Vés al contingut

Santa Magdalena de Polpís

Santa Magdalena de Polpís
Santa Magdalena de Pulpis
Escut de Santa Magdalena de Polpís
(En detall)
Localització

Localització de Santa Magdalena de Polpís respecte del País Valencià Localització de Santa Magdalena de Polpís respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Vista de la localitat
Vista de la localitat
Vista de la localitat
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Vinaròs
Gentilici Magdalener, Magdalenera
Predom. ling. Valencià
Superfície 66,5 km²
Altitud 123 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
791 hab.
11,89 hab/km²
Coordenades 40° 21′ 21″ N, 0° 18′ 10″ E / 40.35583°N,0.30278°E / 40.35583; 0.30278{{#coordinates:40 | 21 | 21 | N | 0 | 18 | 10 | E | type:city(791)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 133 km de València
60 km de Castelló de la Plana
20 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
4 PSPV i 3 PP
Sergio Bou Ayza (PSPV)
Codi postal 12597
Festes majors 22 de juliol
Patró/Patrons Santa Magdalena

Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Cervera del Maestrat, Peníscola, Alcalà de Xivert i La Salzadella.

Geografia

La part oriental del terme municipal se situa en els estreps de la serra d'Irta.

Història

Té com a primer antecedent poblacional el castell musulmà de Polpís i un petit caseriu situat als seus peus; en 1190 Alfons II (1157-1196) fa un intent fallit de conquesta amb l'ajuda de l'orde del Temple, a la qual promet el senyoriu, conquistat el 1233 per Jaume I (1208-1276) i donat a l'orde de Calatrava en poder de la qual roman fins 1280 en què el mestre del Temple fa acomplir la promesa d'Alfons II i s'adjudica el senyoriu; en 1280, aquest li donà carta de població en febrer del 1287, a Fur de València; en 1319 recau en l'orde de Montesa dintre de la comanda d'Alcalà; en 1616 passa a dependre d'Alcalà de Xivert del qual es va separar a les primeries del segle XIX.

Demografia

En l'últim terç del segle XIX comptava amb 1.111 habitants, mentre que superava els 1.400 en el cens de 1900.

S'evidencia un fort retrocés demogràfic en les dècades següents.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
757 742 724 728 693 723 786 812 836

Economia

Malgrat que darrerament s'hi nota l'activitat turística propiciada per la propera Peníscola la principal activitat econòmica és l'agricultura de secà (oliva, ametla garrofa) i en menor mida el taronger. La indústria està representada per algunes empreses dedicades al marbre i una fàbrica de prefabricats de formigó.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Luis Sospedra Tortajada PSPV-PSOE
1983 - 1987 Luis Sospedra Tortajada PSPV-PSOE
1987 - 1991 Luis Sospedra Tortajada PSPV-PSOE
1991 - 1995 Luis Sospedra Tortajada PSPV-PSOE
1995 - 1999 José M. Tortajada Segarra PP
1999 - 2003 José M. Tortajada Segarra PP
2003 - 2007 José M. Tortajada Segarra PP
2007 - 2011 Sergio Bou Ayza PSPV-PSOE
Des del 2011 Sergio Bou Ayza PSPV-PSOE

Monuments

Monuments
Castell de Polpís, amb la torre de l'Homenatge al centre
Castell de Polpís, amb la torre de l'Homenatge al centre

Festes i celebracions

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs