Montaverner
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent | ||
| Gentilici | Montaverní, montavernina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 7,40 km² | ||
| Altitud | 200 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|53|Plantilla:Puntdecimal|N|0|29|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 78,6 km de València 16 km de Ontinyent | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP, 2 PSPV i 2 Coalició Compromís Elisa Amparo Roses Català PP | ||
| Codi postal | 46892
| ||
| Web | |||
Montaverner és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en el centre de la comarca de "La Vall d'Albaida" a la vora del riu Clariano i del riu Albaida.
- Rius: és en l'àrea recreativa situada al costat d'una font de quatre dolls ("Font dels Quatre Xorros") on podem contemplar la desembocadura del riu Clariano al riu Albaida.
- Com accedir?:Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per l'enllaçar amb la N-340.
Localitats limítrofs El terme municipal de Montaverner limita amb les següents localitats: Alfarrasí, Bèlgida, Benissuera, Otos i El Palomar, totes elles de la província de València.
Els seus 7'74 km2 de superfície constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'hi uneixen. Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil. Hi ha la Carrasqueta, espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre.
Història
D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos utensilis en un pujol denominat autòctonament "Tossal del Calvari". Més recents són les restes d'una vila rústica romana trobats en la partida de Colata. Si bé es troben restes arqueològiques en el terme municipal (columna romana en el Pla de Colata, restes de l'edat de bronze en la Plaça Major i Tossal del Calvari) i en la seua demarcació es trobaven les alqueries de Colata i Vistabella.
L'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada pel rei Jaume I al terme de Xàtiva. Va ser ell qui va decidir fundar un poble en la confluència dels rius Albaida i el Clariano amb la finalitat d'assegurar el camí que unia València amb Alacant. El 26 d'agost de 1271 se li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys, establint-se els primers colons procedents de Barcelona, els quals van haver d'abandonar les terres a causa de la revolta d' Al-Azraq en 1276. El 4 de desembre d'aqueix any es va confirmar la donació de heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels quals no van resultar afavorits amb Pere el Gran. Després de pertànyer al Senyor d'Albaida els anys 1281-1296 va passar a ser "poble del rei", depenent del terme de Xàtiva i exempt del domini feudal. A l'estar subjecta a la batllia i Governació de Xàtiva, no va tenir mai senyor territorial per pertànyer a la Corona. En 1535, obté la independència eclesiàstica d'Albaida.
L'expulsió dels moriscs en 1609 va produir una crisi demogràfica forta, passant d'albergar 60 cases a 30, doncs els seus habitants, tots ells cristians vells, van haver de marxar als pobles circunveïns amb la finalitat de repoblar-los. L'expulsió va delmar en dos terços la població i va fer desaparèixer com pobles a Colata, Vistabella i Behalí, dels quals es conserven ruïnes en el terme municipal. És en aquest segle quan el poble va patir la pesta del garrotillo (1677-1678) i va viure el Miracle de Sant Blai (Segon dia de Pasqua de 1678, 11 d'abril).
Durant el segle XVIII va ser construïda l'actual Església, on per aquell temps constaven els següents carrers: Major, Montons, dels Penadesos, de dalt, quatre cantons, Alacant, i Plaça; mentre que en 1789 constava l'existència dels carrers Major, Montons, Forners, San Vicente, Alacant i Molino.
La carretera N-340 construïda els anys 1860-1762, els ponts (llarg i curt), conclosos en 1890 i el pas del ferrocarril (1893) van dur a un augment demogràfic, superant els 1000 habitants al començament del segle XX. Durant aquest segle es van succeir la crisi de la fil·loxera (1910), la creació de la fàbrica El Trobador (dècada de 1920) i el desenvolupament industrial i urbanístic durant la segona meitat del segle.
El començament del segle XXI han portat la millora de les comunicacions en la comarca (Autovia Central, CV-60 L'Olleria-Gandia, viaducte sobre l'Albaida), la construcció del polígon industrial, poliesportiu, auditori Lluis Peiró, etc.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.698 | 1.670 | 1.679 | 1.711 | 1.662 | 1.702 | 1.722 | 1.748 | 1.763 | 1.833 | 1.853 |
Transports
L'estació de ferrocarril de Montaverner pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.
Gastronomia i festes
La paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina.
Per sant Blai, s'hi celebra la "Ballà de la bandera". A l´última setmana d'agost s'hi celebren les Festes de Moros i Cristians.
Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | Felipe Salvador Quilis Durá | PP |
| 1987 - 1991 | Luís Peiró Roselló | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Luís Peiró Roselló | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Luís Peiró Roselló | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | María Belén Esteve Pina | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | María Belén Esteve Pina | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | María Belén Esteve Pina | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Elisa Amparo Roses Català | PP |
Monuments i llocs d'interés
- Ajuntament: situat en la Plaça Major, en temps antics es trobava a l'entrada del poble enmurallat (Porta del Sol), ocupant el lloc de l'antic solar.
- Ponts: si bé l'accés tradicional va anar a través dels passos com el de Colata, en 1890 es van alçar els ponts "llarg" i "curt" sobre el Clariano i Albaida, els dos son de ferro i constitueixen una representació dels ponts del segle XIX. Finalment en 2005 va ser construït el viaducte sobre l'Albaida, al que s'uneix el pont sobre el mateix riu de la CV-60 i una menuda passarel·la de ferro a pocs metres del viaducte.
- Llavadors: a l'inici del carrer Ontinyent i dins del nucli urbà, aprofitant la presència de la "Font del Vaig moldre" (font del molí), es troba aquest senzill edifici de planta rectangular. El segon es troba prop de la Font dels Quatre Xorros, a l'esquerra de l'antiga N-340, format per tres basses.
- Fonts: al costat de la N-340 i entre els ponts de ferro i el viaducte, es troba la font de quatre dolls coneguda com "Font dels Quatre Xorros", i seguint l'antiga carretera al costat del camí de Colata es troba altra font, "la Bassenilla" o "Senia" (en record de la sínia que allí es trobava). En l'interior del poble, pels actuals carrers Gandía i Ontinyent, a l'eixida d'aquest, es troba la "Font del Vaig moldre" (font del molí), al costat de la frondosa vegetació que creix a la mercè de la humitat que proporciona el riu Albaida, i en els camins cap a Bufali o Aielo de Malferit vam trobar les fonts "Ambrosio", "Ca blanc", "Povil" i "Angles".
- Església Parroquial: Dedicada a Sant Jaume i a Sant Joan Evangelista. (Segle XVIII). L'església parroquial conserva restes antigues, com són la columna romana a l'entrada, i el capitell amb les barres d'Aragó incrustat en el campanar. L'edifici va començar a alçar-se en 1735, per iniciativa del rector Dr. Esplugues, concloent-se en 1758, alçant-se el campanar durant els anys 1758-1762 (Dissabte Sant). D'estil neoclàssic conserva l'antiga església la Capella de la Immaculada, (de principis del s. XVIII). Entre les obres d'interès destaquen: pila bautismal d'estil neobizantí (1909), les imatges de Galarza del Crist de la Paciència i Sant Blai, la imatge de la Verge de Loreto (1995), la Vera Cruz (abans de la Guerra Civil Espanyola) i custòdia (s. XVIII), les pintures de la Capella del Crist de la Paciència (s. XVIII) i de les petxines (principis segle XX). Finalment l'Església acull les restes del sacerdot màrtir fill del poble i administrador parroquial de Bèlgida, el Beat Pascual Penadés (1936), i també es conserva la làpida sepulcral del Dr. Esplugues, les restes del qual van ser profanats l'any 1936. La Parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedeix pel via crucis, construïda en 1941 i la centenària ermita neogòtica de la Verge de Loreto de Colata, construïda en 1906.
- Ermita de Colata Durant el s. XX, va ser construïda l'ermita de Colata (1906), Ismael Blat va pintar les petxines. L'any 1936 va ser martiritzat el Beat Pascual Penadés Jornet, sent saquejat el temple i l'ermita i desapareixent la major part del seu patrimoni artístic, iniciant-se la restauració de la parròquia durant la postguerra fins als nostres dies. Durant aquests anys van ser fundades les Cofradies del Crist, de la Verge dels Dolors, de la Verge de Loreto i Crist de la Paciència i el Centre Junior de Montaverner (1981). També un passeig pel terme municipal duu a descobrir les ruïnes de la Casa de Colata, lloc on més de cent sacerdots van realitzar exercicis espirituals en els anys 1741-43.
- Ermita del Tossal del Calvari Construïda en 1941, la Parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedeix pel via crucis.
- Altres llocs d'interès: Trobem els següents panells de ceràmica repartits per diversos carrers del municipi. En el nucli vell: Verge del Rosari (Major), San Antonio de Pàdua (Fora), San Francisco (Bot), Sant Vicent (el seu carrer), Sant Josep (Molí), Sant Rafel, Sant Domingo de Guzmán (Alacant), Verge de Loreto, Sant Joan i Santiago, Sant Pancraci i Sant Blai; i la Verge del Pilar en el barri que duu el seu nom. El barri del Pilar és exponent de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX i començaments de l'actual.
Notes
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Vall d'Albaida. Amplieu-lo! (citant les fonts) |