Vés al contingut

Castellonet de la Conquesta

Castellonet de la Conquesta
Escut de Castellonet de la Conquesta
(En detall)
Localització

Localització de Castellonet de la Conquesta respecte del País Valencià Localització de Castellonet de la Conquesta respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Castellonetí, castellonetina
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,40 km²
Altitud 175 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
141 hab.
26,11 hab/km²
Coordenades 38° 54′ 50″ N, 0° 15′ 51″ O / 38.91389°N,0.26417°O / 38.91389; -0.26417{{#coordinates:38 | 54 | 50 | N | 0 | 15 | 51 | W | type:city(141)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 80,2 km de València
12,9 km de Gandia
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
5 PP
Rafael Pablo Sjöblom Martínez (PP)
Codi postal 46726
Festes majors S. Jaume, Crist de l'Empar i Puríssima
Del 25 al 26 de juliol

Castellonet de la Conquesta és una població de la comarca de la Safor.

Història

En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borrò, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Miquel de Santafé, per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com Castellonet de Santafé. El següents propietaris serien els Almúnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.

Demografia

El gentilici dels seus 144 habitants –dades de 2003— és castellonetins.

Geografia

És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor.

Els seus 5,5 km² s'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d'Ador i compten amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.

Edificis d'interés

El nucli urbà del traçat tradicional conserva l'arc romà de la porta d'accés al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alçària que l'original, a més a més el seu patrimoni presenta:

Palau dels Marquessos d'Almúnia
  • Almàssera. Habilitada com a restaurant.
  • Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en ruïnes.
  • Safareig municipal. Segona porta d'entrada al pobla.
  • El castell originari ha desaparegut completament i només es conserva un arc adosat a les vivendes.

Gastronomia

Cal esmentar la mel que s'hi produeix i, entre els plats més populars; gambes amb bleda i pastissets escaldats (antigament la gamba es recollia a les fonts del poble), blat picat, all i pebre, arrossos, carns i, de postres, carabassa, moniato, reganyades d'ametla o pastissos d'herbes.

Política

Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors al PP i 1 al PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rafael García Pellicer AEC
1983 - 1987 Rafael García Pellicer AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Rafael García Pellicer AP
1991 - 1995 Bartolomé Balbastre García AINC
1995 - 1999 Bartolomé Balbastre García AINC
1999 - 2003 Bartolomé Balbastre García AINC
2003 - 2007 Rafael Pablo Sjöblom Martínez PP
2007 - 2011 Rafael Pablo Sjöblom Martínez PP
Des del 2011 Rafael Pablo Sjöblom Martínez PP

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs