Llutxent
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent | ||
| Gentilici | Llutxentí, llutxentina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 40,10 km² | ||
| Altitud | 280 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|56|Plantilla:Puntdecimal|N|0|21|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 76,7 km de València 37,4 km de Ontinyent | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP, 3 PSPV, 2 GdLlutxent i 1 EUPV José Miguel Aranda Orts (PP) | ||
| Codi postal | 46838
| ||
| Festes majors | Moros i Cristians Darrer cap de setmana d'abril | ||
| Web | |||
Llutxent és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observació de la flora i fauna són les activitats de què podem fruir en els 39,1 km2 que abraça el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xetà. Els llocs més recomanables per visitar són les font del Rafal i de la Figuera. Les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris, Covarxò, Saranyana, Meravelles, Negra i algunes més i, especialment el Surar, paratge – que a penes ha sofert intervenció humana - de recomanable visita per la seua riquesa botànica i faunística amb una importantíssima sureda que actualment es troba en procés de declaració de Paratge Natural Municipal. Per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu, la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.
Història
Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moros sublevats. Al 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle XIV, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer càrrec de la barnoia Pere Maça Lladró, marquès de Terranova i primer duc de Mandas, títols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins l'abolició, en el segle XIX. A mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos enfitèutics en diners, regalies i terç delme.
Demografia i economia
Les dades municipals de 2004 indiquen que hi ha 2512 habitants i que El gentilici és llutxentins. L'economia rau bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, que produeix albercoc, pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, maduixa i, més recentment, taronja.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Honorio Estornell Canet | PCE |
| 1983 - 1987 | Honorio Estornell Canet | IU |
| 1987 - 1991 | Honorio Estornell Canet | IU |
| 1991 - 1995 | Jeanette Segarra Sales | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Jeanette Segarra Sales | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jeanette Segarra Sales | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Miguel Aranda Orts | PP |
| 2007 - 2011 | José Miguel Aranda Orts | PP |
| Des del 2011 | José Miguel Aranda Orts | PP |
Després de les eleccions de 2011, l'ajuntament està compost per 5 regidors del PP, 3 del PSPV, 2 de GdLlutxent (Gent de llutxent) i 1 regidors d'EUPV .
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.435 | 2.358 | 2.392 | 2.377 | 2.378 | 2.412 | 2.456 | 2.512 | 2.526 | 2.571 | 2.508 |
Edificis d'interés
En quant al patrimoni llutxentí:
- Castell de Xiu. Islàmic. Abandonat rera l'expulsió dels moriscos manté encara una majestuosa estampa, però necessita intervenció.
- Església de l'Assumpció. La seua construcció data de mitjans del segle XIX, quan va substituir a l'antiga església gòtica que es trobavca en estat ruinós. L'església manté els cànons de l'estil clàssic, és de planta de creu llatina amb nau central i dues laterals i cúpula de mitja esfera sobre petxines. L'altar major conté un retaule amb forma de templet amb columnes corínties i la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció al mig. El campanar data de l'any 1925i fou sufragat pels veïns. L'església va ser parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir en 1936-1939. Conserva peces i elements de gran valor històric i artístic, com la creu processional d'argent del segle XVI, l'arqueta icona de Santa Faç, així com calzes, reliquiaris i altres objectes propis de la litúrgia.
- El Convent. Erigit pels dominics en 1422, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d'ells el Corpus Christi, del segle XVII en estil gòtic. Hi ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys d'edat.
- Castell-palau de Llutxent. Aixecat entre el segles XV-XVI pels Pròxita. Després de passar per diversos propietaris particulars és propietat municipal des de 1994.
- Ermita de la Mare de Déu de la Consolació. Segle XVIII.
- La Costa, camí empedrat realitzat en 1580 que unia el convent amb la parròquia i que s'utilitzava en romeries.
- Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social que s'utilitza per les diverses associacions llutxentines.
Gastronomia
La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs; paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps, també hi ha un bon mostrari de dolços, la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos, farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Doménec.
Fills il·lustres
- Toni Canet (Llutxent, 1953) és un director, productor i guionista de cinema valencià.
Referències
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||