Atzeneta d'Albaida
| Per a altres significats vegeu «Atzeneta». |
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent | ||
| Gentilici | Atzenetí, atzenetina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 6,1 km² | ||
| Altitud | 450 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.153 hab. 189,02 hab/km² | ||
| Coordenades | 38° 50′ 05″ N, 0° 29′ 51″ O / 38.83472°N,0.49750°O{{#coordinates:38 | 50 | 05 | N | 0 | 29 | 51 | W | type:city(1153)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Organització Nuclis |
1 | ||
| Web | |||
Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.
Història
Alqueria d'origen àrab, al Llibre del Repartiment figura com Azenet, paraula berber que correspon al nom d'una tribu de la zona de la Cabília, a Algèria, anomenada zanata, i es tracta de la primera vegada que el nom d'aquest poble apareix documentalment. Fou conquerida per les tropes de Jaume I i passà a la propietat de Jaume del Milà, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores pertangué al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que el 1787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1707 i el 1787 va formar part del Corregiment de Xàtiva. Durant 1812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que l'abril del 1812, en enfrontar-se amb civils de la rodalia, causaren vora els 150 morts. Aquest enfrontament és conegut com la Batalla del Raboser, pel nom d'una partida al terme de Bèlgida on va tindre lloc. Una de les filades cristianes d'Atzeneta commemora la batalla i du el nom de Rabosers en rememoració d'aquells fets.
Demografia i economia
En 2002 hi havia 1.285 habitants, de gentilici atzenetins. El 90,51% declarà l'any 2001 saber parlar valencià.
L'economia és fonamentalment agrícola. En el segle XVIII s'hi fonien campanes. Encara es conserven tallers que conserven la fabricació artesanal d'atifells d'espart, vímet i cànem.
Edificis d'interés
Del seu patrimoni cal destacar:
- L'església de sant Joan Baptista. De 1724.
- L'ermita del Crist de la Fe. Principis del segle XIX.
- Diversos panells ceràmics amb motius religiosos, del segle XVIII, repartits per la població.
- La Séquia del Port. Obra hidràulica del temps dels moriscos envolta el poble per l'Oest creant una de les mostres d'aquitectura tradicional més significatives de la comarca. Recentment ha sigut restaurada.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.137 | 1.258 | 1.277 | 1.243 | 1.234 | 1.246 | 1.286 | 1.349 | 1.297 | 1.312 | 1.282 |
Administració i política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Hermelando Nacher | UCD |
| 1983 - 1987 | Andrés Amoros | UCD |
| 1987 - 1991 | Vicente Nacher | UCD |
| 1991 - 1995 | Juan García | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 1999 - 2003 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 2003 - 2007 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 2007 - 2011 | Jose H. Descals Guerrero | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.