Estubeny

Estubeny

(En detall)
Localització
Municipi a la Costera
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Xàtiva
Gentilici	Estubenyer, estubenyera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	159.163,00
Superfície	6,40 km²
Altitud	185 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)   • Densitat	Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|01|Plantilla:Puntdecimal|N|0|37|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Distàncies	69,7 km de València 13 km de Xàtiva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PP i 1 PSPV Fernando Frigols Jordá (PP)
Codi postal	46817
Festes majors	Segon diumenge d'octubre
Patró/Patrons	Inmaculada Concepció i Verge dels Dolors
Web	http://www.estubeny.es/

Estubeny és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrés i a la Ribera Alta respectivament).

Geografia

En un terme de 6,4 km², enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges més bonics de la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà, que és un Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També paga la pena conèixer la Coveta Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

Història

Jaume I va conquerir aquesta antiga alqueria Al-musulmana el 1248 i va fer donació de tres jovades a a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscos pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010
161	137	137	141	142	151	142	183	149	138	133

Economia

En el segle XIX la indústria tèxtil li dona certa empenta però la desaparició d'aquesta indústria, en el segle XX, provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Camallonga Ferrer	PSPV
1983 - 1987	Vicente Camallonga Ferrer	PSPV
1987 - 1991	Vicente Camallonga Ferrer	PSPV
1991 - 1995	Vicente Camallonga Ferrer	PSPV
1995 - 1999	Vicente Calatayud Martínez	PP
1999 - 2003	Vicente Calatayud Martínez	PP
2003 - 2007	Ramón Simón Pérez	PP
2007 - 2011	Ramón Simón Pérez	PSPV
Des del 2011	Fernando Frigols Jordá	PP

Edificis d'interès

Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'església de sant Onofre, reconstruïda rera el terratrèmol del 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.

Festes i celebracions

• Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals a la Inmaculada Concepció i a la Verge dels Dolors el segon diumenge d'octubre.

Artesania i cultura

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El plat més característic és l'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix en eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en llanda i arnadí.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.