Torre-xiva
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi de l'Alt Millars | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Manc. Espadà-Millars Nules | ||
| Gentilici | Torre-xiver, torre-xivera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 630.310,00 | ||
| Superfície | 11,80 km² | ||
| Altitud | 339 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
75 hab. 6,36 hab/km² | ||
| Coordenades | 40° 02′ 56″ N, 0° 23′ 53″ O / 40.04889°N,0.39806°O{{#coordinates:40 | 02 | 56 | N | 0 | 23 | 53 | W | type:city(75)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 105 km de València 45 km de Castelló de la Plana 8 km de Cirat | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 3 PP Esteban Salas Guillamón (PP) | ||
| Codi postal | 12232
| ||
| Festes majors | MdD d'Agost Entre el 14 i el 17 d'agost | ||
Torre-xiva és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Limita amb Cirat, Lludient, Toga, Espadella i Fontes.
Geografia
Gran part del seu terme està travessat pel riu Millars, es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 678 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 216 per superfícies de cultius.
Història
Població d'origen àrab que va ser conquistada per a les armes cristianes pel rei Jaume I en el segle XIII. Lloc de moriscs, entre 1565 i 1572 la població morisca ascendia a 17 cases. Amb l'expulsió dels moriscs, la població va quedar reduïda a 16 llars en 1646. Fins al segle XIX va formar part del ducat de Vilafermosa. Les principals produccions agràries durant els segles XVIII i XIX eren els cereals, garroferes, ametller, oliveres i moreres (que ha desaparegut en el segle XX). Durant les guerres civils del segle XIX va estar, gairebé sempre, ocupada pels carlistes.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62 | 63 | 62 | 63 | 68 | 76 | 86 | 88 | 98 | 98 | 96 |
Economia
L'agricultura és gairebé exclusivament de secà i els camps se situen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. També trobem cultius de regadiu, sobretot de cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.
Monuments

- Església de Sant Roc. Del segle XVIII.
Molt similar a la resta de les esglésies existents en la zona, d'estil barroc desornamentat o renaixentista. Església d'una sola nau amb dependències annexionades a la mateixa i campanar.
- Torre de Torre-xiva. Dels segle XIII.
La ubicació de la torre és avui en l'interior de la població, no obstant això el lloc on se situa respon a la defensa del pas de l'estret de Toga, aigües dalt del mateix i en el marge dret del riu Millars. La torre és de planta circular. Presenta factura bastant tosca realitzada amb cants rodats de diferents grandàries, travats amb argamassa. Es troba mig encastada en la façana d'una casa. Es troba en aparença en estat acceptable de conservació, sent utilitzada com habitatge.
- Castell. Del segle XI.
Restes del castell d'origen musulmà. Actualment es troba en ruïnes i només la torre roman en peus.
Festes i celebracions
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Roc. El 16 d'agost.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
