Carnaval de Vilanova i la Geltrú
 |
S'ha proposat que «Comparses de Vilanova» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Carnaval de Vilanova és una celebració de forta arrel tradicional, amb influències vuitcentistes i que conté una diversitat extraordinària de tipologies carnavalesques: àpats, batalles, danses, disfresses, comparses, cors satírics, etc., i tot amb una participació popular massiva. A diferència dels altres carnavals, el de Vilanova i la Geltrú (Garraf) es caracteritza per una profunda crítica social més que pel simple de fet de lluïr carrosses i vestits.
La Festa
Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1985, és una celebració d'arrel tradicional i de participació popular multitudinària, que generalment cau a mitjans de febrer. És un carnaval més satíric que de lluïment (en contrast amb el de Sitges, considerat entre els 10 millors del món, segons el diari La Vanguardia), on la disbauxa dels seus veïns surt a la llum a l'empar de la dita "Per Carnaval, tot s'hi val!".
Té un preludi, el dissabte abans del Dijous Gras, quan se celebra el tradicional Ball de Mantons, però comença de debò el Dijous gras, quan se celebra l'àpat ritual, la xatonada, que sol acabar-se amb una empastifada de merenga entre comensals. El divendres se celebra l'Arrivo, una cercavila de màscares agrupades per societats que surten a rebre al rei Carnestoltes. Dissabte és el dia del Moixó Foguer (una mena d'ocell humà untat de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins una caixa) i dels mascarots (màscares individuals, lliures de tota disciplina de grup) que es passegen per la ciutat procurant de conèixer els altres i de no ser reconeguts.
El dia central i més emblemàtic és el diumenge de Carnaval, quan Vilanova s'omple de comparses: una desfilada de parelles (unes sis mil) arrenglerades darrere la bandera de la societat corresponent. Les comparses passen saltant al ritme d'una marxa militar popularitzada (El Turuta, de Román de San José) i tirant caramels a la gent dels balcons i del carrer i a les altres comparses que es troben. Finalment, conflueixen totes a la plaça de la Vila, on es fan, de primer, les passades de lluïment i, després, les batalles de caramels. A la tarda es ballen les tradicionals Danses de Vilanova. Durant tot el dia el noi vesteix una barretina i una americana o un mocador i faixa (el vestuari canvia en cada societat) i les noies un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.
Dilluns de Carnaval surten els Cors de Carnestoltes (mascarades que canten lletres iròniques, humorístiques o simplement gracioses), el dimarts surt la comparsa del Vidalot, i el Dimecres de Cendra es clausura el Carnaval amb l'Enterrament de la Sardina.
La setmana
- Dissabte de mantons, anterior a Dijous Gras, al vespre: Ball de mantons
- Diumenge següent al Ball de Mantons: Competències Músicals
- Dijous Gras:
- Divendres d'arrivo, al vespre: L'Arrivo
- Dissabte de mascarots:
- Al matí: Competicions esportives, xocolatada popular...
- A la tarda: Arribada del Caramel. El rei del carnaval per als infants de la ciutat.
- Al vespre: Moixó Foguer
- A la nit: Ball de Mascarots
- Diumenge de comparses:
- Al matí: Les Comparses de Vilanova
- A la tarda: Les Danses de Vilanova i el Ball del Comparser.
- Dilluns de carnaval:
- A la tarda: El Vidalet
- Al vespre-nit: Els Cors de Carnestoltes
- Dimarts de vidalot, a la nit: El Vidalot
- Dimecres de Cendra:
- Tarda: despulles del Rei carnestoltes.
- Nit: Enterro de la Sardina
Aquesta manera d'organitzar el Carnaval de Vilanova, a través de la FAC, el converteix en l'únic que és organitzat per la societat civil.
