Llocnou de Sant Jeroni

Llocnou de Sant Jeroni

(En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Temple parroquial Temple parroquial
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Llocnouí, llocnouïna
Predom. ling.	Valencià
Superfície	6,50 km²
Altitud	98 msnm
Població (2016)   • Densitat	543 hab. 83,54 hab/km²
Coordenades	38° 54′ 50″ N, 0° 17′ 09″ O{{#coordinates:38 | 54 | 50 | N | 0 | 17 | 09 | W | type:city(543)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	82,8 km de València 12,8 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV i 3 PP Ricard Igualde García (PSPV)
Codi postal	46726
Festes majors	Del 12 d'agost al 16 d'agost
Web	Web Oficial

Llocnou de Sant Jeroni és una població de la comarca de la Safor, de la provincia de València del estat Español.

Història

Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes. Romana també és la vil·la de la Sort on s'han fet importants troballes ceràmiques. El poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós. Aquest va vendre-la a Arnau Sarina, posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

En 1505 els moriscos abandonaren el Rafalet, en 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del segle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de què era annex.

Economia i demografia

El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouïns. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, degut a la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouïns dedicats al transport.

Geografia

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.

Edificis d'interès

Del seu patrimoni tan sols destacar:

• La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.

• El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del segle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acord amb uns paràmetres purament classicistes, inspirats en l'academicisme divuitesc. El criteri inspirador del projecte era d'allò més simple: fer una església nova segons el model més corrent de les esglésies valencianes, o de les esglésies de la contornada, un llenguatge que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. Diguem-ho en altres paraules: es va tractar de fer una església "tradicional" a fi de què la fe pogués perviure d'acord amb les formes tradicionals del món rural. També podría dir-se que es tracta d'un projecte típic d'un temps també molt especial: l'època del general Franco.

El resultat del projecte, dut a execució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que realment poc tenia a veure en realitat amb els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven: va resultar una cosa completament diferent. Encara ressonen els judicis d'un critic prestigiós, com era D. Alfons Roig, que en ser preguntat allà a finals dels anys seixanta, quina era la millor solució per al teginat de l'església, els presents van haver d'oïr amb estupor que la millor solució era "deixar que es veiéssen les estrelles". És evident que Don Alfons -enemic com sabem de l'arquitectura de segell franquista-, no volia dir altra cosa que: és tan desgraciada l'obra que no té cap solució.

Aquesta anècdota no és banal. Reflecteix una realitat que és aquesta: el projecte, d'acord amb els seus paràmetres intencionals, ha estat un fracàs rotund. Ara bé no necessàriament s'havia de compartir aquella opininió tan radical de D. Alfons Roig -típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar-, la qual ha tingut el seu pes específic i ha estat causa principal d'un sentiment bastant generalitzat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, no cap dubte, és la joia arquitectònica més preada que ha produit aquesta població de la Safor en el segle XX. És evident que els llocnouïns han estat molt ressignats a la decepció.

És així com aplegats a la darrera dècada del segle XX, una iniciativa popular, sorgida de forma espontània, va voler emprendre la rehabilitació de l'interior, centrant-se en concret en donar un algún tipus de solució al sostre interior. Això va constituir l'espoleta que va desencadenar una reflexió profunda al voltant de la intervenció integral en el temple, el qual tenia dos fites essencials, les quals han estat acomplides feliçment: la intervenció en l'interior i la rehabilitació/construcció del campanar.

Ambdues coses s'han fet a partir del mateix criteri, que resta explicat millor en els capítols específics que dediquem a cada cosa. La clau d'aquest criteri ha resultat també senzilla, encara que el procés de la seua definició i concreció no ha estat gens fàcil: hem tractat en tot cas d'allunyar-nos de tot allò que ha estat el criteri intencional neobarroc o, en el seu cas, neoacademicista, que en el seu moment, en l'execució efectiva, no s'havia aconseguit de forma satisfactòria. Aquest llenguatge, no obstant, ha quedat reduït de forma exclusiva als elements mobles, degut a què s'ha conservat i es manté en ús un bon patrimoni moble -en especial, les imatges devocionals. En l'interior, se li ha tret partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro ha quedat a la vista i, en l'exterior, tot allò que ha requerit nova construcció, com ara el conjunt format pel cos de campanes i remat del campanar, s'ha replantejat de nou, tractant de trobar un just equilibri entre ruptura i integració en els elements construits en els anys cinquanta.

Fitxer:Escultura Plaça de les Argamases.png

Escultura Plaça de les Argamases

Fitxer:Vista Total - Llocnou de Sant Jeroni.png

Vista Total - Llocnou de Sant Jeroni

Festes Patronals

Celebra les seues festes patronales del 12 al 16 d'agost en honor a Sant Jeroni,La Mare de Déu del Carmen, La Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Fitxer:Casimiro i Coqui.jpg

Casimiro i el Coqui

Política

En 2011 el PSPV obtingué la majoria absoluta amb 4 regidors, el PP van traure 3.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Federico Artés Martínez	UCD
1983 - 1987	Juan Camarena Signes	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Camarena Signes	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Juan Camarena Signes	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Salvador Antonio Alarcó Belmar	Iniciativa independent
1999 - 2003	Salvador Antonio Alarcó Belmar	BLOC
2003 - 2007	Salvador Antonio Alarcó Belmar	BLOC
2007 - 2011	Josep Climent catalá	PSPV-PSOE
Des del 2011	Ricard Igualde Garcia	PSPV-PSOE

Enllaços externs

• Web Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.