Atzeneta d'Albaida

Per a altres significats vegeu «Atzeneta».

Atzeneta d'Albaida

(En detall)
Localització
Localització d'Atzeneta d'Albaida respecte del País Valencià Localització d'Atzeneta d'Albaida respecte de la Vall d'Albaida
Municipi de la Vall d'Albaida
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent
Gentilici	Atzenetí, atzenetina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	6,1 km²
Altitud	450 msnm
Població (2016)   • Densitat	1.153 hab. 189,02 hab/km²
Coordenades	38° 50′ 05″ N, 0° 29′ 51″ O{{#coordinates:38 | 50 | 05 | N | 0 | 29 | 51 | W | type:city(1153)_region:ES-VC | primary|name= }}
Organització Nuclis	1
Web	www.atzenetadalbaida.es

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Història

Alqueria d'origen àrab, al Llibre del Repartiment figura com Azenet, paraula berber que correspon al nom d'una tribu de la zona de la Cabília, a Algèria, anomenada zanata, i es tracta de la primera vegada que el nom d'aquest poble apareix documentalment. Fou conquerida per les tropes de Jaume I i passà a la propietat de Jaume del Milà, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores pertangué al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que el 1787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1707 i el 1787 va formar part del Corregiment de Xàtiva. Durant 1812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que l'abril del 1812, en enfrontar-se amb civils de la rodalia, causaren vora els 150 morts. Aquest enfrontament és conegut com la Batalla del Raboser, pel nom d'una partida al terme de Bèlgida on va tindre lloc. Una de les filades cristianes d'Atzeneta commemora la batalla i du el nom de Rabosers en rememoració d'aquells fets.

Demografia i economia

En 2002 hi havia 1.285 habitants, de gentilici atzenetins. El 90,51% declarà l'any 2001 saber parlar valencià.

L'economia és fonamentalment agrícola. En el segle XVIII s'hi fonien campanes. Encara es conserven tallers que conserven la fabricació artesanal d'atifells d'espart, vímet i cànem.

Edificis d'interés

Del seu patrimoni cal destacar:

• L'església de sant Joan Baptista. De 1724.
• L'ermita del Crist de la Fe. Principis del segle XIX.
• Diversos panells ceràmics amb motius religiosos, del segle XVIII, repartits per la població.
• La Séquia del Port. Obra hidràulica del temps dels moriscos envolta el poble per l'Oest creant una de les mostres d'aquitectura tradicional més significatives de la comarca. Recentment ha sigut restaurada.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2009
1.137	1.258	1.277	1.243	1.234	1.246	1.286	1.349	1.297	1.312	1.282

Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Hermelando Nacher	UCD
1983 - 1987	Andrés Amoros	UCD
1987 - 1991	Vicente Nacher	UCD
1991 - 1995	Juan García	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Rafael Mompó Sanchis	PP
1999 - 2003	Rafael Mompó Sanchis	PP
2003 - 2007	Rafael Mompó Sanchis	PP
2007 - 2011	Jose H. Descals Guerrero	PSPV-PSOE
Des del 2011	n/d	n/d

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.