda en el marge dret de la Rambla de Santa Anna, afluent del riu Vilafermosa i d'una font de la qual surt abundant aigua fresca. Vora la font hi ha una zona reservada per a fer carn a la brasa o paelles i als voltants de l'emita hi ha diverses taules i bancs de formigó on poder menjar-se-les. L'ermita es va construir en motiu de les diverses aparicions que de Santa Anna va tenir una pastoreta procedent d'alguna de las masies que avui es troben pròximes a l'ermita. Santa Anna se li va aparéixer sobre un gran esbarzer que misteriosament no punxava i li va dir en l'última aparició que la gent de Sucaina construís una ermita en aquell lloc. La devoció que tenen els sucainers a Santa Anna és molt gran, la qual, segons figura en una placa de l'ermita, va salvar del còlera a la població cap a finals del S. XIX. Cada 1 de maig es realitza una gran romeria a l'ermita des del poble amb la celebració de dues misses solemnes. En tal dia la presència de paradetes, en les quals se'n poden comprar diverses coses, és nombrosa. Una altra data important, tot i que no tan multitudinària com l'anterior, és la del 26 de juliol, dia de Sant Joaquím i Santa Anna, en el qual es realitza una missa solemne a l'ermita i es reparteix una coca coneguda com a la "rebanada" entre tots els assistents. Aquest dia és conegut com al dia de "Santa Anna de la rebanada". En els últims anys s'han dut a terme treballs de rehabilitació de la seva façana i interior, tornant a l'ermita el seu aspecte original. Amb aquestes obres s'han acabat els problemes d'humitat que patia l'interior de l'ermita i que havien perjudicat molt al retaule de l'altar major.
Piló de Sant Gregori, Piló de Santa Anna, Piló de la Santanica i Piló del Calvari.
Monuments civils
Torre àrab. A la Chirivilla hi ha restes d'una torre d'origen musulmà.
Festes Locals
Sant Antoni Abat. Dissabte més pròxim al 17 de Gener.
Romiatge a Santa Anna, patrona de la Vila de Sucaina: 1 de Maig.
Processó del Sant Sepeli: Divendres Sant.
Santa Anna de la "Rebanada": 26 de Juliol.
La Setmana Cultural: primera setmana d'Agost.
Festes majors, en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu: primera quinzena d'agost.
