El Palomar

el Palomar

(En detall)
Localització
Municipi de la Vall d'Albaida
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Ontinyent
Gentilici	Palomarenc, palomarenca
Predom. ling.	Valencià
Superfície	7,80 km²
Altitud	n/d (màx.:192 )
Població (2016)   • Densitat	581 hab. 74,49 hab/km²
Coordenades	38° 51′ 15″ N, 0° 30′ 06″ E{{#coordinates:38 | 51 | 15 | N | 0 | 30 | 06 | E | type:city(581)_region:ES-VC | primary|name= }}
Organització Nuclis	1
Web	www.elpalomar.es

El Palomar és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

El territori delimitat com terme municipal del Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: L'horta de Palomar amb els secans adjacents i pròxims al poble (aquesta és la part més extensa on es troba el nucli urbà), un apèndix que s'estén cap al nord prop de Montaverner i la serra de Palomar, territori de muntanya, a la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilòmetres al sud del terme pròpiament dit.

El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix es troba només a 177 m. Això no vol dir que Palomar tingui un desnivell exacerbat ja que es troba a la part central de la vall on les pendents no són massa pronunciades.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'Autovia Almansa-Xàtiva per enllaçar amb la N-340.

Localitats limítrofs

El terme municipal de Palomar limita amb les següents localitats: Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i l'Olleria, totes elles a la mateixa Vall d'Albaida i Muro d'Alcoi al Comtat.

Història

Al segle XIII, a partir de 1280, en el paisatge del Regne de València van aparèixer noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ramaders i van formar el primer nucli del Palomar. La repoblació va ser un procés llarg i complex que es va perllongar durant tota l'etapa medieval. Segons diferents fonts d'informació es pot afirmar que als immigrants occitans del segle XV, van seguir els aragonesos i els castellans de segles posteriors. Durant el segle XVIII, Palomar participar del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, fins pràcticament duplicar la seua població. Les diferències socials estaven a l'ordre del dia. Però l'evolució de la població va passar per moments traumàtics, durant el segle XIX, per la guerra del Francés i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona meitat del segle va incrementar la seua població.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Guerrero
1983 - 1987	Vicente GUerrero
1987 - 1991	Carlos Seguer	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Carlos Seguer	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Abel Albiñana Policarpo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE
Des del 2011	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
503	504	513	496	493	503	511	520	523	555

Monuments

Ermita del Roser.

Parc de la Font d'Assís

• Ermita del Roser. L'ermita apareix per primera vegada esmentada en documentació local de la segona meitat del segle XVI. Es coneixia com Ermita de la Mare de Déu del Rosari (1578, 1585), Ermita de la Mare de Déu del Rosari, o simplement com Ermita del Rosari (1594).

• Església Parroquial. Dedicada a Sant Pere apòstol. Destaca la seua torre campanar.

• Castellet de Carrícola. La torre o castellet es troba dins dels límits de l'enclavament que el municipi de Palomar té com a propi, a la mateixa serra de Benicadell. Un enclavament que es coneix i es ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.

Llocs d'interès

• Parc de la Font d'Assís. Paratge natural, on des de fa pocs anys es celebra un popular i multitudinari dinar durant les Festes Patronals.

• Parc dels Astres. Amb la realització d'aquest parc temàtic, s'ha tractat de reflectir la imatge de plenitud dels astres que ens resulten més familiars.

Festes

• Sant Antoni Abat. Des de fa uns anys, s'està recuperant la tradicional foguera de Sant Antoni i la benedicció dels animals.

• Festes del Xop. Les tradicionals i festes del xop (àlber negre) se celebren en honor a la Mare de Déu dels Desemparats el segon diumenge de maig. La festa de la plantada del xop és una representació etnogràfica molt arcaica i, per descomptat, molt anterior a la pròpia existència de Palomar com a poble.

• Festes Patronals. Les festes patronals estan dedicades a la Sagrada Família, Crist del Miracle i a Sant Roc, se celebren el tercer diumenge d'agost i els actes més característics són la nit de la dansa, les disfresses i el popular dia de les paelles, la missa i la processó.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.