Cerdà
|
Per a altres significats vegeu «Cerdà (desambiguació)». |
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Costera | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Mancomunitat de Costera de Ranes Xàtiva | ||
| Gentilici | Cerdaí, cerdaïna | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 1,5 km² | ||
| Altitud | 136 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
363 hab. 242 hab/km² | ||
| Coordenades | 38° 59′ 10″ N, 0° 34′ 31″ O / 38.98611°N,0.57528°O{{#coordinates:38 | 59 | 10 | N | 0 | 34 | 31 | W | type:city(363)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 55,6 km de València 6,3 km de Xàtiva | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP i 2 PSPV José Rafael Serra Revert (PP) | ||
| Codi postal | 46813
| ||
| Festes majors | Gener | ||
| Patró/Patrons | Sant Antoni Abad | ||
Cerdà és una població de la comarca de la Costera.
Limita amb Canals, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Torrella i Vallés.
Geografia
Situat en l'Horta de Xàtiva, en la marge esquerra del riu Cànyoles. La superfície del terme és completament plana. El riu dels Sants creua el terme.
Història
Les dades existents sobre la història antiga d'aquest municipi són escasses i es redueixen a una possible necròpolis romana les deixalles de la qual es trobaren al Torrent de Fenollet.
Aquesta vila, igual que d'altres pertanyents a la mateixa comarca, va prendre part en la Revolta de les Germanies. Fou lloc de moriscos i va sofrir, per això, les conseqüències de l'expulsió dels mateixos, l'any 1609.
Va pertànyer a la família Cerdà, de la qual pren el seu nom. La població es duplicà en la primera meitat del segle XIX però a partir d'aquella data la tendència ha estat sempre a la baixa.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 273 | 256 | 272 | 282 | 293 | 287 | 286 | 291 | 304 | 348 |
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Segrelles Llácer | Independient |
| 1983 - 1987 | José Albertos Valles | PSOE |
| 1987 - 1991 | José Albertos Valles | PSOE |
| 1991 - 1995 | José Albertos Valles | PSOE |
| 1995 - 1999 | José Rafael Serra Revert | PP |
| 1999 - 2003 | José Rafael Serra Revert | PP |
| 2003 - 2007 | José Rafael Serra Revert | PP |
| 2007 - 2011 | José Rafael Serra Revert | PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Economia
En les zones de regadiu es cullen taronges, llimones, pomes, cereals i fruites viàries. En el secà es conreen oliveres, garroferes i vinya.
La terra sense conrear es dedica a pastures. Hi ha bestiar llanar.
Monuments i festes
L'únic edifici destacable és l'església de Sant Antoni Abat, patró del poble i al qui es dediquen les Festes Patronals el 17 de gener.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Municipis de la Costera | |
|---|---|
