Borriana
| |||||
| Localització | |||||
|
| |||||
| Municipi de la Plana Baixa | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Vila-real | ||||
| Gentilici | Borrianenc, borrianenca | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 47,20 km² | ||||
| Altitud | 13 msnm | ||||
| Població (2016[2]) • Densitat |
34.643 hab. 733,96 hab/km² | ||||
| Coordenades | 39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 03″ O / 39.88944°N,0.08417°O{{#coordinates:39 | 53 | 22 | N | 0 | 05 | 03 | W | type:city(34643)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Distàncies | 64 km de València 13 km de Castelló de la Plana | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
7 11 PP, 7 PSPV i 3 CIBUR José Ramón Calpe Saera (PP) | ||||
| Codi postal | 12530
| ||||
| Festes majors | Festes de Setembre el 8 de setembre Falles de Sant Josep | ||||
| Patró/Patrons | Verge de la Misericòrdia i Sant Blai | ||||
| Dies de mercat | Dimarts | ||||
| Fira tradicional | Fira de Sant Blai 3 de febrer | ||||
| Agermanament | |||||
| Web | |||||
Borriana (en castellà i també oficial, Burriana) és un municipi valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.
| Vila-real | Almassora | |
| Les Alqueries | Mar Mediterrània | |
| Nules |
Geografia
Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca i és envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius; el riu Anna i el riu Millars.
El riu Anna que passa per la ciutat de Borriana abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, arriba a formar a la seua desembocadura, ja a la zona costanera del Grau de Borriana, el paratge del El Clot de la Mare de Déu o també conegut com l'Estany de la Vila.
El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal delimitant-lo amb el d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.
Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt àmpla, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat. Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per la AP-7.
Nuclis de població
Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:
- Les Alqueries de Santa Bàrbera.
- El Port de Borriana.
- El Grau de Borriana.
- La Serratella.
- Les Alqueries de Ferrer.
- Poblats marítims.
- Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)
Història

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda),[3] per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. En 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[4]
L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que és van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.
Demografia
Amb 35.433 habitants (INE 2011), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.
En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | 2010 | 2011 | ||
| 7.813 | 10.237 | 12.962 | 14.243 | 13.895 | 14.675 | 18.473 | 17.697 | 18.616 | 22.651 | 25.003 | 25.438 | 26.757 | 32.349 | 33.255 | 34.235 | 34.896 | 35.433 | ||
Economia
La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.
Política i administració
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | José Ramón Calpe Saera | 6.810 | 11 | 46,10 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Joan Ramón Monferrer Daudí | 4.560 | 7 | 30,87 | |
| Ciutadans Independents per Burriana | Maria Dolores Aguilera Sanchis | 1.917 | 3 | 12,98 | |
| Coalició Valenciana | José Vicente Guinot Aledo | 552 | - | 3,64 | |
| Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal | Vicent Verdegal i Cerezo | 470 | - | 3,08 | |
| Bloc Nacionalista Valencià | Vicent Arnau Cabrera | 462 | - | 3,03 | |
| Nuls | 305 | - | 1,96 | ||
| En blanc | 475 | - | 3,12 | ||
| Total | 15.246 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Canos Safónt | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Sanchordi Pitarch | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Sanchordi Pitarch | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Juan Sanchordi Pitarch | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Alfonso G. Ferrada Gómez | PP |
| 1999 - 2003 | Alfonso G. Ferrada Gómez | PP |
| 2003 - 2007 | Alfonso G. Ferrada Gómez | PP |
| 2007 - 2011 | José Ramón Calpe Saera | PP |
| Des del 2011 | José Ramón Calpe Saera | PP |
La ciutat compta amb un ric teixit associatiu, destacant-hi l'Agrupació Borrianenca de Cultura (fundada l'any 1954). L'any 2009 neix una nova entitat cultural associativa implicada en el redreçament cultural anomenada: Casal Valencianista.
Monuments
Monuments religiosos
- Església d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, és va aixecar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de Josep Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.
- Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball és beneïx a l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seves línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
- Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstruït a principis del segle XIX. És per això que l'aspecte actual és modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que segueix mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
- Ermites:
- Emita de l' Eccehomo. Del segle XVIII
- Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
- Ermita de la Sagrada Família. Del segle XIX.
- Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
- Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
- Ermita de Santa Bàrbera. Del segle XIX.

Monuments civils
- Torre del Mar. Torre de guaita ubicada al paratge d'El Clot de la Mare de Déu construïda per a la defensa de les costes en el segle XVI, té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
- Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del segle XIX.
- El Mercat Central de Borriana (Plana Baixa), és obra de l'arquitecte Enric Pecourt, es construí l'any 1931. El mercat se situa a la zona de l'Eixample Est de la ciutat, al Barri de la Mercé.
- Jaciment Fenici de Vinarragell d'adscripció ibericomedieval.
Llocs d'interès
Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal. Les característiques generals de la qual són: 2.000 m de longitud, 60 m d'amplària mitjana amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.
- El Clot de la Mare de Déu (o l'Estany de la Vila). Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Anna que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.
- Les Goles del Millars és un paratge natural protigit amb les figures administratives de Paisatge protegit, LIC i ZEPA[5] entre els municipis d'Almassora (Plana Alta), Vila-real i Borriana (Plana Baixa). Es tracta de l'aiguamoll situat a la desenvocadura del riu Millars.
- Port de Borriana. Compta amb un excel·lent Club nàutic.
Museus
- Centre d'Arqueologia Subaqüàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaqüàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaqüàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.
- Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
- Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.
Gastronomia
Dels plats típics de la població destaca la paella valenciana, arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrat. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet, així com peix i marisc. A la rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.
Festes patronals
El seu patró és Sant Blai i celebren la seva festivitat el 3 de febrer amb una tradicional fira, mentre que la seva patrona és la Verge de la Misericòrdia el 8 de setembre. En honor a ella celebren una setmana de bous al carrer. A més d'aquestes festes celebren les tradicionals falles i les creus de maig que se celebren el primer cap de setmana de maig. Compta amb 18 falles a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat. Aquestes festes començaren a celebrar-se a la ciutat de Borriana a l'any 1928, plantant-se la primera falla a la plaça de la Mercé.
Personatges il·lustres
- Categoria principal: Borrianencs
- Rafael Martí de Viciana, (1502- 1574) Historiador i cronista.
- Joaquín Peris Fuentes, (1854– 1939) Polític i advocat.
- Vicente Sales Musoles, (1883– 1958). Advocat i polític.
- Vicente Cantos Figuerola, (1868– 1943). Advocat i polític.
- Vicent Enrique i Tarancón, (1907- 1994) President de la Conferència Episcopal espanyola.
- Abelardo Mus i Sanahuja, (1907– 1983). Violinista i fundador del primer conservatori de música de Castelló.
- Juan Varea Segura, (1908– 1985). Cantant de flamenc.
- Federico García Moliner, (1930), físic i professor de la Universitat Jaume I.
- Enric Monsonís Domingo, (1931) Polític de la UCD durant la transició i membre del Consell del País Valencià.
- Josep Palomero i Almela, (1953) Lingüista i vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Manuel Tarancón Fandos (1954 - 2004), polític i conseller de la Generalitat Valenciana.
- Inés Ballester (1958) Periodista de televisió.
- Joan Garí (1965), escriptor.[6]
- Vicente Moliner Nadal (27/06/1903- 21/05/1940), Mestre i Polític, Alcalde de Borriana des de febrer del 1937 fins a març del 1938.
Vegeu també
Referències
- ↑ L'octubre de 2008, el Consell oficialitzà la doble denominació valencià/castellà
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Ajuntament de Borriana
- ↑ Garcia Edo, Vicent «Los escudos de Onda y de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 2, Castelló, abril-juny 1985, pp. 76-78.
- ↑ Declaració de la Desembocadura del Millars com a paisatge protegit
- ↑ http://www.escriptors.cat/autors/garij/
Enllaços externs
- Insitut Valencià d'Estadística.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Secció de notícies Borrianenques de laplanaaldia.com
