La Salzadella

Localització

Portal de la Bassa o de Sant Mateu

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Mancomunitat Castelló Nord
Vinaròs

Gentilici Salzadellà, salzadellana

Predom. ling.

Valencià

Superfície 49,9 km²

Altitud 339 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 751 hab.
15,05 hab/km²

Coordenades

40° 25′ 03″ N, 0° 10′ 29″ E / 40.41750°N,0.17472°E{{#coordinates:40 | 25 | 03 | N | 0 | 10 | 29 | E | type:city(751)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 130 km de València
60 km de Castelló de la Plana
35 km de Vinaròs

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 6
4 JPS i 3 PP
Abelardo Ripoll Guasch (JPS)

Codi postal 12186

Festes majors 2 i 3 de febrer

Dies de mercat divendres

Fira tradicional De la Cirera, 7 i 8 de juny

La Salzadella (o la Salzedella), és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.

El topònim prové d'un bosc de salzes que hi ha al terme. Per tant, la forma ortogràfica etimològicament més correcta és «la Salzedella».

Geografia

Situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcalà. Paisatge amb vegetació típicament mediterrània com oliveres, ametllers, fruiters; hi destaca la famosa cirera de la Salzadella.

Nuclis de població

Hi ha els nuclis de població de la Salzadella i les Masies d'en Guasch, la Teuleria, de l'Andalús de Baix, de l'Andalús de Dalt i de la Solana.

Història

En 1924 s'hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro; tot i que es parla d'antecedents romans, la fundació degué de ser àrab, precisament d'esta època són les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites; l'ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Blasc d'Alagó, era senyor del lloc que, històricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina; rere l'òbit de Blasc d'Alagó passa a l'orde de Calatrava fins l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alagó, i a continuació passà al rei i a l'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta orde tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins el segle XVIII en què desapareixen els senyorius.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
916	871	858	824	797	814	794	801	806	816

Economia

L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'olivera i l'ametla.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Blas Gallego Ferrando	UCD
1983 - 1987	Blas Gallego Ferrando	AP
1987 - 1991	Angel Palatsi	PSOE
1991 - 1995	Cristóbal Segarra	PP
1995 - 1999	Cristóbal Segarra	PP
1999 - 2003	Cristóbal Segarra	PP
2003 - 2007	Víctor Gallego Ferrando	PP
2007 - 2011	Abelardo Ripoll Guach	JPS
Des del 2011	n/d	n/d

Monuments

Monuments religiosos

Església de la Purificació de Maria. Del segle XVIII. Consta d'una nau coríntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756, sent destruïda en el seu interior en 1936, contribuint a la seva restauració en 1964 i 1967 per fills de la vila emigrats a Mèxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle XV i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interès entre les creus processionals d'aquestes terres.
Ermita de Sant Josep. Del segle XIV.
Ermita de Santa Bàrbara. Sobre una més antiga, de 1700, reconstruïda en 1988.
Calvari. Del segle XVIII amb interessants capelletes de ceràmica.

Monuments civils

Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.