Vés al contingut

Beniatjar

Beniatjar
Escut de Beniatjar
(En detall)
Localització

Localització de Beniatjar respecte del País Valencià Localització de Beniatjar respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Beniatjarí, beniatjarina
Predom. ling. Valencià
Superfície 11,4 km²
Altitud 417 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
226 hab.
19,82 hab/km²
Coordenades 38° 50′ 50″ N, 0° 25′ 01″ O / 38.84722°N,0.41694°O / 38.84722; -0.41694{{#coordinates:38 | 50 | 50 | N | 0 | 25 | 01 | W | type:city(226)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
4 BLOC-Compromís i 3 PP
Raquel Calatayud Bataller (BLOC-Compromís)
Web

Beniatjar és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Història

Tot i que s'hi ha trobat deixalles de la cultura del Bronze, l'origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l'any de l'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscos que depengué eclesiàsticament de el Ràfol de Salem fins l'any 1535; nogensmenys no serà fins 1574, quan es convertisca en parròquia independent.

Demografia

En 2002 hi havia empadronades 229 persones, de gentilici beniatgins. Quasi el 100% dels habitants parlen valencià.

Geografia

Hi ha una ruta senderista que condueix des de la població fins al cim del Benicadell (1.104 m.), cim emblemàtic per aquestes contrades i que deu el seu topònim a la derivació de la denominació medieval de Penya Cadiella. El seu terme té 114 km2. Al poble s'hi conserva una monumental olivera centenària.

Edificis d'interés

Del seu patrimoni cal destacar:

  • Església de Nostra senyora de l'Encarnació.
  • Castell de Carbonera. D'origen musulmà, reconstruït en 1091 pel Cid i utilitzat posteriorment per Al-Azraq. Absolutament abandonat i pràcticament desaparegut.
  • Pont dels Moros. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
  • Les Planisses. Típica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorològic.
  • Nevera del Benicadell. Antiga nevera en bon estat de conservació, no així de manteniment.

Política

L'alcaldia està en mans de C.M. Compromís, amb 4 regidors per 3 del PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Francisco Giner Monzó PP
2007 - 2011 Francisco Giner Monzó PP
Des del 2011 Raquel Calatayud Bataller BLOC-Compromís

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs