Vés al contingut

Alfarrasí

Alfarrasí
Escut d'Alfarrasí
(En detall)
Localització

Localització d'Alfarrasí respecte del País Valencià Localització d'Alfarrasí respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Alfarrasiner, alfarrasinera
Predom. ling. Valencià
Superfície 6,4 km²
Altitud 200 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
1.274 hab.
199,06 hab/km²
Coordenades 38° 54′ 15″ N, 0° 29′ 46″ O / 38.90417°N,0.49611°O / 38.90417; -0.49611{{#coordinates:38 | 54 | 15 | N | 0 | 29 | 46 | W | type:city(1274)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Nuclis

1

Alfarrasí és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Història

D'origen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Des de 1244 a 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiàsticament, fins el 1542, de Benigànim. Fou lloc de moriscos i amb la seua expulsió romangué pràcticament despoblada fins el 1625. A mitjan segle XVIII va ser venuda en pública subhasta a la casa de Fuenteclara per poder pagar els seus creditors. El 1813, els francesos van instal·lar-hi un destacament militar en una zona que hui en dia es diu "La Bateria". De 1822 a 1833, amb la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.

Economia i demografia

Les primeries del segle passat va sofrir l'emigració vers Amèrica del Sud, però en la dècada dels seixanta la implantació d'indústria tèxtil i plàstic va fer créixer de nou la població, que en 2002 abasta els 1.256 habitants (1.258 en 1986), de gentilici alfarrasiners. En el cens de 2001 un 84,11% dels habitants declararen saber parlar valencià.

Patrimoni cultural i festes

Hi ha l'església de Sant Jeroni i l'ermita del Crist de l'Agonia, de 1739 com a exponents del seu passat arquitectònic.

S'hi celebren, per l'agost, com a la resta de la comarca festes de Moros i Cristians. El diumenge de Resurrecció hi ha la tradició, d'antiguitat desconeguda, de l'Angelet de la Corda; una xiqueta menuda es traslladada amb cordes per un corredor i li treu el vel a la Mare de Déu, anunciant la resurrecció del seu fill.

Política

El seu ajuntament està governat pel PP amb 6 regidors per 3 del PSPV.

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs