Batalla de Talamanca
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
_Golden_Fleece_Variant.svg){kind=link}
La batalla de Talamanca fou un combat de la Guerra de Successió que tingué lloc a l'actual municipi de Talamanca, al Bages, els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre l'exèrcit del Principat de Catalunya i el Reial exèrcit de Felip V, amb un cos d'exèrcit destacat des del setge de Barcelona per tal de combatre els combatents catalans que operaven a la Catalunya Central i, per tant, amenaçaven la rereguarda de les forces que assetjaven Barcelona. Aquest cos d'exèrcit fou anomenat Campo volante de Cataluña, i estava comanat pel Conde de Montemar.
Antecedents
Talamanca, juntament amb d'altres poblacions de la muntanya de la Catalunya Central, com Mura, era llavors un punt d'importància geoestratègica, ja que es dominava el pas del coll d'Estenalles, que connectava la plana vallesana amb la Catalunya interior.[1] El Coronel Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal i comandant de les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona era de pas a Talamanca, des d'on va veure l'arribada de les tropes borbòniques pel costat de Mussarra, masia de l'actual terme municipal de Monistrol de Calders. Tant el Coronel Antoni Desvalls com el Conde de Montemar eren coneixedors de la importància d'aquell territori i tots dos aspiraven a dominar-lo, l'un per mantenir comunicacions amb la Barcelona assetjada i intentar trencar el setge de Barcelona, i l'altre per tal d'impedir-ho.
El resultat de la batalla fou la victòria de les tropes catalanes sobre les tropes borbòniques i la retirada d'aquestes fins a Sabadell; tot i això, l'ofensiva del Coronel Antoni Desvalls es veié aturada posteriorment. Reunits tots els oficials de l'Exèrcit Català de l'Exterior (respecte de Barcelona) en un Consell de guerra a Olesa de Montserrat, decidiren anar en auxili dels defensors de Barcelona, trencant el setge, però no hi reeixiren, malgrat que ho van intentar des de tots els punts cardinals, fins i tot per mar. La batalla de Talamanca fou la darrera victòria militar d'un exèrcit de Catalunya.
La batalla
Antoni Desvalls i de Vergós, fet marquès del Poal per Carles III, era comandant en cap de l'exèrcit austriacista català a l'interior del país, amb seu a Cardona, i es trobava amb les seves forces al castell de Talamanca. Els austriacistes eren uns 2.000 homes, majoritàriament fusellers i caçadors, la major part catalans, llevat d'un petit grup d'hússars hongaresos que s'havien quedat voluntàriament a lluitar a Catalunya després de la retirada dels austríacs, i d'alguns dels soldats professionals que integraven una unitat de granaders del castell de Cardona destacada amb el Marquès del Poal, i el Regiment de cavalleria La Fe del coronel Sebastià de Dalmau i Oller,Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
noms no vàlids, per exemple, hi ha masses
Els borbònics, comandats per José Carrillo de Albornoz y Montiel, Conde de Montemar eren a la zona del Pla de Mussarra, situada davant mateix, al nord-est, de Talamanca, on instal·là el lloc de comandament. Els borbònics sumaven més de 3.000 homes, menys de la meitat dels quals de cavalleria, la major part castellans o procedents d'unitats militars hispàniques.
La batalla va començar el dia 13 d'agost, a la riera de Talamanca, i es va prolongar fins al dia 14, amb les tropes austriacistes perseguint els borbònics fins a les envistes de Sabadell, amb enfrontaments a Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès. L'èxit de l'exèrcit català en la batalla es degué en bona part al coneixement de la complicada orografia del territori[1] i a la millor vista sobre l'escenari de la batalla. Entre els seus comandaments figuraven alguns dels oficials més destacats que integraven aquell exèrcit austriacista català: Ermengol Amill, natural de Bonestarre, Pere Bricfeus, fill de Castellterçol, Francesc Busquets i Mitjans, de Valldoreix (els dos darrers, però, afincats a Terrassa abans d'entrar a l'exèrcit), Joan Vilar i Ferrer, Ramon de Rialp, etcètera.[2]
Les narracions de l'època parlen d'unes 650 baixes, entre morts i ferits (la carta del Marquès del Poal al Consell de Cent de Barcelona n'esmenta 800). No es pot precisar el nombre exacte de morts, però es pot calcular que aproximadament van morir-hi 100 homes, 80 dels quals borbònics, i al voltant de 20 austriacistes.[1] El camp de batalla ha estat objecte de prospeccions arqueològiques i hi ha la intenció de museïtzar-lo.
Conseqüències
Tot i aquest triomf de Desvalls a la Catalunya interior, la superioritat dels borbònics, amb el ple suport de Castella i de França, s'imposà implacable als austriacistes catalans, que havien optat per una resistència a ultrança quan foren abandonats a la seva sort per Àustria i Anglaterra després dels tractats d'Utrecht i de Rastatt, que posaren oficialment fi a la guerra al continent, amb el reconeixement de Felip V.
Un mes després de la batalla, l'11 de setembre, la ciutat de Barcelona capitulà davant les tropes borbòniques del duc de Berwick i el 18 de setembre, Manuel Desvalls va haver de rendir el castell de Cardona, darrera plaça de la resistència catalana, al Conde de Montemar. Amb Manuel Desvalls, governador del castell de Cardona, capitulà Antoni Desvalls, germà seu, i tots els altres oficials que participaren en la batalla de Talamanca. Aquests fets posaven punt i final a la resistència a ultrança dels catalans i a la Guerra de Successió al Principat, després de la qual s'aboliren les llibertats nacionals de Catalunya, que fou annexionada a Castella.
Excavació del camp de batalla
El 2008 el Departament d'Investigació i Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona va iniciar l'excavació científica del camp de batalla de Talamanca. El projecte fou pioner a Catalunya i s'empraren tècniques d'anàlisi modernes com la prospecció geofísica, el GPS i el SIG.[3] La recerca es completarà amb simulacions amb supercomputació dels ordres de batalla desplegats a Talamanca pels comandants en cap el 13 d'agost de 1714 a fi d'analitzar les decisions estratègiques i tàctiques ordenades pel coronel Marquès del Poal i el mariscal de camp Conde de Montemar; aquesta anàlisi es completarà amb la recreació en 3D de tot el camp de batalla. Així mateix el jaciment arqueològic fou objecte d'un dels episodis del programa Sota Terra de la Televisió de Catalunya que comptà la col·laboració del mediàtic aqueòleg Eudald Carbonell i Roura.[3]
Memorial de guerra
El 26 de març del 2011 s'erigí un memorial de guerra format per un monòlit amb una placa commemorativa on es pot llegir «13 d'agost de 1714 - Batalla de Talamanca / En memòria d'aquells que van lluitar en defensa de les Llibertats de Catalunya».[4] El monòlit d'acer fou obra de Jaume Soldevila i la placa de bronze fou esculpida per Mar Hernàndez Pongiluppi i Enric Passolas. El memorial es completà amb una estació didàctica formada per diverses planxes informatives sobre la contesa bèl·lica. La cerimònia d'inauguració fou presidida pel Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya Felip Puig i l'alcalde del poble, Josep Tarín, que anuncià la dinamització econòmica que suposarà per al petit municipi bagenc el fet d'atreure turisme cultural d'alt valor afegit, i que el monument es completaria amb la inauguració d'un centre d'interpretació a la sala gòtica d'armes del castell de Talamanca.[4]
La urbanització de l'espai i el monòlit foren sufragats pel municipi, mentre que la placa i l'estació didàctica foren costejats pel DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, el cap del qual Francesc Xavier Hernàndez Cardona remarcà en la seua intervenció que la investigació històrica no té sentit si no va acompanyada de la subsegüent divulgació i socialització del coneixement entre la ciutadania, així com del desenvolupament econòmic d'indústries culturals a l'entorn de la Història. També hi va contribuir l'actual Marquès del Poal, Joan Manuel Desvalls i Maristany, descendent directe d'Antoni Desvalls i de Vergós.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Serra i Erill (2009)
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 3,0 3,1 DIDPATRI: Recerca a Talamanca. Balanç
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Regió 7: Talamanca es reivindica com a punt de referència nacional per la batalla del 1714
Bibliografia
- Albertí, S. L'onze de setembre. Barcelona: Albertí Editor, 1977, p. Pàgs. 293-294.
- AA.VV.. Talamanca 1714. Arqueologia d´una batalla, 2009. ISBN 978-84-937111-3-9.
- Berenguer, Jacint. Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, 2002, p. Pàgs. 39-41.
- Castellví, Francisco de. Narraciones históricas, vol. IV. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002, p. Pàg. 393.
- Hernàndez, F. X.; Rubio, X. (coords.). Talamanca 1714: arqueologia d'una batalla. Calafell: Llibres de Matrícula, 2010 (Camp de Mart, 2).
- Serra i Sellarés, Francesc; Erill i Pinyot, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Nostra Història, 12). ISBN 973-84-95695-99-4.
Enllaços externs
- ACN, Un estudi recorda la darrera victòria de l'exèrcit català a la batalla de Talamanca i reivindica el Marquès del Poal, Regió 7
- Talamanca es reivindica com a punt de referència nacional per la batalla del 1714, Regió 7
- DIDPATRI: Batalla de Talamanca
- Programa Sota Terra, Televisió de Catalunya
- Wargames; Battle of Talamanca: Catalan Army (anglès)
- Pàgines amb errors a les referències
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Articles amb coordenades sense coordenades a Wikidata
- Articles amb sintaxi de fitxer obsoleta
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Articles amb plantilles de notes d'encapçalament que enllacen a una pàgina inexistent
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Talamanca
- Batalles de la Guerra de Successió Espanyola
- Història del Bages
- 1714