Vés al contingut

Torre-xiva

(S'ha redirigit des de: Torrechiva)
Torre-xiva
Torrechiva
Escut de Torre-xiva
(En detall)
Localització

Localització de Torre-xiva respecte del País Valencià Localització de Torre-xiva respecte de l'Alt Millars


Municipi de l'Alt Millars
Vista de Torre-xiva
Vista de Torre-xiva
Vista de Torre-xiva
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Millars
Manc. Espadà-Millars
Nules
Gentilici Torre-xiver, torre-xivera
Predom. ling. Castellà
Pressupost 630.310,00
Superfície 11,80 km²
Altitud 339 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
75 hab.
6,36 hab/km²
Coordenades 40° 02′ 56″ N, 0° 23′ 53″ O / 40.04889°N,0.39806°O / 40.04889; -0.39806{{#coordinates:40 | 02 | 56 | N | 0 | 23 | 53 | W | type:city(75)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 105 km de València
45 km de Castelló de la Plana
8 km de Cirat
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
3 PP
Esteban Salas Guillamón (PP)
Codi postal 12232
Festes majors MdD d'Agost
Entre el 14 i el 17 d'agost

Torre-xiva és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cirat, Lludient, Toga, Espadella i Fontes.

Geografia

Gran part del seu terme està travessat pel riu Millars, es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 678 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 216 per superfícies de cultius.

Història

Població d'origen àrab que va ser conquistada per a les armes cristianes pel rei Jaume I en el segle XIII. Lloc de moriscs, entre 1565 i 1572 la població morisca ascendia a 17 cases. Amb l'expulsió dels moriscs, la població va quedar reduïda a 16 llars en 1646. Fins al segle XIX va formar part del ducat de Vilafermosa. Les principals produccions agràries durant els segles XVIII i XIX eren els cereals, garroferes, ametller, oliveres i moreres (que ha desaparegut en el segle XX). Durant les guerres civils del segle XIX va estar, gairebé sempre, ocupada pels carlistes.

Demografia

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
62 63 62 63 68 76 86 88 98 98 96

Economia

L'agricultura és gairebé exclusivament de secà i els camps se situen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. També trobem cultius de regadiu, sobretot de cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.

Monuments

Església de Sant Roc
  • Església de Sant Roc. Del segle XVIII.

Molt similar a la resta de les esglésies existents en la zona, d'estil barroc desornamentat o renaixentista. Església d'una sola nau amb dependències annexionades a la mateixa i campanar.

La ubicació de la torre és avui en l'interior de la població, no obstant això el lloc on se situa respon a la defensa del pas de l'estret de Toga, aigües dalt del mateix i en el marge dret del riu Millars. La torre és de planta circular. Presenta factura bastant tosca realitzada amb cants rodats de diferents grandàries, travats amb argamassa. Es troba mig encastada en la façana d'una casa. Es troba en aparença en estat acceptable de conservació, sent utilitzada com habitatge.

  • Castell. Del segle XI.

Restes del castell d'origen musulmà. Actualment es troba en ruïnes i només la torre roman en peus.

Festes i celebracions

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs