Terrateig

Localització

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent

Gentilici Terrategí, terrategina

Predom. ling. Valencià

Superfície 6,30 km²

Altitud 250 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 296 hab.
46,98 hab/km²

Coordenades

38° 53′ 40″ N, 0° 19′ 16″ O / 38.89444°N,0.32111°O{{#coordinates:38 | 53 | 40 | N | 0 | 19 | 16 | W | type:city(296)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Nuclis 1

Codi postal 46842

Terrateig és un municipi la Vall d'Albaida, al sud-est de la comarca, al límit amb la Safor i el Comtat.

Geografia

El relleu presenta una suau ondulació que baixa des del costat meridional, on s'arriba als gairebé 600 m d'altitud a la lloma de Sant Jaume(579 m), fins al mateix llit del riu Vernissa. Les terres de conreu ocupen la part més septentrional del terme.

El medi climàtic és propi dels països mediterranis, amb mitjanes que van dels 9º de gener i els 24º de juliol i agost.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar amb la CV-40 per a finalitzar en la CV-60.

El terme municipal de Terrateig limita amb les següents localitats: Almiserà, Llocnou de Sant Jeroni, Vilallonga, a la comarca de la Safor; Benicolet i Montitxelvo a la Vall d'Albaida i l'Orxa a la comarca del Comtat.

Història

Només es tenen notícies de l'ocupació antiga d'aquest terme municipal a partir de la Segona Edat del Ferro, si fa no fa des del segle IV aC, com es dedueix de l'existència de restes d'època ibèrica en el Tossal, alt existent a l'esquerra de l'entrada al Coll de Llautó, estret que comunica la Vall d'Albaida amb l'horta de Gandia.

A principis del segle passat, Isidro Ballester Tormo va localitzar les ruïnes d'un possible poblat del que va recollir nombrosos fragments de ceràmica, entre ells un got bitroncocònic, fet a torn, amb vestigis de línies horitzontals pintades. En aquest mateix punt, possiblement per continuïtat de la seva ocupació, apareixen també restes ja d'època romana.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jesús Margarita Ferrer^[2]	AI
1983 - 1987	Jesús Margarita Ferrer^[2]	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Jesús Margarita Ferrer^[2]	Alianza Popular
1991 - 1995	Jesús Margarita Ferrer^[2]	Partit Popular
1995 - 1999	Consuelo Fenollar Bataller^[2]	Partit Popular
1999 - 2003	Consuelo Fenollar Bataller^[2]	Partit Popular
2003 - 2007	Consuelo Fenollar Bataller^[2]	Partit Popular
2007 - 2011	Celia Juan Escrivá^[2]	Independent
Des del 2011	Celia Juan Escrivá^[2]	PP

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
229	191	202	195	206	200	232	393	348	343

Economia

La seua riquesa econòmica rau en l'agricultura constituint gairebé la totalitat de la superfície del terme. La resta es troba poblat per pins i mates. Dins el secà tenim el cultiu de la vinya, ametller i olivera. En regadiu es cullen hortalisses, taronges, pomes i altres fruites.

L'absència de qualsevol activitat industrial és causa de l'estancament demogràfic en què es troba la població.