Novetlè
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi a la Costera | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva | ||
| Gentilici | Novetlerí, novetlerina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 1,50 km² | ||
| Altitud | 84 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|58|Plantilla:Puntdecimal|N|0|32|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 62,2 km de València 3,3 km de Xàtiva | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PSPV, 1 PP i 1 EUPV Josefa Mateu Palomares (PSPV) | ||
| Codi postal | 46819
| ||
| Festes majors | Darreries d'agost | ||
| Patró/Patrons | Crist del Perdó | ||
| Web | |||
Novetlè (amb la denominació bilingüe oficial Novetlè/Novelé) és un xicotet municipi de la comarca de La Costera al País Valencià.
Limita amb la Granja de la Costera, Annauir (pedania de Xàtiva), Torrella i Vallés.
Geografia
El seu terme municipal està pràcticament englobat dintre del de Xàtiva, excepte per la seva banda oest. En la muntanya predominen els materials Cretacis, mentre que al costat del jaç del riu Cànyoles trobem sediments quaternaris sobre els quals es desenvolupa l'agricultura. La població està situada en terreny pla, en la ribera del riu. A més en la serra Vernissa, als peus de la qual creix la població, hi ha abundant caça, esport que practiquen els habitants del poble.
Història
Després de l'ocupació cristiana els Tallada, cavallers catalans establerts a Xàtiva, compraren una propietat agrícola a un moro nomenat Albisinia; a poc a poc es va anar construint en dit lloc un nucli de cases, naixent d'aquesta manera el lloc de Novetlè, poblat per mudèjars; el 1534 es va erigir una rectoria de moriscs per desmembrar-se de Xàtiva; el 1527 comptava amb 20 famílies morisques i el 1602 amb 38; després de l'expulsió dels moriscs, el 1609, és repoblada per diversos veïns de Xàtiva, malgrat la qual cosa el 1646 encara no abastava les trenta famílies; el terratrèmol del 1748, el mateix que va afonar el castell de Montesa, danyà seriosament l'església parroquial.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 585 | 563 | 623 | 646 | 664 | 670 | 655 | 697 | 715 | 920 | 1015 |
Economia
La seva principal riquesa econòmica radica en el cultiu dels tarongers. La indústria, a pesar de contar amb una fundició de metalls i amb magatzems de taronja, no està prou desenvolupada com per a exercir com reactiu en el creixement demogràfic.
Monuments
- Església del Rosari. De planta de creu llatina i amb cúpula.
- Palau de Tallada. Antic palau de la família Tallada ara en estat de restauració.
- Safareig. Antic safareig ara en desús, destaca un mosaic del Crist del Perdó, patró de la localitat. Ara es troba en estat de restauració.
Festes i celebracions
Celebra la seva Festes patronals a la Verge del Rosari, a la Divina Aurora i al Crist del Perdó l'ultim dilluns d'agost i els dos dies següents. Al costat de les festivitats religioses se celebren festivitats més populars com són la festa de les paelles, la festa de l'escuma o una discomovil.
A més el poble celebra una Setmana cultural a l'octubre, amb actes com el Passeig de la Senyera el dia 9 (Festivitat del País Valencià), campionats d'atletisme, un mercat medieval i altra festa de les paelles.
Fills il·lustres
- José Pérez Ballester (Novetlè, 1905 - Utiel, 1988) fou un compositor i director de banda.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament de Novetlè
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Penya Realista 'La Mascletà' de Novetlè.
- Aficionats de Novetlè al Tennis Taula.
| |||||