Rotglà i Corberà

Localització

Localització de Rotglà i Corberà respecte del País Valencià

Municipi a la Costera

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva

Gentilici Roglaní, roglanina

Predom. ling.

Valencià

Superfície 6,30 km²

Altitud 118 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 1.123 hab.
178,25 hab/km²

Coordenades

39° 00′ 17″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.00472°N,0.56833°O{{#coordinates:39 | 00 | 17 | N | 0 | 34 | 06 | W | type:city(1123)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 54,4 km de València
7 km de Xàtiva

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
3 PP, 3 PSPV i 3 IPRC
José Gómez Mondría (IPRC)

Codi postal 46816

Festes majors Setembre

Web

www.rotglaicorbera.es

Rotglà i Corberà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Limita amb la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes, Vallés (a la mateixa comarca), i amb Sellent (a la comarca de la Ribera Alta).

Geografia

El terme municipal de Rotglà i Corbera es localitza en la part nord-est de la Comarca de la Costera. Situat en les estribacions de la Serra Grossa, dintre de la vall del riu Cànyoles (vall de Montesa) i al seu marge esquerra. El medi climàtic és típicament mediterrani. La seva estació plujosa és la tardor. La seva superfície improductiva està poblada per una vegetació arbustiva amb absència d'arbrat.

El relleu és bastant uniforme encara que destaquen alguns turons de 200 m d'altitud amb tipogràfica en general de llomes. Destaque els alts de Vista Bella, Carraposa i Serreta, sent aquesta última amb 250 m d'altitud, el punt més alt del terme. Recorren la superfície del terme els barrancs de Cuas, Font Canya i Carnissers. Cap a l'est, la topografia és més suau, amb una morfologia gairebé plana, amb pendents uniformes. El terme de Rotglà i Corbera està en el límit de la zona d'horta de la comarca de La Costera, acabant cap al nord i l'oest amb una topografia més accidentada.

Història

Quant a Rotglà (anomenat antigament L'Alcúdia Blanca) cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva; el 1535 s'erigí en rectoria de moriscs i se separà de Xàtiva; després de l'expulsió, en Joan Rotglà Sanz atorgà carta pobla a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corberà, també estava poblat per moriscs (30 famílies el 1572); després de l'expulsió és repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvís, qui atorgà carta pobla el 12 de juliol del 1611 a 26 famílies cristianes; el 1813 s'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en els quals aquests se'n portaren la pitjor part; en 1684 l 'església es va segregar de la de Xàtiva.En març de 1748 a Corberà, el terratrèmol de Montesa va produir l´ensorrament de diversos edificis, entre ells el palau dels Corberà, que abarcava la meitat de la plaça principal del poble(concretament la meitat sud).En 1854 ambdós municipis es fusionaren donant lloc a l'actual.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2008	2011
1.054	1.007	1.036	1.018	1.016	1.035	988	999	1.018	1.132	1.120	1.208

Economia

Econòmicament compta amb una agricultura mixta de secà: vinya, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaquí i granjes d'aus.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Alfredo Gómez Sanchis	PL
1983 - 1987	Alfredo Gómez Sanchis	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Agustín Gómez Climent	CDS
1991 - 1995	Agustín Gómez Climent	UV
1995 - 1999	Agustín Gómez Climent	UV
1999 - 2003	Pilar Domènech i Aliaga	BLOC
2003 - 2007	Rafael Sancristóbal / Mercedes Castelló	Independents / PP (Pacte)
2007 - 2011	Mercedes Castelló García	PP
Des del 2011	José Gómez Mondría (IPRC)	IPRC / PSPV-PSOE (Pacte

Monuments

Església dels Sants Joans.
Ermita de la Verge dels Socors.
Museu del Tabac. Inaugurat en 2007. Instal·lat en un edifici de forma pentagonal format per cinc naus que replegaven el tabac de cinc comarques. En 1982 va paralitzar la seua activitat i va ser comprat per l'ajuntament en 2004.

Festes i celebracions

Celebra les seves Festes patronals principalment la primera setmana del mes de setembre. També disposa d'altres activitats festives la segona setmana de setembre.

També disposa de diversos actes culturals com cavalcades de reis al gener, carnestoltes al febrer, el Porrat de Torrent juntament amb les falles al març i foguera de Sant Joan al juny.