Almiserà

Almiserà

(En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Almiseratí, almiseratina
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	284.020,98 €
Superfície	7,40 km²
Altitud	75 msnm
Població (2016)   • Densitat	273 hab. 36,89 hab/km²
Coordenades	38° 54′ 55″ N, 0° 17′ 06″ O{{#coordinates:38 | 54 | 55 | N | 0 | 17 | 06 | W | type:city(273)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	83,3 km de València 13 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PP, 3 PSPV-BLOC José Juan Mascarell Camarena (PP)
Codi postal	46726
Festes majors	Santa Úrsula 21 d'octubre
Web	http://www.almisera.es

Almiserà és un municipi valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com Miserà, el seu topònim significa, en àrab, el desert.

Geografia

El terme està enclavat en el fons de la vall del Vernissa, riu que travessa el terme prop del nucli de població, separant-lo de Llocnou de Sant Jeroni. El terme és eminentment muntanyós ja que es situa a la solana de la serra del Buixcarró, les principals altures són l'Alt de la Font Blanca (549 m.), el Picaio (557 m.) i el Tramús (236 m.). Diversos barrancs baixen de la serra per a desembocar al Vernissa com el de la Font de la Figuera o el barranc del Castell. L'extrem sud del terme és pla.

Límits

Llutxent	Llutxent Ròtova	Ròtova
Benicolet		Alfauir
Terrateig	Llocnou de Sant Jeroni	Castellonet de la Conquesta

Accés

S'accedeix des de l'autovia CV-60 després de creuar el nucli de Llocnou.

Història

Malgrat que s'han trobat deixalles d'una necròpoli romana al seu terme, l'origen és una alqueria musulmana dependent del castell de Borró. Fou lloc de moriscos i, quan aquests foren expulsats, fou repoblat amb catalans i mallorquins. Va formar part del ducat de Gandia. De 1244 a 1707 pertanyia a la governació del Xúquer i de 1822 a 1833, a causa de la repartició de les Corts de Cadis, a la província de Xàtiva.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2008	2009	2010
210	199	220	255	240	270	266	262	284	291	294	301	307

Economia

El regadiu, gairebé tot destinat al cultiu del taronger, es rega amb aigües del riu Vernissa. Hi ha també pous artesans. En la zona del secà hi ha oliveres, ametllers, garroferes, vinya i cereals. La collita de raïm s'utilitza per a la producció de panses.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Martínez Faus	UCD
1983 - 1987	Fernando Camarena Climent	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Fernando Camarena Climent	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Fernando Camarena Climent	PSPV-PSOE
1995 - 1999	José Juan Mascarell Camarena (Moció de censura) Fernando Camarena Climent	PP PSPV-PSOE
1999 - 2003	Vicente Miguel Miñana Martínez	PP
2003 - 2007	Vicente Miguel Miñana Martínez	PP
2007 - 2011	Vicente Miguel Miñana Martínez	PP
Des del 2011	José Juan Mascarell Camarena	PP

Monuments

• Església de la Nativitat de Nostra Senyora. Neoclàssica, de 1768, remodelada en 1940.
• Castell de la Serra, o d'Almiserà, o de Vilella. Castell refugi d'origen musulmà; abandonat rere la conquesta, actualment no romanen més que escasses ruïnes.

Festes i celebracions

Les Festes patronas, en honor a Santa Úrsula, se celebren el 21 d'octubre. També destaquen les festes de l'estiu, la darrera setmana del mes d'agost.

Gastronomia

En l'àmbit de la gastronomia destaquem les coques de dacsa a la calfó, el pa al forn de llenya i una ampla varietat d'arrossos. A més a més podem gaudir dels dolços com ara les coques cristines, carquinyols i pastissos de glòria.

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament d'Almiserà
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.