El Genovés
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Genovés». |
| Localització | |||
| |||
| Municipi a la Costera | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva | ||
| Gentilici | Genovesí, genovesina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 2.791.246,00 | ||
| Superfície | 15,20 km² | ||
| Altitud | 120 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|59|Plantilla:Puntdecimal|N|0|28|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 60 km de València 4,6 km de Xàtiva | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (El Genovés i Alboi) 6 PP, 4 PSPV i 1 BLOC Emilio Llopis Oltra (PP) | ||
| Codi postal | 46894
| ||
| Festes majors | Del 6 al 8 d'agost | ||
| Dies de mercat | Dimecres | ||
| Web | |||
El Genovés és una població de la comarca de la Costera. Limita amb els municipis de Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida).
Geografia
Situat en la ribera del riu Albaida, la superfície del terme és muntanyenca.En la part meridional s'aixeca la Serra Grossa, que les seves estribacions en aquest territori es denominen Serra de la Creu, amb una altitud de 410 m. que, en els contraforts més meridionals, denominats La Solana, arriba a els 436 m. Entre La Solana i el vèrtex geodèsic de Les Bateries (437 m.), i fent de límit entre els municipis del Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de L'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i afluïx de sud a nord per la part occidental del terme, fent en ocasions la labor del límit territorial. Altres accidents són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.
Història
Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a un tal Baldoví, metge, i a son germà Joan el 1268. El 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a aquesta família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet). En 1611 és repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblació en què romania des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.211 | 2.198 | 2.274 | 2.314 | 2.323 | 2.383 | 2.454 | 2.567 | 2.631 | 2.731 |
Economia
Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, garrofera i vinya.
Transports
L'estació de ferrocarril del Genovés pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Cándido Jordá Richart | UCD |
| 1983 - 1987 | Cándido Jordá Richart | CDS |
| 1987 - 1991 | Cándido Jordá Richart | CDS |
| 1991 - 1995 | Cándido Jordá Richart | UV |
| 1995 - 1999 | Emilio Llopis Oltra | PP |
| 1999 - 2003 | Emilio Llopis Oltra | PP |
| 2003 - 2007 | Emilio Llopis Oltra | PP |
| 2007 - 2011 | Emilio Llopis Oltra | PP |
| Des del 2011 | Emilio Llopis Oltra | PP |
Monuments
- Ermita del Crist, del segle XVIII, amb Calvari.
- Església de nostra senyora dels Dolors, del segle XX.
- Museu de la Pilota, que acull exposicions permanents i d'altres eventuals.
Festes i celebracions
- Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Mare de Déu dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.
Pilota valenciana
El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.
Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, entre altres. Però sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dos llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.
El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.
Pilotaris més coneguts del Genovés
|
|
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament del Genovés
- Museu de la Pilota
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
- Pàgina oficial del Bloc al Genovés
- Grup del Genovés a Facebook
| |||||
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |