Daimús

Localització

Municipi de la Safor

Platja de Daimús

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia

Gentilici Daimuser -a

Predom. ling.

Valencià

Superfície 3,10 km²

Altitud 6 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|58|Plantilla:Puntdecimal|N|0|09|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 70 km de València
4,3 km de Gandia

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
7 PP, 3 BLOC i 1 PSPV
Javier Planes Planes (PP)

Codi postal 46710

Festes majors Sant Pere
29 de juny

Web

www.daimus.es

Daimús és una població de la comarca de la Safor.

Història

El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentament romà en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae que podria haver estat la ciutat romana d'Artemision. L'origen, però, és un llogaret musulmà adscrit al castell de Bairén. Fins el 1535 va pertànyer a Gandia. Rera l'expulsió dels moriscos fou repoblat per carta pobla de 1612. Va formar part del senyoriu dels comtes d'Almenara fins el segle XIX. El 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 13,7 per cent de les terres municipals i pertanyents a propietaris no residents al municipi.

L'any 1506 aparegueren, en un terreny conegut com el sepulcre de Baebiae Quietae que actualment és dedica a la producció agrícola, dos caps de marbre, un d'home i un de dona a més de dues làpides romanes; una d'aquestes en una torreta antiga i l'altra en un sepulcre amb forma de torre.

Demografia i economia

El gentilici de les seues gents és daimusers, tot i que popularment a la resta de pobles de la comarca es coneixen amb el sobrenom de 'tramussers', tret de Miramar, on els anomenen 'floricolers'.

Poble d'economia tradicionalment agrícola, cítrics i hortalisses, ha vist des dels anys seixanta del segle passat un creixement del sector serveis degut al desenvolupament del turisme, que fa multiplicar-se la població en època estiuenca. L'escassa indústria gira també al voltant de la comercialització de la taronja.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2003	2004	2005	2007	2008	2009	2010	2012
1.218	1.277	1.293	1.389	1.438	1.674	1.855	2.101	2.242	2.353	2.862	3.007	3.068	3.171	3.130

Edificis d'interés

És interessant visitar el barri dels Pedregals, poblat mariner. La resta del seu patrimoni consisteix en:

Església de sant Pere apòstol. Neoclàssica, del segle XVII.
Església de la mare de Déu de Fàtima.

Fitxer:Daimus.jpg

Plaça de la Barca, Daimús.

Gastronomia

L'arròs al forn de Quaresma, amb tomaca i tonyina, els pebres farcits i la paella són els guisats més populars de Daimús.

Política

A les darreres eleccions de 2007 s'ajustaren els resultats que, no obstant això, continuaren donant-li la majoria absoluta al PP. El resultat fou (amb dos regidors més a causa de l'augment del cens) de 6 regidors per al PP, 3 per al Bloc i 2 per al PSPV. Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PP, amb 6 regidors, el PSPV amb 2 i el Bloc, amb 1.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Carlos Chova Nadal	Independent
1983 - 1987	José Català Fuster	Independent
1987 - 1991	Juan-Bautista Seguí Ferrer	PSPV
1991 - 1995	Melchor Mañó Sabater	PP
1995 - 1999	Melchor Mañó Sabater	PP
1999 - 2003	Melchor Mañó Sabater	PP
2003 - 2007	Melchor Mañó Sabater	PP
2007 - 2011	Melchor Mañó Sabater	PP
Des del 2011	Javier Planes Planes	PP

Personatges il·lustres

José Seguí Cardona, Gorxa, pilotari.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.