Ramon Martí i Alsina
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 1826 Barcelona | |||||||||||||
| Q4 | 1894 Barcelona | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | Pintura | |||||||||||||
| P135 | realisme | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Obres destacables | ||||||||||||||
Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826 - 1894) fou un pintor realista català, i una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna.
Considerada la figura més important del realisme artístic de Catalunya i Espanya,[1] Martí Alsina s'emmarcà dins els corrents europeus més moderns i trencadors del moment. Estudià a París on conegué l'obra de Gustave Courbet, el major exponent internacional del realisme, i l'obra de l'escola de Barbizon. Tot i que les seves primeres obres es veien influenciades pel romanticisme, posteriorment seria l'introductor de les idees de Courbet a Catalunya.[2]
Atret pel pensament positivista i els corrents progressistes, Martí Alsina expressà el seu realisme militant en obres com el Bornet o La migdiada on es palesa el postulat realista bàsic de retratar la realitat costumbriste sense idealitzacions o embelliments innecessaris.[3]
Biografia
Ramon Martí Alsina va néixer el 10 d'agost de 1826 al carrer de les Semoleres de Barcelona, al Barri de la Ribera. El seu pare, funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, va morir quan Ramon tenia 8 anys, moment en que sa mare va confiar la seva educació a en Ramon Tenas, padrí de Ramon. Per pressions familiars va cursar estudis de filosofia, compaginant-los amb classes nocturnes a l'Escola de la Llotja, on aprendria de mestres com Antoni Ferrant, Claudi Lorenzale o Lluís Rigalt, entre d'altres.
D'adolescent va establir una gran amistat amb Narcís Monturiol, amistat que duraria tota la vida i amb qui compartiria ideari i interessos polítics. Es creu que, quan Monturiol va haver d'exiliar-se per motius polítics, Martí Alsina el va acompanyar, fent així el seu primer viatge per Europa.[4]
Es va casar el 4 d'abril de 1850 amb la filla d'un argenter balear, Carlota Aguiló Moreno, amb qui tindria 5 fills: Camil, Anita, Carlota, Ricard i Ramona.
Amb la seva dona van viure al carrer escudellers número 56. Durant l'època dels anys 50 del segle XIX participarà i col·laborarà en diverses tasques organitzant exposicions amb l'Asociación de Amigos de las Bellas Artes de Barcelona, compaginant-ho amb la seva feina com a professor d'aritmètica i geometria de l'escola de la Llotja. Posteriorment també seria professor de dibuix de figura. Durant aquesta època l'artista va habilitar-se diversos tallers per Barcelona, on també feia classes privades i es van formar de manera paral·lela a l'ensenyament oficial, mestres com Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Tusquets i Galofre, entre d'altres.
El 1855 va fer un viatge a París per descobrir les tendències artístiques del moment visitant l'Exposició Universal. Allà va descobrir obres de l'Escola de Barbizon i de Gustave Courbet, que influirien definitivament en el seu estil.
Tres anys més tard, el 1858, viatjaria a Madrid, presentant-se a una Exposición Nacional de Bellas Artes, on aconseguiria una tercera medalla per la seva obra Estudi del Natural i vendria El darrer dia de Numància, aquesta presentada fora de concurs.
L'any següent, el 1959, esdevingué acadèmic de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. En el seu discurs d'ingrés va defensar el seu desacord amb l'academicisme d'Overbeck. En aquella època va rebre un encàrrec de la Diputació de Barcelona per a realitzar un quadre que tractés sobre el conflicte. Se'n desconeixen les causes però, finalment, aquest encàrrec el duria a terme Marià Fortuny, qui faria la seva coneguda La Batalla de Tetuan, actualment exposada a les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
EL 1860 es va afiliar a l'Ateneu Català, l'actual Ateneu Barcelonès, del que arribaria a presidir la secció de Belles Arts en els últims anys de la seva vida. Un any després va rebre l'encàrrec de pintar tres plafons per decorar el sostre del Liceu, després del primer incendi. Aquestes obres desapareixerien amb el segon incendi el 1994.
Posteriorment renuncià als dos càrrecs per motius polítics, al negar-se a jurar la Constitució del 1869. Durant la Primera república se'l tornà la càtedra el 1873.[5] En la seva biografia, Folch també comenta que Martí Alsina es negà a treballar per a Isabel II i per Alfons XII.[6]
El 1862 va iniciar diversos negocis de venda d'obres d'art, fet gens habitual en l'època. Es va associar amb economistes com Miquel Elias i Marchal i advocats com Sebastià Anton Pasqual i Inglada. Amb el temps, aquest projecte provocaria que es creies que algunes de les seves obres provenien més dels seus tallers que d'ell mateix.[7] El 1863 va iniciar el seu gran projecte, pintar El Gran dia de Girona, obra que l'acompanyaria la resta dels seus dies.
Va ser fundador de la Sociedad para Exposiciones de Barcelona el 1868. En aquesta època la premsa local en feia molt bones crítiques dels seus projectes, com les publicades al Diari de Barcelona o a La Renaixença.
Degut al seu compromís polític, el 1866 va renunciar al càrrec d'acadèmic de Belles Arts i el 1870 va ser destituït del càrrec de professor a l'Escola de la Llotja, on no va voler jurar la constitució amadeista. A principis dels anys 70 l'artista passa per una crisi emocional quan un fill i una filla per una epidèmia de tifus. Més endavant també perdria la seva dona.
El 1888 es casaria de nou amb Francisca Chillida, amb qui tindria 3 fills més, Ramon, Enric i Emilia. Pocs anys després, el 21 de desembre de 1894, moriria a Barcelona.
Obra
Martí i Alsina va ser un artista prolífic que va abordar una gran multitud de gèneres. Des de temes històrics fins a al·legòrics i costumistes, passant per retrats, nus femenins i bodegons. No obstant això, com el seu admirat Courbet, va destacar sobretot pels extraordinaris paisatges i les marines, molts de gran format, executats amb gran domini de la tècnica i del color.[8]
Aquest pintor realista va ser un home extremament actiu. A banda de crear, també va emprendre una important tasca docent. El seu innovador mètode pedagògic, d'acord amb els principi realistes, consistia en el fet que l'alumne es formés en el seu propi estil. Havia d'observar rigorosament la natura i analitzar de manera empírica els múltiples efectes canviants de la llum i dels fenòmens atmosfèrics sobre el paisatge.[8]
Un de les temàtiques principals de la seva obra se centrà en un esdeveniment històric: els setges de Girona de 1808 i 1809 durant la guerra del francès. Les obres més destacades d'aquesta època són Les heroïnes de Santa Bàrbara, El setge de Girona de 1809, El gran dia de Girona i La Companyia de Santa Bàrbara.
Una altra de les temàtiques principals de la seva obra foren la realització de marines i paisatges, on es pot veure l'abandonament dels tòpics romàntics deixant pas a un realisme pictòric evident, defensant la realitat com a única font d'inspiració.
Amb el temps Martí Alsina s'anà adaptant tèbiament als nous corrents com l'impressionisme. És per això que alguns crítics consideren el pintor un artista eclèctic, que no es pot adscriure a cap corrent pictòric concret. Va influir en artistes com Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres.[9]
A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC), el Museu de Montserrat i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Obres destacades
- El gran dia de Girona
- La migdiada
- La Companyia de Santa Bàrbara
- La noia de l'anell
- Mar tempestuós
- Paisatge rural amb figures
- Tigre
Exposicions rellevants
- 1920 - Palau de les Belles Arts - Exposició monogràfica organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions de Barcelona.[n. 1]
- 1926 - Sala Parés - Amb motiu del centenari del naixement, la sala del carrer petritxol va organitzar diverses petites mostres al llarg de l'any
- 1927 - Galeries Laietanes - Exposició d'obres escollides de Martí Alsina
- 1941 - Palau de la Virreina - Exposició retrospectiva organitzada per l'entitat Amigos de los Museos.[n. 2]
- 1994 - Museu d'Art Modern de Barcelona i a la Fundación Mapfre de Madrid - Exposició retrospectiva sobre els paisatgistes del s.XIX, LLuís Rigalt, Alsina i Vayreda.
- 2005 - Museu del Càntir d'Argentona - L'ajuntament organitza una mostra analitzant la relació entre l'artista i la població.
- 2011 - El gran dia de Girona, Anatomia d'un Quadre, al Museu d'Art de Girona
- 2011 - Realisme(s). L'emprenta de Courbet, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (amb obres de Martí Alsina)
- 2011 - Dibuixos 1826-1894 Palau Antiguitats, Barcelona[10]
Premis i reconeixements
- 1858 - Madrid - Tercera Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts per Estudi del Natural
- 1860 - Barcelona - La mort d'Abel
- 1868 - Lió - Médaille de la Société des Amis de Lyon
- 1891 - Barcelona - Diploma honorífic per La Companyia de Santa Bàrbara
Notes
- ↑ En motiu d'aquesta mostra, la Junta sol·licitaria a Joaquim Folch i Torres preparar un estudi biogràfic i artístic sobre Martí Alsina.
- ↑ En motiu d'aquesta mostra Josep Maria Junoy va publicar un catàleg on s'estudiava la vida i obra del pintor.
Referències
- ↑ DDAA. El Gran dia de Girona. Anatomia d'un Quadre. Barcelona: Museu d'Art de Girona, 2010. ISBN 978-84-393-8507-3.
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 211. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Preckler (2003) p. 284
- ↑ (DDAA, 2011, p.40)
- ↑ La Gran Enciclopèdia en català (2004) Volum XIII
- ↑ (DDAA, Catàleg, p.25)
- ↑ (DDAA 2011, p.42)
- ↑ 8,0 8,1 «Realisme i Paisatge». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 14 octubre 2012].
- ↑ DDAA. El Gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. Museu d'Art de Girona / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-393-8507-3.
- ↑ «Ramon Martí Alsina. Dibuixos 1826-1894». Bonart [Girona], núm. 139, 5-2011, p. 86. ISSN: 1885-4389.
Bibliografia
- DDAA. La Gran Enciclopèdia en català: Volum XIII. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5441-5.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
- Preckler, Ana María. Historia del arte universal de los siglos XIX y XX: Volum I. Madrid: Editorial Complutense, 2003. ISBN 84-7491-706-9.
Articles relacionats
