Vés al contingut

Montitxelvo

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Montixelvo)
Montitxelvo
Montitxelvo / Montichelvo
Escut de Montixelvo
(En detall)
Localització

Localització de Montixelvo respecte del País Valencià Localització de Montixelvo respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici montitxelví, montitxelvina
Predom. ling. Valencià
Superfície 8,2 km²
Altitud 270 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)
  • Densitat
Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|53|Plantilla:Puntdecimal|N|0|20|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
4 PSPV i 3 PP
Josep Miguel Climent Orts (PSPV)
Web

Montitxelvo (oficialment, Montitxelvo/Montichelvo) és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Geografia

La localitat està situada a 20 km de la costa mediterrània i a l'est de la comarca de la Vall d'Albaida.

El terreny és accidentat, sobretot a l'extrem meridional, on es donen les majors altures a les Penyes Albes (656 m), les quals formen part del gran anticlinal prebètic, format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població es troba el Tossal de la Creueta (409 m). Al barranc del Molí es troba la font amb el mateix nom.

Des de València, es pot arribar a la població a través de l'A-7 per enllaçar amb la CV-40 i finalitzar en la CV-60.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Montitxelvo limita amb les següents localitats: Aielo de Rugat, Benicolet i Terrateig, a la Vall d'Albaida, i amb l'Orxa de la comarca del Comtat.

Història

Al 1343, Pere el Cerimoniós va donar la vila a Vidal de Vilanova. Temps després, el senyoratge passà a la família Mercader.

Les dades més antigues conegudes sobre demografia es remunten al segle XVI: al 1527 comptava amb 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscos, els quals al 1609 comptaven ja amb 75 cases, però el decret d'expulsió dels moriscos les deixà pràcticament deshabitades. Al 1646, només s'hi havien repoblat 32 cases. Durant el segle XVIII el nombre d'habitants augmentà considerablement fins arribar al mig centenar al 1794. Un segle després, al 1900, tenia 819 habitants.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Mahíques Climent Independent
1983 - 1987 Vicente Mahíques Climent PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Mahíques Climent PSPV-PSOE
1991 - 1995 Antonio Vicedo Escrivà PP
1995 - 1999 Eugenio Canet Climent PP
1999 - 2003 Jose Lorente Femenía PP
2003 - 2007 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE
2007 - 2011 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE
Des del 2011 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE

L'alcalde Josep Miquel Climent Orts (PSPV-PSOE) fou elegit per tercera vegada a les eleccions de 2011, on obtingué 4 dels 7 regidors de l'Ajuntament. El Partit Popular obtingué els altres 3.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
663 622 615 610 601 597 649 673 660

Economia

L'economia local està principalment basada en l'agricultura. D'ella depenen la major part dels llocs de treball i dels ingressos de la població.

Monuments

  • Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte que sembla datar del segle XV i que fou reconstruït a finals del XVII o principis del XVIII.
  • Església Parroquial. Té per titular Santa Anna, i fou reformada al segle XVIII.
  • Molí de Micairent. Possiblement construït durant el segle XVIII a prop d'un despoblat morisc.
  • Ermita del Salvador. Xicoteta ermita devocional construïda a finals del segle XIX.
  • Bassa del Sastre. Magnífica obra d'enginyeria hidràulica construïda possiblement a finals del segle XVII i reconstruïda en nombroses ocasions.
  • Riuraus. Els riuraus formen part dels paisatge rural de la zona, però estan desapareixent per falta de manteniment. La majoria es construïren al segle XIX.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se celebren durant el primer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu del Roser, al Crist del Perdó i a la Divina Aurora.

Durant les festes s'organitzen convits, processons religioses, revetles, concerts de la banda de música local...

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister