Tori

No s'ha de confondre amb Tory.

Plantilla:Tori El tori és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Th i el seu nombre atòmic és 90. És un metall lleugerament radioactiu, que es troba a l'escorça terrestre, i està considerat com una possible alternativa a l'urani com a combustible nuclear.

Característiques principals

En estat pur, el tori és un metall blanc platejat que manté la seva lluentor (no s'oxida) durant alguns mesos. Una vegada ha iniciat el procés d'oxidació, el tori, es va convertint en un material gris i eventualment negre. Quan s'escalfa en presència d'aire, el tori metàl·lic s'encèn i crema amb una brillant flama blanca. El diòxid de tori (ThO₂), té un dels punts de fusió més elevats de tots els òxids (3.300 °C).

Aplicacions

Aplicacions del tori;

• En llums de gas portàtils. La samarreta de teixit que envolta el cremador, conté tori, que brilla amb una llum blanca (no relacionada amb la radioactivitat) quan s'escalfa.
• En aliatges de magnesi, millorant-ne les propietats a elevades temperatures.
• S'usa també per a recobrir els cables de tungstè, usats en equipament electrònic, millorant l'emissió d'electrons dels càtodes a temperatures elevades.
• El tori, també s'afegeix en els electrodes de tungstè, en la soldadura d'arc amb gas, i en les ceràmiques resistents a la calor.
• L'òxid de tori, s'usa per a controlar la mida de les partícules de tungstè usades en les bombetes.
• L'òxid de tori, també s'usa en materials de laboratori refractaris
• L'addició d'òxid de tori al vidre, ajuda a crear vidres amb un alt índex de refracció i una baixa dispersió. Essent útil en lents d'alta qualitat per a càmeres i instruments científics.
• Com a catalitzador, l'òxid de tori s'utilitza en;
  • La conversió d'amoníac a àcid nítric.
  • En el refinament del petroli.
  • En la producció d'àcid sulfúric.
• La datació radioactiva per urani/tori, s'ha usat per a datar fòssils d'homínids.
• Com a material per a la producció de combustible nuclear. Com que el tori és més abundant que l'urani, alguns dissenys proposats de centrals nuclears, incorporen el tori com a combustible de fissió.
• L'òxid de tori col·loidal, s'usava com a contrast en radiografies, entre els anys 1930-1950. Actualment ja no s'usa degut als seus efectes cancerígens.

Història

El tori, fou descobert el 1828 pel químic suec Jöns Jacob Berzelius, que li posà el nom inspirant-se en Thor, el déu del tro, en la mitologia nòrdica. No es trobà cap utilitat pel metall fins l'any 1885, que es començà a usar en samarretes, per a fanalets de gas.

El nom ioni (ionium), amb el símbol Io fou donat en un estudi anterior d'elements radioactius a l'element que es formava amb nombre màssic 230 de la cadena de descomposició radioactiva de l'urani-238. Posteriorment es va descobrir que l'ioni i el tori eren el mateix element.

Enllaços externs

• Los Alamos National Laboratory - Tori (anglès)
• webelements.com - Tori (anglès)
• environmentalchemistry.com - Tori (anglès)
• ATSDR ToxFAQs: Tori (anglès)