Tel·luri
| Tel·luri | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
52Te
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aspecte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gris platejat brillant Línies espectrals del tel·luri | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom, símbol, nombre | Tel·luri, Te, 52 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Categoria d'elements | Metal·loides | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 16, 5, p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic estàndard | 127,60 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Kr] 4d10 5s2 5p4 2, 8, 18, 18, 6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fase | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat (prop de la t. a.) |
6,24 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat del líquid en el p. f. |
5,70 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 722,66 K, 449,51 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 1.261 K, 988 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 17,49 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 114,1 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat calorífica molar | 25,73 J·mol−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació | 6, 5, 4, 2, -2 (àcid òxid bàsic) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 2,1 (escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Energies d'ionització | 1a: 869,3 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2a: 1.790 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 3a: 2.698 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic | 140 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 138±4 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | 206 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal[1] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ordenació magnètica | Diamagnètic[2] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | (1,97–3,38) W·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 2.610 m·s−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mòdul d'elasticitat | 43 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mòdul de cisallament | 16 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mòdul de compressibilitat | 65 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Mohs | 2,25 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Brinell | 180 MPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nombre CAS | 13494-80-9 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Article principal: Isòtops del tel·luri | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El tel·luri o tel·lur és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Te el seu nombre atòmic és 52.
El tel·luri va ser descobert el 1782 per Franz-Joseph Müller von Reichenstein en un mineral que contenia or i tel·luri. Martin Heinrich Klaproth li va donar nom el 1798 derivat de la paraula llatina pel planeta Terra, tellus.
Isòtops
Es coneixen 30 isòtops del tel·luri amb masses atòmiques que fluctuen entre 108 i 137. El tel·luri natural presenta 8 isòtops, dels quals quatre són radioactius amb semivides superiors als deu bilions d'anys. El 128Te té el període de semidesintegració més llarg conegut entre tots els radioisòtops de tel·luri (2,2 · 10 24 anys ). El tel·luri és l'element amb menor nombre atòmic que pot experimentar la desintegració alfa, amb els isòtops del 106Te al 110Te pot experimentar aquest tipus de desintegració.
Abundància i obtenció
El tel·luri pot obtenir-se combinat amb or a la calaverita, un mineral metàl·lic relativament poc abundant.
Tel·lur de cadmi
El tel·lur de cadmi (CdTe) és un compost cristal·lí format per cadmi i tel·luri. S'utilitza com finestra òptica d'infraroig i com a material de cèl·lula solar. En general s'intercala amb sulfur de cadmi per a formar una Cèl·lula fotoelèctrica de junció PN. Normalment, les cèl·lules de CdTe utilitzen una estructura nip.
Enllaços externs
- Els Àlbers National Laboratory - Tel·luri (anglès)
- webelements.com - Tel·luri (anglès)
- environmentalchemistry.com - Tel·luri (anglès)
Referències
- ↑ Tellurium, mindat.org (anglès)
- ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès)
| Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
| Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
| Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
| Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Nh | Fl | Mc | Lv | Ts | Og | ||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||