La Llosa de Ranes
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Municipi a la Costera | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva | ||||
| Gentilici | Lloser, llosera | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 2.493.604,00 | ||||
| Superfície | 7,10 km² | ||||
| Altitud | 106 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
3.511 hab. 494,51 hab/km² | ||||
| Coordenades | 39° 01′ 08″ N, 0° 32′ 06″ O / 39.01889°N,0.53500°O{{#coordinates:39 | 01 | 08 | N | 0 | 32 | 06 | W | type:city(3511)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Distàncies | 54,8 km de València 4,4 km de Xàtiva | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP i 4 PSPV-BNV Evarist Aznar Teruel (PP) | ||||
| Codi postal | 46815
| ||||
| Festes majors | 6 d'agost | ||||
| Patró/Patrons | Crist del Miracle | ||||
| Web | |||||
La Llosa de Ranes és una població de la comarca de la Costera.
Limita amb Xàtiva i Rotglà i Corberà (a la mateixa comarca), i amb Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta).
Geografia
El relleu del municipi presenta dues parts bé diferenciades. La meitat septentrional està ocupada per una sèrie de turons triàsics. La màxima elevació la constituïx el Greu de la Saliva (344 m.), sobre el qual s'aixequen les ruïnes de l'ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentari, amb materials del quaternari en altures inferiors als cent metres, i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sud corren els barrancs d'aigües temporals de La Foia i del Salt.
La població està edificada en la vessant d'un turó en el cim del qual està edificada l'ermita del poble ; aquest fet dóna origen a l'exagerat pendent que presenten alguns carrers.
Història
Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta de Xàtiva , el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. El lloc, poblat per adalits (guies de camins) i camperols pobres, estava rodejat per diferents llogarets o alqueries de moriscos(desapareguts molts ja al segle XVI)com ara Surrac, Betrillent, Ricarts, n'Arencs i altres. Sembla ser que a finals del segle XIV la família Sanç de Xàtiva (el fundador de la nissaga fou el primer batlle de Xàtiva i un dels tres "repartidors" de les terres de Xàtiva el 1270, nomenats per Jaume I) aconseguí comprar el dret de senyoriu sobre el lloc. El 1520 el cavaller Joan Sanç, propietari del lloc, va vendre-la a cinc veïns de Xàtiva i cinc més que ja vivien en La Llosa. Lloc de cristians vells i carrer depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria pròpia amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia. Després de l'expulsió Sorió restà despoblada i de La Llosa només marxà una família de les vint-i-cinc que l'habitaven.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.607 | 3.589 | 3.644 | 3.640 | 3.686 | 3.622 | 3.694 | 3.725 | 3.712 | 3.748 |
Economia
Els principals cultius històrics eren fins fa quaranta anys el raïm de taula i el tabac però el profit econòmic a través de la Cooperativa del camp va portar la producció agrícola cap als actuals conreus dels cítrics, les prunes i darrerament els caquis. Els terrenys no conreats tenen forest baixa i bones i joves pinedes en les ombries que miren cap a la Ribera del Xúquer. Hi ha bestiar boví, porcí, caprí i avícola, però en petites proporcions.
És molt popular, amb gran aprofitament econòmic i guardonat en molts certàmens el formatge "blanquet", fet en tovallons, que és un formatge fresc i amb consistència.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Delgado de Molina Casanova | AIV (Agrupació Independent Valenciana) |
| 1983 - 1987 | Salvador Delgado de Molina Casanova | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Salvador Delgado de Molina Casanova | UV |
| 1991 - 1995 | Antonio Sanfélix Juan | PP |
| 1995 - 1999 | Antonio Sanfélix Juan | PP |
| 1999 - 2003 | Ramón Climent López | PSPV |
| 2003 - 2007 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| 2007 - 2011 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| Des del 2011 | Evarist Aznar Teruel | PP |
Monuments
- Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XVI i reformada als segles XVII i XIX.
- Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
- Ermita de Santa Anna, del segle XV.
Festes i celebracions
- Festes Patronals. Comencen el dijous anterior a l'últim dimarts d'agost des de fa uns pocs anys,(abans eren el primer cap de setmana de setembre) encara que hi ha ofrenes i activitats durant alguns dies del mes d'agost. Són en honor al Sant Crist del Miracle (processó del dimarts) i a la Mare de deu de la Nativitat (processó del dilluns). El 2010 comencen el dijous 26 d'agost i acaben el dimarts 31 d'agost.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Municipis de la Costera | |
|---|---|
