Reni
| Reni | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
75Re
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| Aspecte | ||||||||||||||||||||||
| Blanc platejat Fitxer:Rhenium single crystal bar and 1cm3 cube.jpg Barres de cristall de reni i un cub d'1 cm³ Fitxer:Rhenium spectrum visible.png Línies espectrals del reni | ||||||||||||||||||||||
| Propietats generals | ||||||||||||||||||||||
| Nom, símbol, nombre | Reni, Re, 75 | |||||||||||||||||||||
| Categoria d'elements | Metalls de transició | |||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 7, 6, d | |||||||||||||||||||||
| Pes atòmic estàndard | 186,207 | |||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Xe] 4f14 5d5 6s2 2, 8, 18, 32, 13, 2 Configuració electrònica de Reni | |||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||
| Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||
| Densitat (prop de la t. a.) |
21,02 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||
| Densitat del líquid en el p. f. |
18,9 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 3.459 K, 3.186 °C | |||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 5.869 K, 5.596 °C | |||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 60,43 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 704 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||
| Capacitat calorífica molar | 25,48 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació | 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0, -1 (òxid àcid feble) | |||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,9 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||
| Energies d'ionització (més) |
1a: 760 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||
| 2a: 1.260 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||
| 3a: 2.510 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic | 137 pm | |||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 151±7 pm | |||||||||||||||||||||
| Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal | |||||||||||||||||||||
| Ordenació magnètica | Paramagnètic[1] | |||||||||||||||||||||
| Resistivitat elèctrica | (20 °C) 193 nΩ·m | |||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 48,0 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||
| Dilatació tèrmica | 6,2 µm/(m·K) | |||||||||||||||||||||
| Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 4.700 m·s−1 | |||||||||||||||||||||
| Mòdul d'elasticitat | 463 GPa | |||||||||||||||||||||
| Mòdul de cisallament | 178 GPa | |||||||||||||||||||||
| Mòdul de compressibilitat | 370 GPa | |||||||||||||||||||||
| Coeficient de Poisson | 0,30 | |||||||||||||||||||||
| Duresa de Mohs | 7,0 | |||||||||||||||||||||
| Duresa de Vickers | 2.450 MPa | |||||||||||||||||||||
| Duresa de Brinell | 1.320 MPa | |||||||||||||||||||||
| Nombre CAS | 7440-15-5 | |||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||
| Article principal: Isòtops del reni | ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
El reni és un element químic de nombre atòmic 75 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements que té com a símbol Re.
És un metall de transició blanc platejat, pesant, que es troba rarament en la naturalesa. El reni s'obté com a subproducte del tractament de minerals de molibdè essencialment del mineral molibdenita. Ha estat l'últim element que s'ha pogut trobar en la naturalesa. S'empra principalment formant part en catalitzadors.
Propietats principals
El reni és un metall blanc platejat, brillant, i té un dels punts de fusió més alts de tots els metalls, només superat pel wolframi. A més és un dels més densos, només superat pel platí, l'iridi i l'osmi. Es presenten en un ampli rang d'estats d'oxidació: -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6 i +7, sent els més comuns el +7, +6, +4, +2 i -1.
Se sol comercialitzar en forma de pols, però es pot obtindre en forma compacta, amb una major densitat. Quan s'escalfa i es torna a refredar, resulta ser dúctil pel que es pot treballar amb ell. Els aliatges de reni-molibdè són superconductores a 10 K.
Referències
- ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press. (anglès)