Indi (element)

Plantilla:Indi L'indi és un element químic de nombre atòmic 49 situat en el grup 13 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és In. És un metall poc abundant, mal·leable, fàcilment fusible, químicament semblant a l'alumini i al gal·li, però més semblant al zinc (de fet, la principal font d'obtenció d'aquest metall és a partir de les menes de zinc). Entre altres aplicacions, s'empra per a formar pel·lícules primes que servixen com a pel·lícules lubricants.

Característiques principals

L'indi és un metall blanc platejat molt bla que presenta un llustre brillant. Quan es doblega el metall emet un so característic. El seu estat d'oxidació més característic és el +3, encara que també presenta el +2 en alguns compostos.

Aplicacions

Fitxer:Indium wire.jpg

Cable d'Indi dúctil

Es va emprar principalment durant la Segona Guerra Mundial com a recobriment en motors d'alt rendiment d'avions. Després d'això s'ha destinat a noves aplicacions en aliatges, en soldadura i en la indústria electrònica.

A mitjans i finals dels anys 1980 va despertar interés l'ús de fosfurs d'indi semiconductors i pel·lícules primes d'òxids d'indi i estany per al desenvolupament de pantalles de cristall líquid (LCD).

Altres aplicacions:

• En la fabricació d'aliatges de baix punt de fusió. Un aliatge amb un 24% d'indi i un 76% de gal·li és líquid a temperatura ambient.
• Per a fer fotoconductors, transistors de germani, rectificadors i termistors.
• Es pot dipositar sobre altres metalls i evaporar-se sobre un vidre formant un mirall tan bo com els fets amb plata, però més resistent a la corrosió.
• El seu òxid s'empra en la fabricació de panells electroluminescents.

Història

L'indi (nom procedent de la línia de color indi del seu espectre atòmic) va ser descobert per Ferdinand Reich i Hieronymus Theodor Richter el 1863 quan estaven buscant tal·li en unes menes de zinc per mitjà d'un espectrògraf. Va ser aïllat per primera vegada per Ritcher el 1867.

Abundància i obtenció

Es produeix principalment a partir dels residus generats durant el processament de menes de zinc. També es troba en menes de ferro, plom i coure. S'obté per mitjà de l'electròlisi de les seves sals.

La quantitat d'indi consumit està molt relacionada amb la producció mundial de pantalles de cristall líquid (LCD). L'augment de l'eficiència de producció i reciclat (especialment al Japó) manté l'equilibri entre la demanda i el subministrament. El preu mitjà de l'indi en el 2000 va ser de 188 dòlars per quilogram.

Fins el 1924 només hi havia un gram aïllat de l'element en el món. S'estima que en l'escorça terrestre hi ha uns 0,1 ppm d'indi (aproximadament tan abundant com la plata). El principal productor d'indi és Canadà, que en produí 31100 kg el 1997.

Precaucions

Hi ha certes evidències no confirmades que suggerixen que l'indi presenta una toxicitat baixa. No obstant això, en la indústria de semiconductors i de soldadura, on les exposicions són relativament altes, no hi ha hagut notícies d'efectes col·laterals.

Enllaços externs

• Los Alamos National Laboratory - Indi (anglès)
• webelements.com - Indi (anglès)
• environmentalchemistry.com - Indi (anglès)
• www.smart-elements.com - Indi (anglès)