Fontes

Fontes
Fuentes de Ayódar

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Millars
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Manc. d'Espadà-Millars Nules
Gentilici	Fonter, fontera
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	312.895,00
Superfície	10,90 km²
Altitud	505 msnm
Població (2016)   • Densitat	114 hab. 10,46 hab/km²
Coordenades	40° 01′ 14″ N, 0° 25′ 10″ O{{#coordinates:40 | 01 | 14 | N | 0 | 25 | 10 | W | type:city(114)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	104 km de València 42 km de Castelló de la Plana 50 km de Cirat
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP Jordi Lucena Lucas (PP)
Codi postal	12225
Festes majors	Sant Roc i Mare de Déu de l'Assumpció De l'11 al 17 d'agost

Fontes (o les Fonts d'Aiòder, tal com avala l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cirat, Torralba del Pinar, Aiòder, Espadella i Torre-xiva.

Geografia

Es troba enclavat en els contraforts septentrionals del Parc natural de la Serra d'Espadà.

El nucli urbà s'assenta de manera escalonada al costat de la rambla d'Aiòder i es troba a una altura de 505 metres. Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 694 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 306 per superfícies de cultius, prats i pastures.

Història

És un dels quatre pobles que formen la Baronia d'Aiòder; va pertànyer inicialment al rei moro de València Zayd Abu Zayd. Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, es va repoblar amb famílies de Godella decretant-se la carta de poblament el 17 de setembre de 1611, sent el senyor de la baronia d'En Cristòfol Funes.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010
86	80	86	98	105	110	105	95	100	112	142

Economia

L'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari, encara que el seu percentatge encara és relativament important. La major part de la població activa està dedicada al sector serveis, el 40,9%, fonamentalment impulsat pel turisme interior.

Monuments

• Església de Sant Roc.

Construïda entre els segles XVII i XVIII. És una església de nau única amb capelles laterals entre contraforts, volta de canó amb arcs en l'interior i coberta a dues aigües en l'exterior, amb tester pla. Disposa de cor a l'entrada de l'església. D'estil barroc desornamentat, durant la Guerra civil espanyola, va sofrir alguns atacs que van destruir algunes parts, com els altars laterals.

Llocs d'interés

Rio Chico

• Rio Chico. La presència d'aquest riu atorga a la localitat un important atractiu turístic. El riu presenta un cabal, més o menys estable, al llarg de tot l'any. Aquest recurs és aprofitable durant totes les estacions de l'any; però a l'estiu és un lloc ideal per a prendre el bany.

• Llentiscle monumental de la Masadica. L'edat estimada de l'exemplar és de 200 anys. Posseïx una altura de 3,50 m i el diàmetre de la copa és el següent: nord-sud: 10 m i aquest-oest: 5 m. L'arbre està catalogat com notable i singular. És un autèntic monument natural. Es tracta del llentiscle de majors dimensions del País Valencià.

• Coves: de Juan Lentejas, de Peñalta, Largas, de Zailes, de Caminejos, del Al-morzar, de Sabartes, del Morrón...

Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
• Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
• Santa Àgueda. Se celebra el 5 de febrer amb ball de disfresses.
• Festes patronals. En honor a Sant Roc i a la Mare de Déu de l'Assumpció al voltant del 16 d'agost.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.