Vés al contingut

Barxeta

Barxeta
Bandera de Barxeta Escut de Barxeta
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Barxeta respecte del País Valencià Localització de Barxeta respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Barxetà, barxetana
Predom. ling. Valencià
Pressupost 1.155.511,32
Superfície 28,50 km²
Altitud 93 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
1.607 hab.
56,39 hab/km²
Coordenades 39° 02′ 20″ N, 0° 25′ 04″ O / 39.03889°N,0.41778°O / 39.03889; -0.41778{{#coordinates:39 | 02 | 20 | N | 0 | 25 | 04 | W | type:city(1607)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 68 km de València
14,2 km de Xàtiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
3 PP, 3 EUPV i 3 Compromís
Vicente Huet Ballester (PP)
Codi postal 46667
Festes majors Darrera setmana de juliol
Web

Barxeta és una població valenciana de la comarca de la Costera.

Limita amb El Genovés, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca), Benigànim i Quatretonda (a la Vall d'Albaida), l'Ènova i Rafelguaraf (a la Ribera Alta) i Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Geografia

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i finalitzar en la CV-600. És en l'extrem oriental de la comarca, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xàtiva amb la vall de la Valldigna i la mar. La vall de Barxeta està constituïda per una fondada de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xàtiva. La delimiten, pel nord, la serreta de Manuel (la Barxella, 300 m.; la Penya Vermella, 344 m.); per l'est, el massís muntanyenc de Mondúver i el pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m.). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el rierol de Barxeta. Hi ha biodiversitat de la flora i fauna mediterrània, encara que principalment el tipus de vegetació que es desenvolupa és matollar i pinedes de pi blanc.

Història

Les restes del passat que s'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és una alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragonés, per tal d'obtenir el títol de Senyor de Barxeta hagué de renunciar a totes les seues possessions en Aragó, i va acudir a Barxeta amb tota la família, tant fills com germans i cunyats. Al poc de temps va arribar a aconsseguir el títol de Senyor d'Alzira. Un germà seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d'ascendència italiana. El 1574 assoleix la independència de Xàtiva. El 19 de març de 1644, Felip V l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009
1.636 1.605 1.631 1.610 1.612 1.612 1.634 1.619 1.623 1.650 1.669

Economia

És un municipi fonamentalment agrícola. A aquest sector es dedica la major part de la població. La superfície conreada és de 877 hectàrees, de les quals: 804 hectàrees són fruiteres, 53 hectàrees oliveres, 12 hectàrees d'herbacis, 2 hectàrees de vinya i altres 6 hectàrees amb altres cultius. Existeixen tres magatzems hortofrutícoles.

En la ramaderia assenyalar l'existència de granges destinades a la criatura i engreixi d'aus i porcs.

Destaquen també a Barxeta l'existència de pedreres d'extracció de marbre i granit i d'àrids.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Lorente Calabuig PCE
1983 - 1987 José Lorente Calabuig PCE-PCPV
1987 - 1991 Vicente Reig Maronda CDS
1991 - 1995 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV
1995 - 1999 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV
1999 - 2003 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV
2003 - 2007 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV
2007 - 2011 Vicent Antoni Giner i Segarra EUPV
Des del 2011 Vicent Huet Ballester PP

Darreres eleccions municipals

A les darreres eleccions municipals, PP va traure 3 regidors, el EUPV en va traure 3 i Compromís 3. Les CUP es van quedar a les portes d'obtindre un regidor.[2] L'actual alcalde és Vicente Huet Ballester, del PP.

Resultats electorals de Barxeta, 2011[3]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Vicente Huet Ballester 392 3 32,10%
Esquerra Unida del País Valencià Vicente Mahiques Margarit 362 3 29,65%
BLOC-Coalició Compromís Enric Soler Canet 345 3 28,26%
Gent de Barxeta - Candidatura d'Unitat Popular Salvador Ribera Hernández 113 0 9,25%
Partit Socialista Obrer Espanyol Romualdo Peris Garcia 6 0 0,49%
Total 1.230 9

Monuments

Església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s'aixecava l'original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil Espanyola pels anarquistes del poble.

Festes i celebracions

Les seues Festes Patronals i populars -que tenen lloc l'última setmana de juliol- mesclen el caràcter religiós amb el lúdic. Entre els seus actes destaquen les vaquetes, la pirotècnia, el festival de bandes de música "Memorial Alcalde Josep Lorente", la festa de moros i cristians, els nombrosos actes esportius i culturals, i la "Festa del Marrano" (paelles i aigua).

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. «BARXETA - Resultados Elecciones Municipales 2011» (en castellà). Foro-ciudad.com.
  3. «Candidatures circumscripció electoral Barxeta». Butlletí oficial de la Província de València.

Enllaços externs