Ateneu Barcelonès

Façana principal.

L'Ateneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 (amb el nom inicial d'Ateneu Català) ubicada al carrer de la Canuda núm. 6, al Palau Savassona. El seu actual president és l'advocat i historiador Francesc Cabana i Vancells que substituí l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas i Guardiola el març de 2011.

Personalitats molt significatives del país n'han ocupat la presidència en diversos moments, entre els quals podem destacar: Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d'Olwer, Eduard Fontserè i Riba, Amadeu Hurtado i Miró, Heribert Barrera, etc. Els discursos inaugurals de curs, pronunciats sempre per la presidència, constitueixen una magnífica font per conèixer l'evolució de la història de la cultura catalana.

Història

Inicis, Restauració i República

Inicialment es va fundar el 1860 sota el nom d'Ateneu Català (també conegut per Ateneo Catalán), entitat presidida per primer cop per Joan Agell i Torrents i amb Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari. Posteriorment el 13 d'abril del 1872 es va fusionar amb el Casino Mercantil Barcelonès (fundat el 1869 i també conegut per Centro Mercantil Barcelonés), una entitat cultural i recreativa, fundant l'actual Ateneu Barcelonès. El primer president de la nova entitat fou Manuel Duran i Bas, el qual va concentrar-hi un important nucli de personatges conservadors. Les primeres seccions de l'entitat foren: Ciències Morals, Econòmiques, Físiques, Agricultura, Indústria, Literatura i Belles Arts. Aquest període inicial fins el 1895 (coincident a grans trets amb el de la Restauració) fou el de major incidència en la vida pública catalana.

Entrada del local de l'Ateneu Barcelonès.

Ja des dels seus inicis va gaudir d'una gran fama com a centre promotor de la cultura: va promoure importants conferències, va organitzar cursos de formació propis; va pagar diversos premis com ara els dels Jocs Florals (i altres competicions); durant un temps va publicar el seu Butlletí; acollí penyes artístiques o literàries... Al llarg del temps l'Ateneu ha anat acumulant una important i rica biblioteca (5.900 títols l'any 1877, 13.500 el 1887, 19.000 el 1892, 50.000 el 1921, 175.000 el 1969, i el 2007 ja n'aplegava uns 300.000) fins a esdevenir la primera biblioteca privada del país, amb importants col·leccions de revistes i premsa diària. Durant molts anys fou la més viva i útil de la ciutat de Barcelona.

El discurs inaugural «La llengua catalana» del nou president Àngel Guimerà el 30 de novembre del 1895 va suposar la catalanització definitiva de l'ateneu. A partir de llavors l'entitat va esdevenir un banc de proves del catalanisme polític que culminaria amb la fundació de la Lliga Regionalista el 1901. El 1903 s'hi van fundar els Estudis Universitaris Catalans, que van ser el bressol de la universitat catalana i de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1906 l'Ateneu va inaugurar com a nou local el Palau Savassona al carrer de la Canuda, que encara avui és la seu de l'entitat més de cent anys després.

Durant les primeres tres dècades del nou segle XX l'activitat de l'Ateneu Barcelonès va estar molt mediatitzada pels debats de les diverses penyes de socis, sobretot la formada al voltant de Quim Borralleras, de la qual en va sortir la iniciativa del Premi Crexells de literatura. A la guerra civil espanyola la biblioteca restà sota el control de la Direcció del Servei de Biblioteques Populars i esdevingué pública.

Dictadura

Durant tota la dictadura franquista i fins el 1977 l'Ateneu Barcelonès va estar supeditat al Ministerio de Información i Turismo del règim, i va perdre part de la transcendència cultural que havia tingut fins a llavors.

Ja el 1939 va reprendre les seves activitats però a partir de llavors l'autoritat governativa va imposar el nomenament de les juntes directives de l'Ateneu, i així es van succeir els següents presidents: Luys Santamarina, Pere Gual i Villalbí i Ignasi Agustí. El règim també va suprimir el Premi Crexells. Fou el president Andreu Brugués i Llobera, provinent del falangisme català, qui va iniciar la democratització de l'Ateneu: es van aprovar uns nous estatuts i s'acordà l'elecció dels presidents per votació dels socis i no per compromissaris com s'havia fet des del 1860. La seu fou ampliada i reestructurada entre 1970-1971, i el 1981 fou declarada monument historicoartístic.

Democràcia

En democràcia, l'Ateneu va iniciar una nova etapa de dinamisme instituint els seus premis culturals: el 1982 va recuperar el Premi Crexells que la dictadura havia suprimit, i el 1989 va crear el premi d'assaig Joaquim Xirau. El 1998 va crear una Escola d'Escriptura i Humanitats.

L'any 1983 se li concedí la Creu de Sant Jordi i el gener del 2007 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.

Actualment col·labora en el projecte Europeana de digitalització de patrimoni cultural europeu. A la seu social de l'entitat es realitzen més vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

La seu social

L'exterior de l'edifici des de la plaça de la Vila de Madrid

El Palau Savassona va ser construït l'any 1796 per Josep Francesc Ferrer, baró de Savassona.

Interior de l'edifici

L'edifici fou ideat per a ser una casa senyorial seguint el patró dels palaus urbans del gòtic català amb les dimensions i l'ordenació pròpies del procés academicista neoclàssic. Arquitectònicament cal destacar l'entrada de carruatges, l'escala noble, les sales de conversa i l'excel·lent biblioteca. S'hi conserven cinc pintures de Francesc Pla, "el Vigatà", fetes per a decorar-ne els murs i sostres dels salons. L'edifici original ha tingut grans transformacions volumètriques i d'organització.

L'any 1906 va esdevenir la seu de l' Ateneu Barcelonès, després d'un llarg període de debats i litigis, i d'un esforç econòmic que va suposar una dura prova per a la capacitat i solvència de l'entitat. El projecte de reformes va estar en mans de l'arquitecte Josep Font i Gumà i el llavors estudiant Josep Maria Jujol. Des d'aquell moment, el Palau Savassona ha esdevingut la imatge física de referència de la institució i un dels seus principals actius. Entre 1970-1971 fou altre cop reformat. El 2003 va viure una àmplia reestructuració dels espais interiors, la inauguració d'una sala d'actes i una sala d'exposicions i l'obertura d'una nova porta. El 2007 fou el torn de rehabilitar la biblioteca.

L'edifici fou declarat monument historicoartístic el 1981, a través del reial decret 476/1981 de 5 de febrer de 1981 que el nomenà Bé Cultural d'Interès Nacional, i està inclòs en el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona en categoria A.

Planta Baixa

S'accedeix a l'Ateneu des d'una entrada per a carruatges, actualment destinada a projectes expositius i actes de petit format. Inicialment formava part d'un pati al descobert, actualment cobert mitjançant una lluerna. A la banda dreta, hi ha una escala noble, que antigament permetia als antics habitants del palau accedir a la primera planta, que no s'ha de confondre amb l'entresol. Quan l'Ateneu va adquirir l'edifici, Josep Maria Jujol va obrir un accés des de l'escala noble a l'entresol, porta més utilitzada actualment, per on s'accedeix al jardí romàntic i a la zona de restauració. Arran de la restauració de 2008 es pot pujar fins la primera planta, per accedir directament a la biblioteca.

Des de l'entrada també es pot accedir a l'ascensor, un dels primers instal·lats a Barcelona, a principis del segle XX, que encara conserva el seu aspecte original.

• Sala Verdaguer: Petita sala d'actes en forma d'ela, ubicada a la planta baixa de l'ateneu. Se solen realitzar conferències i presentacions, així com a tot tipus d'actes culturals de petit format. Anteriorment s'havia fet servir com a zona esportiva de l'associació, on els socis podien accedir a un gimnàs, una sala d'esgrima i una cambra de tir amb arc.

Entresòl

A l'entresòl de l'edifici es troben la majoria de serveis que van donar a l'entitat la fama de la seva intensa activitat social. Hi ham les sales de conversa, la sala de juntes, el bar i els jardins.

• Sales de conversa: Són les sales que han fet famosa a l'entitat, on han tingut lloc converses i tertúlies durant dècades. Cal destacar les columnes i vidrieres, dissenyades per Josep Maria Jujol. Conserven el seu aspecte tradicional, tret de la renovada sala Joaquim Borralleras.

• El jardí: Es tracta d'un jardí que ja es trobava a l'edifici quan va ser adquirit per l'associació. Està format per diversos parterres geomètrics i un estany amb una petita font, on anualment es recrea la tradició de l'ou com balla. Sovint es fan petits concerts de jazz i sessions de cinema.

La biblioteca

Taula de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla. Josep Pla era assidu de l'Ateneu Barcelonès

Fundada alhora que l'entitat, és, per la seva riquesa bibliogràfica, una de les més importants de Catalunya, a la primera fila dels de titularitat privada, i centre de referència per a investigadors i estudiosos, especialment pels seus fons representatius del segle XIX i primer terç del segle XX. Creada l'any 1861, no ha deixat de créixer i avui arriba als prop de 300.000 volums i gairebé 1.800 títols de revistes vuitcentistes i noucentistes, catalanes, espanyoles i europees.

Acabades les obres de restauració (de 2006 a 2008, finançades per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern d'Espanya, sota la direcció dels arquitectes Manuel Brullet i Mateu Barba), la biblioteca és avui un centre d'estudi i investigació, adaptat a les noves tecnologies, a més de comptar amb importants fons patrimonials: unes 65.000 monografies anteriors al 1901, 800 manuscrits des del segle XIV, incunables, etc.

Els fons bibliogràfics i hemerogràfics històrics i patrimonials de l'Ateneu cobreixen la realitat catalana cultural, política i social i de pensament del segle XIX i el primer terç del segle XX, com la recepció estrangera a Catalunya. Per això, esdevenen una font imprescindible per a l'estudi de la realitat catalana fins a la segona meitat del segle XX. Els fons actuals se centren en l'àmbit de les Humanitats i reprenen l'impuls atorgat a la biblioteca en els seus orígens: cobreixen, doncs, un amplíssim espectre de l'actualitat cultural, artística i intel·lectual.

La música a l'Ateneu

L'Ateneu compta amb una secció de música que ha estat molt activa. Molts músics d'anomenada, des de Felip Pedrell als actuals, han estat socis de l'entitat. A la seva seu, a més, es donen nombroses concerts i actuacions. Especialment remarcable és el fet que a la seu s'hagin estrenat per primer cop algunes de les grans obres de la música catalana. Són habitualment obres per a solistes o petites formacions, que poden fer-se fàcilment en un auditori de dimensions petites, com és el de l'Ateneu.

Així, des de la seva fundació, l'Ateneu va oferir audicions musicals de diferents gèneres i amb diferents formacions musicals -cors, solistes, grups de cambra i orquestres--, tant al local propi com en audicions organitzades al Teatre Principal de Barcelona. A més, s'hi donaven conferències sobre temes musicals, com les que va fer F. Domènech Español sobre el Parsifal de Wagner el 1910.

Ja el 1861 s'hi va estrenar el Stabat Mater de Pere Tintorer. L'Orfeó Català va actuar a l'Ateneu en diverses ocasions: en 1895, en un important concert dedicat a Edvard Grieg, 1897, 1906...

El 14 de març de 1924, Ígor Stravinski visità l'Ateneu i hi donà un recital al piano, semi-públic, amb la soprano Mercè Plantada. Uns dies més tard va assistir-hi a un concert de sardanes que va fer-se als jardins, i on va quedar admirat per la música de Juli Garreta.

Entre 1931 i 1939 va ser lloc de reunió dels Compositors Independents de Catalunya (o Grup dels Vuit), grup de vuit músics d'avantguarda que va intentar la renovació de l'escena musical de Barcelona. En formaven part: Joan Gibert, Baltasar Samper, Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon,Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Frederic Mompou i Agustí Grau.

A més de la majoria d'autors catalans (Mompou, Suriñach, etc.), hi han donat concerts, com a intèrprets, músics com Francis Poulenc (1948, 31 març) o Joaquín Rodrigo (1951).

Algunes estrenes a l'Ateneu

• 1861, 31 de març: estrena del Stabat Mater de Pere Tintorer,
• 1942, 27 d'octubre: primera audició pública de "Damunt de tu només les flors", primera cançó (la més coneguda del cicle) de Combat del somni de Frederic Mompou, amb text de Josep Janès,
• 1945, 14 de juny: estrena de la versió completa, per a veu i piano, de les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge amb textos de diferents autors. Les quatre primeres s'havien estrenat un mes abans al Palau de la Música Catalana.
• 1952, 12 de novembre: Quartet de Pedralbes, núm. 2, de Manuel Blancafort. Primera audició pública; en privat s'havia estrenat el 1950 a la casa de Josep Bartomeu.
• 1962, 15 de febrer: estrena d'Entre dues línies (7 peces fàcils per a piano), de Joaquim Homs. L'obra és de 1948 i s'havia estrenat només en part.

Vegeu també

• Arxiu Històric de l'Ateneu Barcelonès

Referències

• Carrion, Mercedes. Historia del Ateneo Barcelones (1872-1936), 1972. 
• Casassas i Ymbert, Jordi [et al.].. L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. 
• Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 74 entrada: "Ateneu Barcelonès". ISBN 84-297-3521-6. 
• Pérez Nespereira, Manuel. La recepció del pensament i la cultura europeus a la Catalunya de la Restauració: l'Ateneu Barcelonès i la seva Biblioteca com vehicles de recepció, assumpció i difusió, 2005. 

Enllaços externs

• Pàgina oficial
• Almirall: portal del pensament i cultura del segle XIX
• Història de l'Ateneu

{{#coordinates:41 | 23 | 04,57 | N | 2 | 10 | 17,85 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}