Vés al contingut

Estació del Clot - Aragó

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Clot (estació))
Per a l'estació de mercaderies Barcelona-Clot (Sagrera), vegeu estació de Sagrera Mercaderies.
Infotaula estacióEl Clot - Aragó tren
Clot
Anadana del metro.
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaCarrer Aragó / Avinguda Meridiana
MunicipiBarcelona (Sant Martí)
ServeisEstacció accessible Ascensor (L2) Servei d'autobús urbà
Propers trens79009
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Metro
Regionals
Enllaços
Bus TMB33 34 35 43 44 62 192
InterurbansB20 B24
NitbúsN3 N9
Altres transportsbicing
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽ (Q41176 ⧼Translate-taction-translate⧽)
Q130788 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q184590 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q206615 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q158454 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q853614 ⧼Translate-taction-translate⧽Q1309508 ⧼Translate-taction-translate⧽:
Q1681293 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q15069452 ⧼Translate-taction-translate⧽

El Clot - Aragó i Clot és un intercanviador ferroviari situat al barri del Clot al districte de Sant Martí de Barcelona (Barcelonès). L'estació de ferrocarril d'adif, anomenada el Clot - Aragó, es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R1, R2 i R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona i la línia R11 dels serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Clot és l'estació del metro de Barcelona que dóna servei a les línies L1 i L2

La línia de Granollers o Girona va entrar en servei l'any 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l'Estació de França) i Granollers Centre.[2][3] L'actual estació soterrada data del 1972 quan es va soterrar el tram entre aquesta i la plaça de les Glòries Catalanes,[4] anteriorment ja hi havia hagut un baixador i una estació en superficie.

Amb l'eliminació el 1989 del ramal de Marina de la línia de Mataró i la creació del ramal Besòs, connectant la línia de Mataró amb la de Granollers cap al centre de la ciutat per alliberar sòl a la costa del Poblenou on es va construir La Vila Olímpica del Poblenou[5], els trens de rodalia de la línia R1 van començar a transitar i fer parada a l'estació.

Serveis ferroviaris

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Error creant la miniatura: Metro de Barcelona
Hospital de Bellvitge Glòries Error creant la miniatura: Navas Fondo
Paral·lel Encants Error creant la miniatura: Bac de Roda Badalona Pompeu Fabra


Error creant la miniatura: Rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
Arc de Triomf Error creant la miniatura: Sant Adrià de Besòs Mataró
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
Castelldefels
Aeroport
Sants
Passeig de Gràcia Error creant la miniatura:
Error creant la miniatura:
Sant Andreu Comtal Granollers Centre
Sant Celoni
Maçanet-Massanes


Error creant la miniatura: Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona-Sants Barcelona-Passeig de Gràcia Error creant la miniatura: Barcelona-Sant Andreu Comtal
Sant Celoni1
Girona
Figueres
Portbou / Cervera de la Marenda
  1. La gran majoria dels Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Barcelona-Sant Andreu Comtal, ni a Granollers Centre, sent la següent o anterior Sant Celoni
  1. El recorregut de la R2 es provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10. A més causa d'aquestes obres temporalment tots els trens de les línies R12, R15, R16 i Ca6, finalitzen el seu recorregut a l'Estació de França.
Fitxer:Andana clot renfe.jpg
Andana de l'estació de Rodalies

Accessos

  • Carrer Aragó
  • Carrer València (Metro)

Referències

  1. ↑ «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 01-07-2009. [Consulta: 24 abril 2010].
  2. ↑ «Conegueu la línia R2 Nord». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2012].
  3. ↑ «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2012].
  4. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  5. ↑ Mora, José. «Cercanias RENFE» (en castellà). UOC. [Consulta: 4 febrer 2012].

Vegeu també