Barxeta
| |||||
| Localització | |||||
|
| |||||
| Municipi a la Costera | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva | ||||
| Gentilici | Barxetà, barxetana | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 1.155.511,32 | ||||
| Superfície | 28,50 km² | ||||
| Altitud | 93 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.607 hab. 56,39 hab/km² | ||||
| Coordenades | 39° 02′ 20″ N, 0° 25′ 04″ O / 39.03889°N,0.41778°O{{#coordinates:39 | 02 | 20 | N | 0 | 25 | 04 | W | type:city(1607)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Distàncies | 68 km de València 14,2 km de Xàtiva | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 3 PP, 3 EUPV i 3 Compromís Vicente Huet Ballester (PP) | ||||
| Codi postal | 46667
| ||||
| Festes majors | Darrera setmana de juliol | ||||
| Web | |||||
Barxeta és una població valenciana de la comarca de la Costera.
Limita amb El Genovés, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca), Benigànim i Quatretonda (a la Vall d'Albaida), l'Ènova i Rafelguaraf (a la Ribera Alta) i Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).
Geografia
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i finalitzar en la CV-600. És en l'extrem oriental de la comarca, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xàtiva amb la vall de la Valldigna i la mar. La vall de Barxeta està constituïda per una fondada de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xàtiva. La delimiten, pel nord, la serreta de Manuel (la Barxella, 300 m.; la Penya Vermella, 344 m.); per l'est, el massís muntanyenc de Mondúver i el pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m.). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el rierol de Barxeta. Hi ha biodiversitat de la flora i fauna mediterrània, encara que principalment el tipus de vegetació que es desenvolupa és matollar i pinedes de pi blanc.
Història
Les restes del passat que s'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és una alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragonés, per tal d'obtenir el títol de Senyor de Barxeta hagué de renunciar a totes les seues possessions en Aragó, i va acudir a Barxeta amb tota la família, tant fills com germans i cunyats. Al poc de temps va arribar a aconsseguir el títol de Senyor d'Alzira. Un germà seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d'ascendència italiana. El 1574 assoleix la independència de Xàtiva. El 19 de març de 1644, Felip V l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.636 | 1.605 | 1.631 | 1.610 | 1.612 | 1.612 | 1.634 | 1.619 | 1.623 | 1.650 | 1.669 |
Economia
És un municipi fonamentalment agrícola. A aquest sector es dedica la major part de la població. La superfície conreada és de 877 hectàrees, de les quals: 804 hectàrees són fruiteres, 53 hectàrees oliveres, 12 hectàrees d'herbacis, 2 hectàrees de vinya i altres 6 hectàrees amb altres cultius. Existeixen tres magatzems hortofrutícoles.
En la ramaderia assenyalar l'existència de granges destinades a la criatura i engreixi d'aus i porcs.
Destaquen també a Barxeta l'existència de pedreres d'extracció de marbre i granit i d'àrids.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Lorente Calabuig | PCE |
| 1983 - 1987 | José Lorente Calabuig | PCE-PCPV |
| 1987 - 1991 | Vicente Reig Maronda | CDS |
| 1991 - 1995 | Vicent Antoni Giner i Segarra | EUPV |
| 1995 - 1999 | Vicent Antoni Giner i Segarra | EUPV |
| 1999 - 2003 | Vicent Antoni Giner i Segarra | EUPV |
| 2003 - 2007 | Vicent Antoni Giner i Segarra | EUPV |
| 2007 - 2011 | Vicent Antoni Giner i Segarra | EUPV |
| Des del 2011 | Vicent Huet Ballester | PP |
Darreres eleccions municipals
A les darreres eleccions municipals, PP va traure 3 regidors, el EUPV en va traure 3 i Compromís 3. Les CUP es van quedar a les portes d'obtindre un regidor.[2] L'actual alcalde és Vicente Huet Ballester, del PP.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Vicente Huet Ballester | 392 | 3 | 32,10% | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Vicente Mahiques Margarit | 362 | 3 | 29,65% | |
| BLOC-Coalició Compromís | Enric Soler Canet | 345 | 3 | 28,26% | |
| Gent de Barxeta - Candidatura d'Unitat Popular | Salvador Ribera Hernández | 113 | 0 | 9,25% | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | Romualdo Peris Garcia | 6 | 0 | 0,49% | |
| Total | 1.230 | 9 | |||
Monuments
Església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s'aixecava l'original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil Espanyola pels anarquistes del poble.
Festes i celebracions
Les seues Festes Patronals i populars -que tenen lloc l'última setmana de juliol- mesclen el caràcter religiós amb el lúdic. Entre els seus actes destaquen les vaquetes, la pirotècnia, el festival de bandes de música "Memorial Alcalde Josep Lorente", la festa de moros i cristians, els nombrosos actes esportius i culturals, i la "Festa del Marrano" (paelles i aigua).
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ «BARXETA - Resultados Elecciones Municipales 2011» (en castellà). Foro-ciudad.com.
- ↑ «Candidatures circumscripció electoral Barxeta». Butlletí oficial de la Província de València.