Vés al contingut

Rafael Nadal i Parera

De Viki.cat
«Rafael Nadal» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Rafael Nadal (desambiguació)».


Rafael Nadal
Nadal a 2011.
Nadal al Japó el 2011.
Nom real Rafael Nadal Parera
País Illes Balears Illes Balears
Residència Manacor
Naixença 3 de juny de 1986 (1986-06-03)
Manacor
Alçada 1,85 m
Pes 85 kg
Professional 2001
Joc Esquerrà, revés a dues mans
Diners guanyats 55.740.464 $
Web oficial RafaelNadal.com
Individual
Rècord partits {{#property:P564}}
Títols 57
Millor rànquing 1 (18 d'agost del 2008)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2009)
Roland Garros G (2005 , 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013)
Wimbledon G (2008, 2010)
US Open G (2010)
Altres torneigs
Copa Masters F (2010)
Jocs Olímpics Or (2008)
Dobles
Rècord partits {{#property:P555}}
Títols 8
Millor rànquing 26 (8 d'agost de 2005)
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2004, 2005)
Wimbledon 2R (2005)
US Open SF (2004)
Altres torneigs
Jocs Olímpics 2R (2008)
Perfil a ATP
Darrera actualització: 9/6/2013 (torneigs)

Rafael Nadal Parera[1] (Manacor, Mallorca, 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP des de l'agost de 2008 fins al juliol de 2009 i des del juny de 2010 fins al juliol de 2011.

Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera l'any 2010, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrera Andre Agassi. També sobresurten els vuit títols del Roland Garros (quatre consecutius a dues vegades = record de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg, 22 títols Masters (empatat amb Roger Federer en el primer lloc), els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Federer que llavors es va ampliar amb Novak Đoković.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008,[2] i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda.[3]

Biografia

Rafael Nadal va néixer a Manacor el 3 de juny de 1986, fill de Sebastián Nadal i Ana María Parera. Té una germana petita anomenada María Isabel i és nebot de Miquel Àngel Nadal, exjugador de futbol que va jugar amb els clubs RCD Mallorca i FC Barcelona, i també va representar la selecció espanyola. Toni Nadal, oncle seu i ex-tennista professional, va descobrir el seu talent natural pel tennis i el va introduir a aquest esport quan tenia només tres anys.[4]

Nadal segueix vivint amb els seus pares i la seva germana petita a Manacor. El juny de 2009, els mitjans de comunicació van publicar que els seus pares s'havien separat. Des de fa uns anys surt amb una jove manacorina, Francesca Perelló Pascual.

L'any 2004, l'Observatori Astronòmic de Mallorca va descobrir un asteroide que va anomenar (128036) Rafaelnadal en el seu honor.

És un gran seguidor del futbol, fan del Real Madrid i especialment vinculat al RCD Mallorca, club local de naixement del qual va esdevenir accionista el 8 de juliol de 2010 per evitar la seva desaparició.[5] Amb un 10% de les accions, li van oferir el càrrec de vicepresident però va rebutjar la oferta. També és un fervent seguidor de la Selecció de futbol d'Espanya, i fou una de les úniques sis persones no vinculades a l'equip que va poder entrar al vestidor immediatament després que la selecció guanyés el Mundial de Futbol del 2010.[6]

El novembre de 2007 es va dur a terme la creació de la Fundación Rafa Nadal, i fou presentada el febrer de 2008 en el Club de Tennis Manacor. El principal objectiu de l'entitat és el treball social i l'ajuda al desenvolupament dels infants i adolescents. Durant la inauguració, Nadal va declarar que això representava l'inici del seu futur ja que quan es retirés tindria més temps per treballar per una societat millor. Afegí també que va decidir crear la pròpia fundació per poder escollir el destí dels diners recaptats. Tant els seus pares, com el seu entrenador Toni Nadal i el seu agent Carles Costa, estan involucrats en la gestió de la fundació. A l'octubre de 2010 van viatjar a l'Índia per realitzar la primera actuació d'assistència a la zona de Andhra Pradesh. Allà treballa en el projecte Anantapur Educational Center col·laborant amb la Fundació Vicenç Ferrer.

El 2008 a Beijing, Rafa Nadal va ser el protagonista principal d'una roda de premsa durant la qual un periodista féu una pregunta en català a Tommy Robredo, quan digué, bastant enfadat, que la pregunta s'hauria de fer en espanyol. [7]

Al febrer de 2010, Nadal va protagonitzar el videoclip "Gypsy junt a Shakira i a l'agost de 2011 va publicar la seva autobiografia amb la col·laboració de l'escriptor esportiu John Carlin.[8]

Torneigs de Grand Slam

Individual: 17 (12−5)

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 2005 Roland Garros ARG Mariano Puerta 6−7(6), 6−3, 6−1, 7−5
Guanyador 2. 2006 Roland Garros (2) SUI Roger Federer 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4)
Finalista 1. 2006 Wimbledon SUI Roger Federer 0−6, 6−7(5), 7−6(2), 3−6
Guanyador 3. 2007 Roland Garros (3) SUI Roger Federer 6−3, 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 2. 2007 Wimbledon (2) SUI Roger Federer 6−7(7), 6−4, 6−7(3), 6−2, 2−6
Guanyador 4. 2008 Roland Garros (4) SUI Roger Federer 6−1, 6−3, 6−0
Guanyador 5. 2008 Wimbledon SUI Roger Federer 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7
Guanyador 6. 2009 Open d'Austràlia SUI Roger Federer 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2
Guanyador 7. 2010 Roland Garros (5) SWE Robin Söderling 6−4, 6−2, 6−4
Guanyador 8. 2010 Wimbledon (2) CZE Tomáš Berdych 6−3, 7−5, 6−4
Guanyador 9. 2010 US Open SRB Novak Djokovic 6−4, 5−7, 6−4, 6−2
Guanyador 10. 2011 Roland Garros (6) SUI Roger Federer 7−5, 7−6(3), 5−7, 6−1
Finalista 3. 2011 Wimbledon (3) SRB Novak Djokovic 4−6, 1−6, 6−1, 3−6
Finalista 4. 2011 US Open SRB Novak Djokovic 2–6, 4–6, 7–6(3), 1–6
Finalista 5. 2012 Open d'Austràlia SRB Novak Djokovic 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5
Guanyador 11. 2012 Roland Garros (7) SRB Novak Djokovic 6−4, 6−3, 2−6, 7−5
Guanyador 12. 2013 Roland Garros (8) País Valencià David Ferrer 6−3, 6−2, 6−3

Jocs Olímpics

Individual

Any Campionat Oponent Resultat
2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina CHI Fernando González 6−3, 7−6(2), 6−3

Carrera esportiva

Fitxer:Toni Nadal.jpg
Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafael Nadal (2006).

Inicis

S'inicià en el món del tennis amb només 5 anys, quan començà a entrenar amb el seu oncle i entrenador Toni Nadal. Format primerament al Club de Tennis de Manacor, va guanyar el Torneig de Balears (el seu primer torneig) amb 8 anys. De petit compaginava el tennis amb el futbol, esport del qual també és gran seguidor.[9] El seu oncle va decidir intensificar els seus entrenaments i encoratjar-lo a començar a utilitzar el braç esquerre per jugar a tennis i donar-li un avantatge natural a les pistes de tennis. Poc després passaria a entrenar al Reial Club de Tennis Barcelona. Campió individual aleví (1997, 1998), com a cadet va aconseguir els títols espanyols i europeus de la seva edat. El seu pare el va obligar a decidir-se per un dels dos esports perquè els entrenaments ocupaven més temps progressivament i el seu rendiment escolar se'n començava a ressentir.[9] Quan va complir els 14 anys, la federació espanyola de tennis va sol·licitar que deixés Mallorca per anar a entrenar a Barcelona. La seva família, i especialment el seu entrenador, van declinar aquesta opció perquè preferien seguir entrenant en família i no canviar la seva educació.[9][4] La federació li va reduir el suport econòmic i la seva família va haver de cobrir alguns costos. Va esdevenir professional a l'edat de 15 anys (2001) i va participar en dos esdeveniments júniors del circuit ITF. L'any següent va arribar a semifinals del torneig de Wimbledon en categoria júnior (2002).

El 2002 començà de la millor manera possible, participà al primer torneig International Series el mes d'abril a Palma de Mallorca i guanyà el seu primer partit amb 15 anys i 10 mesos. Durant aquest segon any com professional també disputà 9 torneigs future de l'ATP (guanyant-ne 6) i 2 challenger. En aquest punt de la seva carrera, on ja despuntava, es començava a erigir com el tennista espanyol amb més projecció.

L'any 2003 suposà l'entrada de Nadal als cercles més selectes del tennis mundial, abandonà el circuit de futures i començà a disputar els seus primers Grand Slam, participant a Wimbledon (tercera ronda) i a US Open (segona ronda), i ATP Masters Series. D'aquest any també destaquen les seves participacions als challenger on va aconseguir dues victòries i 4 finals. El millor resultat del mallorquí a un International Series aquell any va ser a Umag, amb unes semifinals.[10]

2004

S'inicia la progressió d'un Nadal de només 17 anys al circuit professional. Començà la temporada arribant a la seva primera final d'un torneig de l'ATP, va ser al Torneig d'Auckland al gener, on va perdre la final contra Dominik Hrbaty. Disputà una gran quantitat de torneigs i comença a destacar sobretot a terra batuda arribant a quarts de final a Estoril, Bastad i Stuttgart. A Estoril es va haver de retirar per una fractura al turmell que el va mantenit tres mesos de baixa, provocada per l'estrès físic dels últims mesos, i es va perdre la major part dels torneigs sobre terra batuda, inclòs el Roland Garros. Entre els partits disputats destaquen la victòria contra Roger Federer al Masters de Miami, en el seu primer enfrontament i quan aquest ja era número 1 del món. El mes d'agost guanyà el primer títol de l'ATP Tour al imposar-se en el Sopot a José Acasuso a la final i sense cedir un sol set en tot el torneig. Va acabar l'any en la posició 51 del rànquing individual.

Durant aquesta temporada va formar part per primera vegada de l'equip espanyol de Copa Davis, on va tenir un participació crucial. A la primera ronda contra la República Txeca jugà tres partits, va perdre el primer individual contra Jiri Novak i el doble, no obstant va guanyar a Radek Stepanek en el cinquè i definitiu punt que feia guanyar l'eliminatòria. No participaria a la segona ronda en individuals però sí en dobles on perdria junt a Tommy Robredo el seu punt, no obstant Espanya s'imposaria a Holanda 4-1 el mes d'abril a la plaça de toros de Palma de Mallorca. A les semifinals del torneig tornà a l'equip espanyol amb un paper destacat contra França guanyant dos punts, un de dobles (amb Robredo) i un individual contra Arnaud Clement. A la final, també ajudaria a Espanya a acostar-se més encara al trofeu amb una victòria sobre Andy Roddick, número 2 del rànquing individual masculí. Aquesta final, disputada l'octubre a Sevilla, l'acabaria guanyant un punt de Carles Moyà aconseguint el títol per segona ocasió.

2005: Primer Grand Slam

L'any 2005 va ser el gran any de Rafael Nadal. Tennista revelació del circuit guanyà 11 títols, incloent 4 ATP Masters Series i el seu primer Grand Slam, concretament el Roland Garros.

Nadal començà la temporada com número 56 del món, disputà els torneigs de Doha, Auckland i Buenos Aires on no va passar de les primeres rondes a més de l'Open d'Austràlia on l'eliminà Lleyton Hewitt a quarta ronda. A partir d'aquí començaria el seu ascens dominant tots els torneigs sobre terra batuda que va disputar durant la primavera amb un total de 24 victòries consecutives. Va guanyar els títols de Costa Do Sauipe, Acapulco, Masters de Montecarlo, el Comte de Godó i Masters de Roma, imposant-se respectivament a Alberto Martín, Albert Montañés, Guillermo Coria, Juan Carlos Ferrero i novament a Coria. Entremig va participar al Masters de Miami i va arribar a la final, però després d'estar a dos punts de guanyar en tres sets, finalment Federer el va superar en cinc sets. Imparable sobre terra batuda, va arribar al seu primer Roland Garros com cinquè en el rànquing mundial. El dia del seu dinovè aniversari va vèncer a Federer en les semifinals i posteriorment va superar a Mariano Puerta en la final, esdevenint així en el segon tennista masculí que guanyava el Roland Garros en el primer intent, seguint a Mats Wilander (1982).[11] Sobre gespa, els resultats van ser molt negatius ja que en el primer partit va caure davant Alexander Waske a Halle, i a Wimbledon només va arribar a segona ronda, superat per Gilles Müller. Es va refer ràpidament amb tres títols consecutius, superant a Tomáš Berdych a Bastad, a Gastón Gaudio a Stuttgart i a Andre Agassi al Masters de Canadà, en els dos primers no va cedir cap set. Amb aquests resultats va escalar a la segona posició del rànquing individual. Va perdre en primera ronda al Masters de Cincinnati i va arribar a tercera ronda en el US Open en caure contra James Blake. Seguidament va formar part de l'equip espanyol de Copa Davis, i gràcies a les seves victòries contra Itàlia, Espanya es va mantenir en el Grup Mundial. Abans d'acabar la temporada, també es va guanyar els títols de Pequín i Masters de Madrid superant a Coria i Ivan Ljubičić respectivament. A causa de la fatiga i d'haver forçat els genolls en el darrer torneig, va patir una lesió en un peu que li va impedir participar en la Copa Masters.[12]

Tan Nadal com Federer van tancar l'any amb onze títols individuals, quatre dels quals de categoria Masters. Dels títols aconseguits per Nadal, vuit foren sobre terra batuda i la resta sobre pista dura, i també va guanyar 79 partits, just després de Federer amb 81. Tot i no ser número 1, ja va esdevenir el tennista espanyol amb el rànquing més alt a final d'any i fou guardonat amb el premi al tennista revelació de l'any.

2006

Fitxer:Image-Nadal photographié-cropped.jpg
Nadal amb el seu segon trofeu de Roland Garros (2006).

Aquest fou l'any de la seva consagració com el segon millor tennista del moment només superat per Roger Federer. A causa de la lesió que va patir a final de la temporada passada, es va perdre l'inici d'aquesta i entre ells l'Open d'Austràlia, aquests problemes físics l'acompanyarien durant tota l'any, obligant-lo a retirar-se al torneig de Queen's i renunciant a la participació d'altres com el de Stuttgart. Va reaparèixer al febrer a Marsella on va arribar a semifinals i dues setmanes després va aconseguir derrotar a Federer en la final de Dubai, guanyant així el seu primer títol de l'any. Ell i Andy Murray foren els únics tennistes que van aconseguir superar a Federer durant aquesta temporada. A Indian Wells fou semifinalista en caure davant Blake i a Miami només va arribar a segona ronda. Sobre terra batuda, Nadal va encadenar 24 victòries consecutives imposant-se en els quatre torneigs que va disputar. Va superar a Federer a Montecarlo, a Tommy Robredo al Comte de Godó, novament a Federer a Roma. Aquesta ratxa li va permetre superar la marca de l'argentí Guillermo Vilas de 53 victòries consecutives sobre terra batuda. El propi Vilas li va atorgar un trofeu en reconeixement però posteriorment va declarar que la marca de Nadal era menys impressionant que la seva, ja que només ho havia fet en dos anys i a ell li va costar més anys aconseguir-la.[13] Seguidament va disputar el Roland Garros i va imposar-se novament a Federer, esdevenint el primer tennista que el superava en una final de Grand Slam. Amb el segon títol de Roland Garros consecutiu va ampliar el seu registre a 60 victòries consecutives sobre terra batuda.

Seguidament participà al torneig de Queen's però es va retirar a quarts de final davant Hewitt per molèsties a l'espatlla, trencant així una registre de 26 victòries consecutives. Al mes de juny arribà el moment àlgid de la temporada amb el Grand Slam de Wimbledon, on es va plantar a la final per sorpresa de tots, primer espanyol que arribava a la final de Wimbledon des de Manuel Santana l'any 1966. Pel camí va superar a Andre Agassi en l'any de la seva retirada però malauradament va caure en quatre sets davant Federer, especialista sobre la gespa de Wimbledon. En els Masters previs al US Open, va perdre a Toronto en tercera ronda i a Cincinnati a quarts de final. En el US Open es preveia una nova final contra Federer però fou derrotat inesperadament a quarts de final per Mikhail Youzhny. Fins a final de temporada només va disputar tres torneigs més, va caure a segona ronda a Estocolm contra Joachim Johansson (núm. 690 del rànquing), fou derrotat per Berdych a quarts de final a Madrid. En la Copa Masters, va perdre davant Blake i va guanyar a Nikolay Davydenko i Robredo en la fase inicial. No obstant, a semifinals el va superar Federer i va acabar la temporada novament en el segon lloc del rànquing individual.

2007

Va començar l'any a Chennai arribant a les semifinals d'individuals i llavors va caure a quarts de final al primer Grand Slam de l'any, l'Obert d'Austràlia, on va caure davant Fernando González. Va declinar participar en la primera ronda de la Copa Davis. Després d'arribar a quarts de final de Dubai, va aconseguir el primer títol de la temporada al Masters d'Indian Wells. Al Masters de Miami només va arribar a quarts de final, superat per Novak Djokovic. De tornada a Europa per començar la temporada sobre terra batuda, va encadenar quatre títols dels cinc disputats. Primer es va imposar al Masters de Montecarlo, després al Comte de Godó i al Masters de Roma. Al Masters d'Hamburg fou vençut per Federer en la final, derrota que va posar fi a la marca històrica de 81 victòries consecutives sobre terra batuda. Tanmateix, es va venjar superant-lo a la final del Roland Garros, tercer títol consecutiu. Entre els torneigs del Comte de Godó i Roma, Nadal va derrotar a Federer en la "Batalla de les Superfícies", partit d'exhibició celebrat a Mallorca, on una meitat del camp era de terra batuda i l'altra meitat de gespa, ja que representaven els dos millors tennistes de la història sobre cada superfície.[14]

Seguidament va disputar el torneig de Queen's arribant a quarts de final i llavors el Grand Slam de Wimbledon. Aconseguí arribar a la final per enfrontar-se novament a Federer però va caure en cinc sets. Federer es va coronar pentacampió del torneig però era la primera vegada que va haver de jugar cinc sets a Wimbledon des del 2001. Després va guanyar el torneig de Stuttgart imposant-se a Stanislas Wawrinka en la final, i fou el darrer títol de l'any. En la gira americana per preparar l'US Open, fou semifinalista a Mont-real i va caure a primera ronda al Masters de Cincinnati. Al US Open va caure a quarta ronda davant David Ferrer. Va descansar durant unes setmanes i va tornar al circuit per disputar el Masters de Madrid i el Masters de París, però en ambdós fou vençut per David Nalbandian a quarts de final i a la final respectivament. En la Copa Masters va guanyar dos dels tres partits de la primera fase i va accedir a semifinals, però Federer el va derrotar. Va acabar la temporada en el segon lloc del rànquing mundial per tercer any consecutiu.

2008: Número 1 i or olímpic

Fitxer:Wimbledon Men's final 2008, Federer serves for 3rd set.jpg
Nadal i Federer disputant la final de Wimbledon (2008).

La temporada 2008 va començar en el torneig de Chennai i fou finalista en ser vençut per Mikhail Youzhny. Seguidament va disputar l'Open d'Austràlia i va arribar a semifinals per primera vegada en ser derrotat ràpidament per Jo-Wilfried Tsonga. Després de ser novament finalista a Miami, va iniciar la temporada sobre terra batuda amb èxit, quatre títols individuals i superant a Federer en tres finals. A Montecarlo es va endur el quart títol consecutiu, les tres últimes contra Federer. També va guanyar el seu quart Comte de Godó consecutiu. Seguidament es va imposar en la final del Masters d'Hamburg, novament contra Federer però amb més problemes. Aquesta etapa va culminar amb el títol en el Roland Garros, també contra Federer en la final. Va guanyar el seu quart Roland Garros consecutiu, empatant amb Björn Borg, i va esdevenir el cinquè home de l'Era Open en guanyar un títol de Grand Slam sense perdre cap set. Tot i que en la final d'Hamburg, Federer va donar maldecaps a Nadal, en la final del Roland Garros, Federer només a aconseguir guanyar quatre jocs i es va quedar a 0 en un set per primera ocasió des del 1999. Demostrant la seva millora sobre gespa, Nadal va guanyar el seu primer torneig sobre aquesta superfície a Queen's. Això va allargar la seva ratxa de victòries consecutives a 23 i es va plantar en la final de Wimbledon per tercera ocasió consecutiva, novament contra Federer. Aquest venia d'imposar-se a Halle i va arribar a la final de Wimbledon sense cedir cap set. A diferència d'anys anteriors, on Federer era inaccessible per la resta de competidors, alguns analistes creien que Nadal el podia vèncer en la final.[15] Després de disputar la final més llarga en temps a la pista, Nadal es va imposar en cinc sets i 9-7 en el darrer. El públic va lloar aquest enfrontament com una de les més grans finals de Wimbledon, i alguns crítics van indicar que era el partit de tennis més gran de la història. [16][17][18][19] Amb el seu primer títol a Wimbledon, Nadal va esdevenir el tercer home en guanyar els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon el mateix any després de Rod Laver (1969) i Borg (1978-80). També va coincidir amb el trencament de la ratxa de 65 victòries consecutives de Federer sobre gespa. Posteriorment va guanyar el seu segon Masters de Canadà a Toronto però va perdre a Cincinnati a semifinals. Així va tancar una ratxa de 42 victòries consecutives, el registre més llarg de la seva carrera. Federer no va superar anímicament la derrota rebuda a Wimbledon i va caure en les primeres rondes d'ambdós Masters. Aquests resultats negatius van permetre a Nadal escalar per primera vegada al número 1 del rànquing mundial, després de quatre anys i mig dominat per Federer. Als Jocs Olímpics de Pequín, Nadal va superar a Djokovic a semifinals i a Fernando González en la final per obtenir la seva primera medalla d'or olímpica. Malgrat ser per primera vegada el principal cap de sèrie d'un Gran Slam, va caure a semifinals davant Andy Murray. Seguidament ajudar a Espanya a superar els Estats Units en les semifinals de la Copa Davis. Al Masters de Madrid fou derrotat per Gilles Simon a semifinals. Amb aquests resultats es va assegurar finalitzar la temporada com a número 1 del rànquing mundial, primer tennista espanyol en aconseguir-ho. [20] Pel mèrits aconseguit durant la seva carrera, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.[21] Seguidament va disputar el Masters de París però es va retirar a quarts de final a causa d'una lesió de genoll i va renunciar a participar en la Copa Masters de Xangai per recuperar-se de la lesió. Tampoc va poder disputar la final de la Copa Davis a Argentina però Espanya es va imposar igualment sense la seva participació.

2009

Fitxer:Nadal Miami 2009 3.jpg
Nadal en el Masters de Miami (2009).

El primer torneig que va disputar fou a Doha, on va ser eliminat a quarts de final per Gaël Monfils, però també va participar en dobles junt al seu amic Marc López i es van imposar en la final superant a la parella número 1 del rànquing, Daniel Nestor i Nenad Zimonjić. En l'Open d'Austràlia va guanyar els primers cinc sets sense perdre cap set. A semifinals va superar el seu compatriota Fernando Verdasco en el partit més llarg de la història del torneig, 5 hores i 14 minuts. En la final va coincidir amb Roger Federer, la primera final de Grand Slam que disputaven sobre pista dura en el seu dinovè enfrontament. Nadal es va imposar en el seu primer títol de Grand Slam sobre pista dura, esdevenint el primer espanyol en guanyar aquest torneig i també un dels quatre tennistes en guanyar un Grand Slam en les tres superfícies diferents després de Jimmy Connors, Mats Wilander i Andre Agassi. Després va participar en el torneig de Rotterdam on fou finalista a causa de perdre davant Murray i partir diversos problemes en el genoll dret. A causa d'aquests problemes va renunciar participar a Dubai però va jugar per Espanya en la Copa Davis en la primera ronda. Va guanyar el Masters d'Indian Wells vencent a Murray en la final, però va perdre a quarts de final contra Juan Martín del Potro al Masters de Miami. Prèviament a la disputa del Masters de Montecarlo, fou guardonat amb el trofeu ATP World Tour 2008 per haver acabat la temporada anterior com a número 1 del rànquing individual.[22] Es va imposar per cinquena vegada consecutiva superant a Djokovic en la final, el primer tennista masculí en guanyar un mateix Masters en cinc ocasions consecutives. També va guanyar el seu cinquè títol consecutiu al Comte de Godó derrotant a David Ferrer. Al Masters de Roma també va superar a Djokovic en final guanyant aquest títol per quarta ocasió. No obstant, només fou finalista al Masters de Madrid on va caure contra Roger Federer, que feia més d'un any que no el vencia. Amb els punts aconseguits ja es va classificar per la Copa Masters, tot just al més de maig.

Durant el transcurs del Roland Garros, Nadal va establir el rècord de 31 victòries consecutives en aquest Grand Slam superant les 28 de Björn Borg (1978-81), i també una marca de 32 sets consecutius però no va superar els 41 de Borg. Malauradament no va arribar a la final després de caure a quarta ronda davant Robin Söderling en la seva primera derrota a Roland Garros. Seguidament va cancel·lar la seva participació al torneig de Queen's i es va confirmar que Nadal patia una greu tendinitis en ambdós genolls.[23] També va renunciar participar en Wimbledon on defensava el títol, i Federer, que es va endur el títol i també el Roland Garros, va tornar a recuperar la posició més alta del rànquing després de 46 setmanes. Va tornar al circuit per disputar el Masters de Mont-real, però després de perdre a quarts de final contra Del Potro, Andy Murray el va substituir en la segona posició del rànquing mundial, el primer cop que no ocupava una de les primeres places del rànquing ATP des del 25 de juliol 2005. En el US Open va arribar a semifinals on fou derrotat novament per Del Potro, que en fou el campió. Malgrat la derrota, Nadal va recuperar el segon lloc del rànquing. En la gira asiàtica, Nadal fou semifinalista a Pequín i finalista al Masters de Xangai, superat per Marin Cilic i Nikolai Davidenko respectivament. En el Masters de París fou derrotat per Djokovic a semifinals. Malgrat que en la Copa Masters podia recuperar el número 1 del rànquing, la seva participació en el torneig fou desastrosa perdent els tres partits de la fase prèvia sense guanyar cap set contra Söderling, Davidenko i Djokovic. Finalment va disputar la seva segona final de Copa Davis contra la Repúclica Txeca vencent els seus dos partits individuals contra Tomáš Berdych i Jan Hájek. Amb aquestes victòries va establir una marca de 14 individuals consecutives a la Copa Davis. Va acabar la temporada en la segona posició per quarta ocasió en cinc anys.

2010: Golden Slam

Fitxer:Rafael Nadal at the 2010 US Open 130.jpg
Nadal durant el US Open 2010.

Després de jugar un torneig d'exhibició a Abu Dhabi, va començar la temporada oficial a Doha però va perdre en la final davant Davidenko. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda, on va es va retirar quan jugava contra Andy Murray a causa d'una lesió als genolls, i va haver de descansar durant un mes. En el primer Masters de la temporada, Indian Wells, no va defensar amb èxit el títol aconseguit el 2009, ja que Ivan Ljubičić el va superar a semifinals. Tanmateix, junt a Marc López i com a parella invitada, es van endur el títol de dobles. A Miami també va arribar a semifinals en ser derrotat per Andy Roddick. El primer títol de l'any el va aconseguir a Montecarlo, on es va imposar molt fàcilment a Fernando Verdasco per 6-0 i 6-1 aconseguint el seu sisè títol consecutiu, primer tennista que ho aconseguia en l'Era Open. En el transcurs del torneig només va perdre 14 jocs en els cinc partits que va disputar, i també fou la final de Masters 1000 més curta de la història en nombre de jocs.[24] Aquest any va renunciar participar al Comte de Godó per primera vegada i on era actual campió de les darreres cinc ocasions. A Roma va superar a David Ferrer en la final, aconseguint el seu cinquè títol d'aquest torneig i igualant la marca de 17 títols de categoria Masters que tenia Andre Agassi. A Madrid també va arribar a la final i es va proclamar campió en superar a Roger Federer. A part de superar la marca d'Agassi, també va esdevenir el primer tennista en guanyar els tres torneigs Masters 1000 sobre terra batuda (Montecarlo, Roma, Madrid) en una mateixa temporada, i també el primer en guanyar tres Masters 1000 consecutius. De nou al número 2 del rànquing individual, va encarar el Roland Garros amb la intenció de retallar la diferència de punts amb Federer. Nadal va derrotar a Soderling en la final guanyant el seu cinquè Roland Garros en sis anys i el setè títol de Grand Slam, igualant els registres de John McEnroe, John Newcombe i Mats Wilander. No va perdre cap set en tot el torneig i també va esdevenir el primer tennista en guanyar els tres Masters 1000 sobre terra batuda i el Roland Garros, anomenat pels mitjans de comunicació "Clay Slam". Amb la derrota prematura de Federer a quarts de final, Nadal va retornar al lloc més alt del rànquing mundial i va impedir que aquest superés el rècord de més setmanes com a número 1.

Per preparar el torneig de Wimbledon, Nadal va disputar el torneig Queen's, però va caure a quarts de final contra Feliciano López. A Wimbledon va tenir molts problemes per avançar disputant diversos partits a cinc sets. A més, fou sancionat amb una multa de 2000$ per rebre consells del seu entrenador durant el transcurs d'un partit.[25] Després de superar l'ídol local Andy Murray a semifinals, Nadal va derrotar a Tomáš Berdych en la seva quarta final guanyant el segon títol de Wimbledon. A Canadà va arribar a semifinals on fou vençut per Andy Murray, l'únic tennista que el va guanyar en dos ocasions durant la temporada 2010. En dobles, Nadal va fer parella amb Novak Djokovic, la primera ocasió on els números 1 i 2 del rànquing individual feien parella des del 1976 amb Jimmy Connors i Arthur Ashe. Tanmateix, l'expectativa d'èxit no es va complir i van perdre a primera ronda.[26] A Cincinnati va caure a quarts de final contra Marcos Baghdatis. Al US Open es va plantar a la final per primera vegada i sense perdre cap set, el segon tennista més jove en disputar les finals dels quatre Grand Slams darrera Jim Courier. En la final va superar a Novak Djokovic en quatre sets i va completar el Gran Slam durant la carrera, que unit a la medalla d'or guanyada als Jocs Olímpics de Pequín de 2008, va igualar a Andre Agassi per completar el "Golden Slam".[27] Paral·lelament, també va esdevenir en el primer tennista en guanyar els Grand Slams sobre terra batuda, pista dura i gespa en un mateix any, ja que quan Rod Laver va completar el Grand Slam pur, l'Open d'Austràlia i l'US Open encara es disputaven sobre gespa. També fou el primer tennista esquerrà en guanyar el US Open des de John McEnroe el 1984, i amb els punts aconseguits, es va assegurar el número 1 a final de temporada. En la gira asiàtica va perdre a semifinals de Bangkok contra Guillermo García López, però es va endur el setè títol de l'any a Tòquio derrotant a Gaël Monfils en la final. Al Masters de Xangai va caure a tercera ronda contra Jürgen Melzer i va renunciar a participar en el Masters de París a causa d'uns problemes a l'espatlla. El darrer torneig de la temporada que va disputar fou la Copa Masters, on va guanyar els tres partits de la fase prèvia contra Roddick, Djokovic i Berdych. Va derrotar a Murray a semifinals avançant per primera ocasió a la final d'aquest torneig, on va coincidir amb Federer en tot just el segon enfrontament de la temporada, però va perdre en tres sets. Va finalitzar la temporada amb set títols, dels quals destaquen els tres Grand Slam i tres Masters 1000, i també va recuperar el número 1 del rànquing individual.

2011

Fitxer:Nadal Japan Open 2011.jpg
Nadal al torneig de Tòquio 2011.

La temporada 2011 va començar participant en el torneig d'exhibició Mubadala World Tennis Championship d'Abu Dhabi, on va disputar la seva tercera final i va superar a Roger Federer. En el torneig de Doha va arribar a semifinals on va caure davant Nikolai Davidenko però junt a Marc López es van endur el torneig de dobles. En el primer Grand Slam, Open d'Austràlia, va arribar a quarts de final en ser derrotat per David Ferrer evidenciant problemes per una tendinitis. En una cerimònia celebrada a Abu Dhabi, fou guardonat amb el premi Award for Sportsman of the Year concedit pels Premis Laureus World Sports al millor esportista de l'any.[28][29][30] Al març va disputar la primera ronda de la Copa Davis amb l'equip espanyol contra Bèlgica i va guanyar els dos partits individuals que va disputar facilitant la victòria del seu país. En el primer Masters de l'any a Indian Wells, es va plantar a la final no sense dificultats, però fou superat per Novak Djokovic. Al Masters de Miami es va repetir la mateixa situació després de superar a Federer a semifinals. Nadal també va guanyar el primer set però Djokovic es va imposar en la final. Malgrat ser la primera vegada que disputava ambdues finals en un mateix any, no va poder guanyar cap dels dos títols. Sobre terra batuda, el seu nivell va seguir intacte després de guanyar a Montecarlo només perdent un sol set. En la final va superar a David Ferrer i es va coronar amb el setè títol consecutiu a Montecarlo, el primer tennista en aconseguir-ho en l'Era Open. Una setmana després es va imposar al Comte de Godó novament contra Ferrer, guanyant aquest títol per sisena vegada. Al Masters de Madrid va arribar a la final superant a Federer a semifinals, però novament va perdre contra Djokovic i en dos sets. Al Masters de Roma es va repetir la mateixa situació, Djokovic el va derrotar en la final en dos sets. Tanmateix, Nadal va retenir el número 1 després de coronar-se per sisena ocasió en el Roland Garros, vencent a Federer en la final.

En el Grand Slam de Wimbledon també va arribar en la final després de guanyar a Andy Murray a semifinals. Novament va coincidir amb Djokovic en la final, i com totes finals que havien disputat durant l'any 2011, el tennista serbi es va imposar, en aquesta ocasió en quatre sets. Fou la primera final de Grand Slam que Nadal perdia contra un tennista diferent de Federer. Paral·lelament, Djokovic va escalar fins al capdamunt del rànquing individual per primera vegada en la seva carrera, trencant el domini que havien establert Federer i Nadal en el número 1 des de l'any 2004. Després d'unes setmanes de descans, va retornar al circuit disputant el Masters de Masters de Canadà, però va perdre en el primer partit contra Ivan Dodig, i en el Masters de Cincinnati va perdre a quarts de final contra Mardy Fish. En el US Open va arribar també en la final i novament es va enfrontar a Djokovic. Per sisena final consecutiva entre ells, el serbi es va imposar novament en quartre sets. D'aquesta manera, Djokovic guanyava el tercer Grand Slam de l'any, dos derrotant a Nadal en la final, mentre el manacorí s'emportava el Grand Slam restant. Com a anècdota, en la roda de premsa posterior a la victòria en tercera ronda contra Nalbandian, Nadal va patir diverses rampes que li van impedir contestar les preguntes amb normalitat i va necessitar l'assistència d'un fisioterapeuta.[31] En la gira asiàtica, Nadal fou finalista a Tòquio en ser superat per Andy Murray. En el Masters de Xangai va caure a tercera ronda contra Florian Mayer. Finalment, en la Copa Masters, Federer el va derrotar molt fàcilment en el primer partit, en menys d'una hora i en un dels partits més curts entre ells dos, i llavors també va perdre el segon contra Jo-Wilfried Tsonga, de manera que va quedar eliminat en la fase prèvia. Va tancar la temporada participant la final de la Copa Davis, on va guanyar els dos partits individuals que va disputar contra Juan Monaco i Juan Martín del Potro, i Espanya es va endur el títol.

2012

El primer torneig que va disputar l'any 2012 fou a Doha on arribà fins a semifinals, derrotat per Monfils. En l'Open d'Austràlia va avançar fàcilment fins la final, superant a Federer en semifinals i classificant-se per les quatre finals de Grand Slam consecutivament. Fou superat per Djokovic en cinc sets esdevenint la final de Grand Slam més llarga de la història amb 5 hores i 53 minuts. A Indian Wells va caure enfront Federer a semifinals mentre que a Miami també es va classificar per semifinals però va renunciar a jugar a causa d'uns dolors al genoll. A Indian Wells es va endur el títol de dobles junt al seu amic Marc López mentre que a Miami no va passar de segona ronda amb Marcel Granollers com a parella.

Fitxer:Rafael Nadal volley cropped 16-9.jpg
Nadal a Roland Garros (2012)

Sobre terra batuda, els resultats foren excel·lents. En primer lloc, es va imposar per vuitena ocasió consecutiva en el Montecarlo superant fàcilment a Djokovic en la final i establint un nou rècord en el circuit ATP amb més títols en un torneig. Paral·lelament, també va trencar la ratxa negativa que portava disputant finals contra Djokovic, que l'havia superat en les darreres set finals que havien coincidit. La ratxa de victòries sobre terra batuda es va ampliar amb la victòria al Comte de Godó derrotant a Ferrer en la final, suposant el setè títol en vuit anys a Barcelona. A Madrid, on s'estrenava un nou tipus de superfície de terra batuda blava, Nadal no es va adaptar prou bé a la superfície i va caure a tercera ronda contra Verdasco. Després de la derrota, Nadal va indicar que no es sentia a gust sobre aquesta superfície i va amenaçar que no tornaria a participar en aquest torneig sinó tornava a disputar-se sobre terra batuda vermella, declaracions que també van avalar altres tennistes com Djokovic.[32] A Roma es va plantar en una nova final contra Djokovic i el va tornar a superar aconseguint el tercer títol de l'any i sisè a Roma. En el Roland Garros va aconseguir arribar a la final cedint únicament 35 jocs en sis partits. Novament va coincidir amb Djokovic establint la primera vegada en la història del tennis on dos jugadors s'enfrontaven en les quatre finals de Grand Slam consecutivament. La final es va suspendre durant el quart set a causa de la pluja i Nadal es va imposar finalment per setena vegada en la seva carrera, superant la marca que posseïa Borg amb sis títols a Roland Garros. Durant la temporada sobre terra batuda, Nadal va guanyar quatre títols cedint només tres sets i una única derrota en cinc torneigs.[33] En els torneigs sobre gespa, va jugar a Halle però va perdre a quarts de final davant Philipp Kohlschreiber, mentre que en dobles va perdre també a quarts de final amb Granollers. Llavors va jugar a Wimbledon però fou sorprès en segona ronda en cinc sets per Lukáš Rosol, número 100 del rànquing en aquell moment, la primera derrota de Nadal en segona ronda d'un Grand Slam des de 2005.

Fou escollit portabandera de l'equip olímpic espanyol per la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, però va haver de renunciar a causa d'una lesió al genoll i no va poder defensar la medalla d'or aconseguida al Jocs Olímpics de Pequín. Els problemes no es van solucionar tal com estava previst i hagué de renunciar progressivament a diferents torneigs, entre ells el US Open. Degut a la seva absència, va caure al quart lloc del rànquing en favor de Murray. Finalment va decidir renunciar a la resta de torneigs que tenia previst disputar per recuperar-se definitivament de la lesió, inclús l'ATP World Tour Finals i la final de la Copa Davis. Va acabar l'any en quarta posició del rànquing malgrat perdre's gairebé la meitat de la temporada, la primera vegada en vuit anys que no acabava en primer o segon lloc del rànquing, guanyant quatre títols individuals i un de dobles, i un registre de 42 victòries i 6 derrotes en individuals.

2013

En el Roland Garros va guanyar el torneig, despres un partit final on s'enfrontaven Nadal i el seu compatriot David Ferrer, amb 6–3, 6–2, 6–3. Amb aquesta vuitena victòria en Paris, va tener el record de victòries a un torneig únic de Grand Slam.

Estil de joc

Nadal fonamenta el seu joc en la seva gran fortalesa física comparada amb altres jugadors del circuit, aprofita aquest fet per córrer darrera la pilota, amb especial facilitat per pegar grans cops quan arriba forçat a la pilota. El mallorquí se cenyeix al típic estil de jugador especialitzat en terra batuda, on la pilota va més lenta i hi ha més temps per arribar-hi, on no és tan important donar cops guanyadors. Dèbil al servei com ell mateix ha reconegut, li falta potència tan al propi servei com a l'hora de pegar cops definitius. Tendeix a jugar boles extremadament liftades cosa que dificulta el control del cop al rival. El fet de ser esquerrà descentra els rivals a l'hora de restar, ja que la pilota es va obrint a mesura que avança quan es treu al costat dret, al contrari que quan es juga contra dretans (majoria al circuit).

Transició

A partir de la temporada 2005, quan Nadal aconseguí tants èxits, sobretot a terra batuda, ell i el seu entrenador Toni Nadal decidiren començar una reconversió a l'estil de joc del jugador balear, conscients de què Nadal estava madurant com a jugador i no sempre tendria la potència física de la que gaudia al principi de la seva carrera. A part del servei, imprescindible si es vol aspirar a guanyar grans títols en altres superfícies, Nadal ha obert més l'empunyadura, fet que li fa guanyar més potència en detriment de la precisió, i ha experimentat un canvi en la manera com ataca la pilota llançant-s'hi més a damunt, fet que també ajuda a imprimir-li més velocitat.

Aquests canvis es van notar des de finals de la temporada 2005 quan va començar a guanyar títols en pista dura i arribarien al seu punt àlgid amb la final del Torneig de Wimbledon després d'una trajectòria gairebé impecable durant tot el torneig, com el seu entrenador comentaria: "Nadal ha jugat a Londres el tennis més complet de la temporada".

Palmarès: 65 (57−8)

Medaller
P1268 ⧼Translate-taction-translate⧽: Espanya Espanya
Tennis
Jocs Olímpics
Q897 Pequín 2008 Individual masculí

Individual: 80 (57−23)

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (12−5)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−1)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (24−11)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (14−2)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (6−4)
Títols per superfície
Dura (12−14)
Gespa (3−3)
Terra batuda (42−6)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 18 de gener de 2004 NZL Auckland, Nova Zelanda Dura SVK Dominik Hrbatý 6−4, 2−6, 5−7
Guanyador 1. 9 d'agost de 2004 POL Sopot, Polònia Terra batuda ARG José Acasuso 6−3, 6−4
Guanyador 2. 14 de febrer de 2005 BRA Costa do Sauipe, Brasil Terra batuda ESP Alberto Martín 6−0, 6−7(2), 6−1
Guanyador 3. 21 de febrer de 2005 MEX Acapulco, Mèxic Terra batuda CAT Albert Montañés 6−1, 6−0
Finalista 2. 3 d'abril de 2005 EUA Miami, Estats Units Dura SUI Roger Federer 6−2, 7−6(4), 6−7(5), 3−6, 1−6
Guanyador 4. 17 d'abril de 2005 Mònaco Montecarlo, Mònaco Terra batuda ARG Guillermo Coria 6−3, 6−1, 0−6, 7−5
Guanyador 5. 24 d'abril de 2005 CAT Barcelona, Catalunya Terra batuda País Valencià Juan Carlos Ferrero 6−1, 7−6(4), 6−3
Guanyador 6. 2 de maig 2005 ITA Roma, Itàlia Terra batuda ARG Guillermo Coria 6−4, 3−6, 6−3, 4−6, 7−6(6)
Guanyador 7. 23 de maig de 2005 FRA Roland Garros, França Terra batuda ARG Mariano Puerta 6−7(6), 6−3, 6−1, 7−5
Guanyador 8. 4 de juliol de 2005 SWE Bastad, Suècia Terra batuda CZE Tomáš Berdych 2−6, 6−2, 6−4
Guanyador 9. 18 de juliol de 2005 GER Stuttgart, Alemanya Terra batuda ARG Gastón Gaudio 6−3, 6−3, 6−4
Guanyador 10. 8 d'agost de 2005 CAN Mont-real, Canadà Dura EUA Andre Agassi 6−3, 4−6, 6−2
Guanyador 11. 12 de setembre de 2005 CHN Pequín, Xina Dura ARG Guillermo Coria 5−7, 6−1, 6−2
Guanyador 12. 17 d'octubre de 2005 ESP Madrid, Espanya Dura (i) CRO Ivan Ljubičić 3−6, 2−6, 6−3, 6−4, 7−6(3)
Guanyador 13. 27 de febrer de 2006 EAU Dubai, Emirats Àrabs Units Dura SUI Roger Federer 2−6, 6−4, 6−4
Guanyador 14. 17 d'abril de 2006 Mònaco Montecarlo (2) Terra batuda SUI Roger Federer 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5)
Guanyador 15. 24 d'abril de 2006 CAT Barcelona (2) Terra batuda CAT Tommy Robredo 6−4, 6−4, 6−0
Guanyador 16. 8 de maig de 2006 ITA Roma (2) Terra batuda SUI Roger Federer 6−7(0), 7−6(5), 6−4, 2−6, 7−6(5)
Guanyador 17. 28 de maig de 2006 FRA Roland Garros (2) Terra batuda SUI Roger Federer 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4)
Finalista 3. 9 de juliol de 2006 UK Wimbledon, Regne Unit Gespa SUI Roger Federer 0−6, 6−7(5), 7−6(2), 3−6
Guanyador 18. 18 de març de 2007 EUA Indian Wells, Estats Units Dura SRB Novak Đoković 6−2, 7−5
Guanyador 19. 22 d'abril de 2007 Mònaco Montecarlo (3) Terra batuda SUI Roger Federer 6−4, 6−4
Guanyador 20. 29 d'abril de 2007 CAT Barcelona (3) Terra batuda ARG Guillermo Cañas 6−3, 6−4
Guanyador 21. 13 de maig de 2007 ITA Roma (3) Terra batuda CHI Fernando González 6−2, 6−2
Finalista 4. 20 de maig de 2007 GER Hamburg, Alemanya Terra batuda SUI Roger Federer 6−2, 2−6, 0−6
Guanyador 22. 27 de maig de 2007 FRA Roland Garros (3) Terra batuda SUI Roger Federer 6−3, 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 5. 8 de juliol de 2007 UK Wimbledon (2) Gespa SUI Roger Federer 6−7(7), 6−4, 6−7(3), 6−2, 2−6
Guanyador 23. 29 d'abril de 2007 GER Stuttgart (2) Terra batuda SUI Stanislas Wawrinka 6−2, 7−5
Finalista 6. 4 de novembre de 2007 FRA París, França Dura (i) ARG David Nalbandian 4−6, 0−6
Finalista 7. 6 de gener de 2008 Error creant la miniatura: Chennai, Índia Dura RUS Mikhail Youzhny 0−6, 2−6
Finalista 8. 4 d'abril de 2008 EUA Miami (2) Dura RUS Nikolai Davidenko 4−6, 2−6
Guanyador 24. 27 de abril de 2008 Mònaco Montecarlo (4) Terra batuda SUI Roger Federer 7−5, 7−5
Guanyador 25. 4 de maig de 2008 CAT Barcelona (4) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−1, 4−6, 6−1
Guanyador 26. 18 de maig de 2008 GER Hamburg, Alemanya Terra batuda SUI Roger Federer 7−5, 6−7(3), 6−3
Guanyador 27. 8 de juny de 2008 FRA Roland Garros (4) Terra batuda SUI Roger Federer 6−1, 6−3, 6−0
Guanyador 28. 15 de juny de 2008 UK Queen's, Regne Unit Gespa SRB Novak Đoković 7−6(6), 7−5
Guanyador 29. 6 de juliol de 2008 UK Wimbledon, Regne Unit Gespa SUI Roger Federer 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7
Guanyador 30. 27 de juliol de 2008 CAN Toronto (2) Dura GER Nicolas Kiefer 6−3, 6−2
Guanyador 31. 17 d'agost de 2008 CHN Jocs Olímpics, Pequín, Xina Dura CHI Fernando González 6−3, 7−6(2), 6−3
Guanyador 32. 1 de febrer de 2009 AUS Open d'Austràlia, Austràlia Dura SUI Roger Federer 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2
Finalista 9. 15 de febrer de 2009 NED Rotterdam, Països Baixos Dura (i) UK Andy Murray 3−6, 6−4, 0−6
Guanyador 33. 22 de març de 2009 EUA Indian Wells (2) Dura UK Andy Murray 6−1, 6−2
Guanyador 34. 19 d'abril de 2009 Mònaco Montecarlo (5) Terra batuda SRB Novak Đoković 6−3, 2−6, 6−1
Guanyador 35. 26 d'abril de 2009 CAT Barcelona (5) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−2, 7−5
Guanyador 36. 3 de maig de 2009 ITA Roma (4) Terra batuda SRB Novak Đoković 7−6(2), 6−2
Finalista 10. 10 de maig de 2009 ESP Madrid, Espanya Terra batuda SUI Roger Federer 4−6, 4−6
Finalista 11. 11 d'octubre de 2009 CHN Xangai, Xina Dura RUS Nikolai Davidenko 6−7(3), 3−6
Finalista 12. 12 de gener de 2010 QAT Doha, Qatar Dura RUS Nikolai Davidenko 6−0, 6−7(8), 4−6
Guanyador 37. 18 d'abril de 2010 Mònaco Montecarlo (6) Terra batuda ESP Fernando Verdasco 6−0, 6−1
Guanyador 38. 2 de maig de 2010 ITA Roma (5) Terra batuda País Valencià David Ferrer 7−5, 6−2
Guanyador 39. 16 de maig de 2010 ESP Madrid (2) Terra batuda SUI Roger Federer 6−4, 7−6(5)
Guanyador 40. 6 de juny de 2010 FRA Roland Garros (5) Terra batuda SWE Robin Söderling 6−4, 6−2, 6−4
Guanyador 41. 4 de juliol de 2010 UK Wimbledon (2) Gespa CZE Tomáš Berdych 6−3, 7−5, 6−4
Guanyador 42. 13 de setembre de 2010 EUA US Open, Estats Units Dura SRB Novak Đoković 6−4, 5−7, 6−4, 6−2
Guanyador 43. 10 d'octubre de 2010 JPN Tòquio, Japó Dura FRA Gael Monfils 6−1, 7−5
Finalista 13. 28 de novembre de 2010 UK ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit Dura (i) SUI Roger Federer 3−6, 6−3, 1−6
Finalista 14. 20 de març de 2011 EUA Indian Wells Dura SRB Novak Đoković 6−4, 3−6, 2−6
Finalista 15. 4 d'abril de 2011 EUA Miami (3) Dura SRB Novak Đoković 6−4, 3−6, 6−7(4)
Guanyador 44. 17 d'abril de 2011 Mònaco Montecarlo (7) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−4, 7−5
Guanyador 45. 24 d'abril de 2011 CAT Barcelona (6) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−2, 6−4
Finalista 16. 8 de maig de 2011 ESP Madrid (2) Terra batuda SRB Novak Đoković 5−7, 4−6
Finalista 17. 15 de maig de 2011 ITA Roma, Itàlia Terra batuda SRB Novak Đoković 4−6, 4−6
Guanyador 46. 5 de juny de 2011 FRA Roland Garros (6) Terra batuda SUI Roger Federer 7−5, 7−6(3), 5−7, 6−1
Finalista 18. 3 de juliol de 2011 UK Wimbledon (3) Gespa SRB Novak Đoković 4−6, 1−6, 6−1, 3−6
Finalista 19. 12 de setembre de 2011 EUA US Open, Estats Units Dura SRB Novak Đoković 2−6, 4−6, 7−6(3), 1−6
Finalista 19. 9 d'octubre de 2011 JPN Tòquio, Japó Dura UK Andy Murray 6−3, 2−6, 0−6
Finalista 21. 29 de gener de 2012 AUS Open d'Austràlia, Austràlia Dura SRB Novak Đoković 7−5, 4−6, 2−6, 7−6(5), 5−7
Guanyador 47. 22 d'abril de 2012 Mònaco Montecarlo (8) Terra batuda SRB Novak Đoković 6−3, 6−1
Guanyador 48. 29 d'abril de 2012 CAT Barcelona (7) Terra batuda País Valencià David Ferrer 7−6(1), 7−5
Guanyador 49. 21 de maig de 2012 ITA Roma (6) Terra batuda SRB Novak Đoković 7−5, 6−3
Guanyador 50. 11 de juny de 2012 FRA Roland Garros (7) Terra batuda SRB Novak Đoković 6−4, 6−3, 2−6, 7−5
Finalista 22. 10 de febrer de 2013 CHI Viña del Mar, Xile Terra batuda ARG Horacio Zeballos 7−6(2), 6−7(6), 4−6
Guanyador 51. 17 de febrer de 2013 BRA Sao Paulo (2) Terra batuda ARG David Nalbandian 6−2, 6−3
Guanyador 52. 2 de març de 2013 MEX Acapulco Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−0, 6−2
Guanyador 53. 17 de març de 2013 EUA Indian Wells Dura ARG Juan Martín del Potro 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 23. 21 d'abril de 2013 Mònaco Montecarlo Terra batuda SRB Novak Đoković 2−6, 6−7(1)
Guanyador 54. 28 d'abril de 2013 CAT Barcelona (8) Terra batuda ESP Nicolás Almagro 6−4, 6−3
Guanyador 55. 12 de maig de 2013 ESP Madrid (3) Terra batuda SUI Stanislas Wawrinka 6−2, 6−4
Guanyador 56. 19 de maig de 2013 ITA Roma (7) Terra batuda SUI Roger Federer 6−1, 6−3
Guanyador 57. 9 de juny de 2013 FRA Roland Garros (8) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−3, 6−2, 6−3

Dobles: 11 (8−3)

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (3−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (0−2)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (5−2)
Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 21 d'agost de 2003 CRO Umag, Croàcia Terra batuda CAT Álex López Morón AUS Todd Perry
JPN Thomas Shimada 		6−1, 6−3
Guanyador 2. 5 de gener de 2004 Error creant la miniatura: Chennai, Índia Dura CAT Tommy Robredo ISR Jonathan Erlich
ISR Andy Ram 		7−6, 4−6, 6−3
Guanyador 3. 3 de gener de 2005 QAT Doha, Qatar Dura CAT Albert Costa CZE Andrei Pavel
RUS Mikhail Youzhny 		6−3, 4−6, 6−3
Finalista 1. 24 d'abril de 2005 CAT Barcelona, Catalunya Terra batuda ESP Feliciano López Error creant la miniatura: Leander Paes
Sèrbia i Montenegro Nenad Zimonjić 		6−3, 6−3
Finalista 2. 8 de gener de 2007 Error creant la miniatura: Chennai, Índia Dura Balears Tomeu Salvà BEL Xavier Malisse
BEL Dick Norman 		7−6(4), 7−6(4)
Finalista 3. 30 d'abril de 2007 CAT Barcelona (2) Terra batuda Balears Tomeu Salvà ROM Andrei Pavel
GER Alexander Waske 		6−3, 7−6(1)
Guanyador 4. 27 d'abril de 2008 Mònaco Montecarlo, Mònaco Terra batuda CAT Tommy Robredo Error creant la miniatura: Mahesh Bhupathi
BAH Mark Knowles 		6−3, 6−3
Guanyador 5. 9 de gener de 2009 QAT Doha (2) Dura CAT Marc López CAN Daniel Nestor
SRB Nenad Zimonjić 		4−6, 6−4, [10−8]
Guanyador 6. 20 de març de 2010 EUA Indian Wells, Estats Units Dura CAT Marc López CAN Daniel Nestor
SRB Nenad Zimonjić 		7−6(8), 6−3
Guanyador 7. 7 de gener de 2011 QAT Doha (3) Dura CAT Marc López ITA Daniele Bracciali
ITA Andreas Seppi 		6−3, 7−6(4)
Guanyador 8. 19 de març de 2012 EUA Indian Wells (2) Dura CAT Marc López EUA John Isner
EUA Sam Querrey 		6−2, 7−6(3)
Finalista 4. 10 de febrer de 2013 CHI Viña del Mar, Xile Terra batuda ARG Juan Mónaco ITA Paolo Lorenzi
ITA Potito Starace 		2−6, 4−6

Períodes com a número 1

Núm. Precedit per Dates Succeït per Setmanes Acumulat
1. SUI Roger Federer 18/08/2008 − 05/07/2009 SUI Roger Federer 46 46
2. SUI Roger Federer 07/06/2010 − 03/07/2011 SRB Novak Đoković 56 102

Copa Davis

Nadal va entrar a l'equip espanyol de Copa Davis l'any 2004, i des de llavors ha disputat totes les edicions excepte els anys 2007, 2010 i 2012. És un dels principals artífex del fet que Espanya hagi guanyat la majoria de les seves Copes Davis, deixant a banda el títol aconseguit l'any 2000, Nadal va participar activament en els títols aconseguits en les edicions de 2004, 2008, 2009 i 2011. En categoria individual, només va perdre el primer partit contra Jiří Novák i fins a l'actualitat ha encadenat 20 victòries consecutives. Inicialment també va disputar partits de dobles però com que els resultats no foren del tot positius (2 victòries i 4 derrotes), en les següents edicions es va centrar en els partits individuals. En l'edició de 2008 no va poder disputar la final a causa d'una lesió al genoll.

Individual (21)

Núm. Edició Ronda Data País Superfície Oponent V / D Resultat
1. 2004 1R 6−8 de febrer de 2004 Txèquia Txèquia Dura (i) CZE Jiří Novák Derrota 7−6(3), 6−3, 7−6(2)
2. CZE Radek Štěpánek Victòria 7−6(2), 7−6(4), 6−3
3. SF 24−26 de setembre de 2004 França França Terra batuda FRA Arnaud Clément Victòria 6−4, 6−1, 6−2
4. F 3−5 de desembre de 2004 Estats Units Estats Units Terra batuda EUA Andy Roddick Victòria 6−7(8), 6−2, 7−6(6), 6−2
5. 2005 Play-off GM 23−25 de setembre de 2005 Itàlia Itàlia Terra batuda ITA Daniele Bracciali Victòria 6−3, 6−2, 6−1
6. ITA Andreas Seppi Victòria 6−1, 6−2, 5−7, 6−4
7. 2006 Play-off GM 22−24 de setembre de 2006 Itàlia Itàlia Terra batuda ITA Andreas Seppi Victòria 6−0, 6−4, 6−3
8. ITA Filippo Volandri Victòria 6−3, 7−5, 6−3, 6−3
9. 2008 QF 11−13 d'abril de 2008 Alemanya Alemanya Dura (i) GER Nicolas Kiefer Victòria 7−6(5), 6−0, 6−3
10. SF 19−21 de setembre de 2008 Estats Units Estats Units Terra batuda EUA Sam Querrey Victòria 6−7(5), 6−4, 6−3, 6−4
11. EUA Andy Roddick Victòria 6−4, 6−0, 6−4
12. 2009 1R 7−8 de març de 2009 Sèrbia Sèrbia Terra batuda SRB Janko Tipsarević Victòria 6−1, 6−0, 6−2
13. SRB Novak Djokovic Victòria 6−4, 6−4, 6−1
14. F 4−6 de desembre de 2009 Txèquia Txèquia Terra batuda (i) CZE Tomáš Berdych Victòria 7−5, 6−0, 6−2
15. CZE Jan Hájek Victòria 6−3, 6−4
16. 2011 1R 4−6 de març de 2011 Bèlgica Bèlgica Dura (i) BEL Ruben Bemelmans Victòria 6−2, 6−4, 6−2
17. BEL Olivier Rochus Victòria 6−4, 6−2
18. SF 16−18 de setembre de 2011 França França Terra batuda FRA Richard Gasquet Victòria 6−3, 6−0, 6−1
19. FRA Jo-Wilfried Tsonga Victòria 6−0, 6−2, 6−4
20. F 2−4 de desembre de 2011 Argentina Argentina Terra batuda (i) ARG Juan Mónaco Victòria 6−1, 6−1, 6−2
21. ARG Juan Martín del Potro Victòria 1−6, 6−4, 6−1, 7−6(0)

Dobles (6)

Núm. Edició Ronda Data País Superfície Parella Oponent V / D Resultat
1. 2004 1R 6−8 de febrer de 2004 Txèquia Txèquia Dura (i) CAT Tommy Robredo CZE Jiří Novák
CZE Radek Štěpánek 		Derrota 6−4, 7−6(6), 6−3
2. QF 8−11 d'abril de 2004 Països Baixos Països Baixos Terra batuda CAT Tommy Robredo NED John Van Lottum
NED Martin Verkerk 		Derrota 3−6, 2−6, 6−3, 6−3, 6−2
3. SF 24−26 de setembre de 2004 França França Terra batuda CAT Tommy Robredo FRA Arnaud Clément
FRA Michaël Llodra 		Victòria 7−6(4), 4−6, 6−2, 2−6, 6−3
4. 2005 1R 4−6 de març de 2005 Eslovàquia Eslovàquia Terra batuda CAT Albert Costa SVK Karol Beck
SVK Michal Mertiňák 		Derrota 7−6(3), 6−4, 7−6(8)
5. Play-off GM 23−25 de setembre de 2005 Itàlia Itàlia Terra batuda ESP Feliciano López ITA Daniele Bracciali
ITA Giorgio Galimberti 		Derrota 4−6, 6−4, 6−3, 4−6, 9−7
6. 2006 Play-off GM 22−24 de setembre de 2006 Itàlia Itàlia Terra batuda ESP Fernando Verdasco ITA Daniele Bracciali
ITA Giorgio Galimberti 		Victòria 6−2, 3−6, 6−3, 7−6(4)

Rivalitats

Nadal−Federer

Durant la segona meitat de la dècada del 2000, Roger Federer i Nadal van mantenir un domini aclaparador del circuit de tennis professional masculí, ja que durant aquests anys van ocupar les dues primeres posicions del rànquing. Aquesta hegemonia es va trencar amb la irrupció de Novak Djokovic al número 1 l'any 2011, i també amb Andy Murray puntualment. Aquest fet va produir que durant molts anys van mantinguessin una gran rivalitat. Nadal, cinc anys més jove que Federer, va ascendir al número 2 del rànquing l'any 2005 i es va mantenir en aquesta posició fins que el va superar el 2008. Malgrat que Federer va ocupar durant molt més temps el lloc més alt del rànquing, Nadal domina amb clarament els enfrontaments directes.

Deixant a banda el primer enfrontament que es va produir a segona ronda del Masters de Miami l'any 2004, quan Nadal feia poc que havia entrat al circuit i Federer estrenava regnat al número 1 del rànquing, i l'ATP World Tour Finals on poden coincidir en la fase inicial, la resta d'enfrontaments s'han produït sempre en semifinals o finals dels torneigs.

A dia d'avui, s'han enfrontat un total de 30 ocasions amb 20 victòries de Nadal i 10 de Federer. La majoria d'aquests partits són sobre terra batuda, superfície on Nadal és clarament superior ja que es considera un dels millors de la història mentre que pel suís és la pitjor, el registre és de 13-2, i a més, ha guanyat tots els partits a cinc sets. Sobre gespa, la superfície preferida de Federer, el suís guanya per 2-1, tots tres partits en la final de Wimbledon. Sobre pista dura, el resultat és també molt igualat amb 6−6, però amb el detall que el manacorí ha perdut els quatre enfrontaments en pista interior. En aquesta superfície destaca el fet que Federer sempre l'ha superat en els quatre enfrontaments de Copa Masters i, curiosament, mai han coincidit en el US Open malgrat que ambdós l'han guanyat. Pel que fa exclusivament a les finals Nadal també domina per 13–6 victòries.

Ambdós tennistes posseeixen rècords de victòries consecutives sobre una mateixa superfície, Federer sobre gespa (65) i pista dura (56) mentre que Nadal sobre terra batuda (81), però entre ells no es van trencar aquestes marques.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Nadal Federer
1. 2004 Miami MS/1000 Dura 2R Nadal 6−3, 6−3 1:10 1 0
2. 2005 Miami MS/1000 Dura F Federer 2−6, 6−7(4), 7−6(5), 6−3, 6−1 3:43 1 1
3. 2005 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−3, 4−6, 6−4, 6−3 2:47 2 1
4. 2006 Dubai Gold/500 Dura F Nadal 2−6, 6−4, 6−4 1:53 3 1
5. 2006 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5) 3:50 4 1
6. 2006 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−7(0), 7−6(5), 6−4, 2−6, 7−6(5) 5:05 5 1
7. 2006 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4) 3:02 6 1
8. 2006 Wimbledon GS Gespa F Federer 6−0, 7−6(5), 6−7(2), 6−3 2:58 6 2
9. 2006 Xangai CM Dura (i) SF Federer 6−4, 7−5 1:53 6 3
10. 2007 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−4, 6−4 1:35 7 3
11. 2007 Hamburg MS/1000 Terra batuda F Federer 2−6, 6−2, 6−0 1:55 7 4
12. 2007 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−3, 4−6, 6−3, 6−4 3:10 8 4
13. 2007 Wimbledon GS Gespa F Federer 7−6(7), 4−6, 7−6(3), 2−6, 6−2 3:45 8 5
14. 2007 Xangai CM Dura (i) SF Federer 6−4, 6−1 0:59 8 6
15. 2008 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 7−5 1:43 9 6
16. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 6−7(3), 6−3 2:52 10 6
17. 2008 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−1, 6−3, 6−0 1:48 11 6
18. 2008 Wimbledon GS Gespa F Nadal 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7 4:48 12 6
19. 2009 Open d'Austràlia GS Dura F Nadal 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2 4:23 13 6
20. 2009 Madrid MS/1000 Terra batuda F Federer 6−4, 6−4 1:26 13 7
21. 2010 Madrid MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−4, 7−6(5) 2:10 14 7
22. 2010 Londres CM Dura (i) F Federer 6−3, 3−6, 6−1 1:37 14 8
23. 2011 Miami MS/1000 Dura SF Nadal 6−3, 6−2 1:18 15 8
24. 2011 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 5−7, 6−1, 6−3 2:36 16 8
25. 2011 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 7−5, 6−7(3), 7−5, 6−1 3:40 17 8
26. 2011 Londres CM Dura (i) RR Federer 6−3, 6−0 1:00 17 9
27. 2012 Open d'Austràlia GS Dura SF Nadal 6−7(5), 6−2, 7−6(5), 6−4 3:42 18 9
28. 2012 Indian Wells MS/1000 Dura SF Federer 6−3, 6−4 1:32 18 10
29. 2013 Indian Wells MS/1000 Dura QF Nadal 6−4, 6−2 1:24 19 10
30. 2013 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−1, 6−3 1:08 20 10

Nadal−Đoković

Els enfrontaments entre Nadal i Novak Đoković han generat una rivalitat emergent, que va començar a finals de la dècada del 2000 però que va fer-se evident a partir de la dècada del 2010, moment en el que Đoković va fer el pas endavant definitiu per igualar el seu nivell tennístic amb Nadal i Federer, que dominaven el circuit individual masculí de forma hegemònica, i va accedir al número 1 del rànquing. A partir de la seva irrupció, alguns mitjans de comunicació esportius van titular aquesta rivalitat entre els tres tennistes com "The Trivalry" ("La Trivalitat"). Đoković és l'únic tennista que ha guanyat a Nadal en set partits consecutius i en dos partits consecutius sobre terra batuda. Ells van disputar el partit a tres sets més llarg de la història superant les quatre hores (4:03) a les semifinals del Masters de Madrid 2009. Nadal va dominar inicialment els enfrontaments entre ells, però a partir de la gran temporada 2011 que va realitzar el serbi, aquest va remuntar fins gairebé igualar la rivalitat, aconseguint més importància que la rivalitat entre Federer i Nadal. Són la única parella masculina que s'han enfrontat en les quatre finals de Grand Slam, i a més, de forma consecutiva.

El primer enfrontament es va produir als quarts de final del Roland Garros 2006 amb victòria del manacorí. L'any següent van disputar la primera final en el Masters d'Indian Wells 2007 amb el mateix resultat. En el tercer enfrontament, el Masters de Miami 2007, Đoković es va imposar per primera vegada quan van coincidir a quarts de final.

A dia d'avui s'han enfrontat un total de 35 ocasions amb un resultat de 20 victòries per Nadal i 15 per Đoković. L'espanyol continua superant al serbi en finals de Grand Slam i partits a cinc sets, però Đoković el va superar en set enfrontaments consecutius durant el 2011 que van igualar el nivell. Sobre terra batuda, Nadal domina clarament la rivalitat per 13-3, Đoković ho fa sobre pista dura per 11-5, mentre que sobre gespa està molt igualat amb 2-1 per Nadal.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Nadal Đoković
1. 2006 Roland Garros GS Terra batuda QF Nadal 6−4, 6−4, retirada 1:54 1 0
2. 2007 Indian Wells MS/1000 Dura F Nadal 6−2, 7−5 1:34 2 0
3. 2007 Miami MS/1000 Dura QF Đoković 6−3, 6−4 1:37 2 1
4. 2007 Roma MS/1000 Terra batuda QF Nadal 6−2, 6−3 1:41 3 1
5. 2007 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 7−5, 6−4, 6−2 2:28 4 1
6. 2007 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 3−6, 6−1, 4−1, retirada 1:41 5 1
7. 2007 Canadà MS/1000 Dura SF Đoković 7−5, 6−3 1:51 5 2
8. 2007 Xangai CM Dura (i) RR Nadal 6−4, 6−4 1:44 6 2
9. 2008 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−3, 6−2 1:28 6 3
10. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda SF Nadal 7−5, 2−6, 6−2 3:03 7 3
11. 2008 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 6−2, 7−6(3) 2:49 8 3
12. 2008 Queen's Gold/500 Gespa F Nadal 7−6(6), 7−5 2:16 9 3
13. 2008 Cincinnati MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 7−5 1:26 9 4
14. 2008 Jocs Olímpics, Pequín JO Dura SF Nadal 6−4, 1−6, 6−4 2:10 10 4
15. 2009 Copa Davis CD Terra batuda 1R Nadal 6−4, 6−4, 6−1 2:28 11 4
16. 2009 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−3, 2−6, 6−1 2:43 12 4
17. 2009 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−6(2), 6−2 2:03 13 4
18. 2009 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 3−6, 7−6(5), 7−6(9) 4:03 14 4
19. 2009 Cincinnati MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 6−4 1:32 14 5
20. 2009 París MS/1000 Dura (i) SF Đoković 6−2, 6−3 1:17 14 6
21. 2009 Londres CM Dura (i) RR Đoković 7−6(5), 6−3 1:58 14 7
22. 2010 US Open GS Dura F Nadal 6−4, 5−7, 6−4, 6−2 3:43 15 7
23. 2010 Londres CM Dura (i) RR Nadal 7−5, 6−2 1:52 16 7
24. 2011 Indian Wells MS/1000 Dura F Đoković 4−6, 6−3, 6−2 2:25 16 8
25. 2011 Miami MS/1000 Dura F Đoković 4−6, 6−3, 7−6(4) 3:21 16 9
26. 2011 Madrid MS/1000 Terra batuda F Đoković 7−5, 6−4 2:17 16 10
27. 2011 Roma MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−4, 6−4 2:12 16 11
28. 2011 Wimbledon GS Gespa F Đoković 6−4, 6−1, 1−6, 6−3 2:28 16 12
29. 2011 US Open GS Dura F Đoković 6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1 4:10 16 13
30. 2012 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5 5:53 16 14
31. 2012 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−3, 6−1 1:18 17 14
32. 2012 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 6−3 2:20 18 14
33. 2012 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−4, 6−3, 2−6, 7−5 3:55 19 14
34. 2013 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−2, 7−6(1) 1:52 19 15
35. 2013 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 3−6, 6−1, 6−7(3), 9−7 4:37 20 15

Trajectòria a Grand Slams i ATP Masters Series

Individual

Torneig 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Torneigs G/P Partits G/P
Grand Slams
Open d'Austràlia A A 3R 4R A QF SF G QF QF F A 1 / 8 35 − 7
Roland Garros A A A G G G G 4R G G G G 8 / 9 59 − 1
Wimbledon A 3R A 2R F F G A G F 2R 2 / 8 36 − 6
US Open A 2R 2R 3R QF 4R SF SF G F A 1 / 9 34 − 8
Partits G/P 0−0 3−2 3−2 13−3 17−2 20−3 24−2 15−2 25−1 23−3 14−2 0−0 11 / 32 157−22
Altres
ATP World Tour Finals A A A A SF SF A RR F RR A 0 / 5 9 − 10
Jocs Olímpics NC A No celebrat G No celebrat A NC 1 / 1 6 – 0
ATP Masters Series
Indian Wells A A 3R A SF G SF G SF F SF G 3 / 9 42 – 6
Miami A A 4R F 2R QF F QF SF F SF A 0 / 9 30 – 8
Montecarlo A 3R A G G G G G G G G F 8 / 10 48 – 2
Hamburg A 3R A A A F G Madrid (terra batuda) 3 / 8 28 – 5
Madrid (terra batuda) Masters d'Hamburg F G F 3R G
Roma A A A G G G 2R G G F G G 7 / 9 41 – 2
Toronto/Mont-real A A 1R G 3R SF G QF SF 2R A 2 / 8 21 – 6
Cincinnati A A 1R 1R QF 1R SF SF QF QF A 0 / 8 13 – 8
Madrid (dura) A 1R 2R G QF QF SF Xangai 1 / 9 19 – 8
Xangai Madrid (dura) F 3R 3R A
París A A A A A F QF SF A A A 0 / 3 9 – 3
Estadístiques
Torneigs jugats 1 11 18 21 16 20 19 17 17 17 11 8 172
Finals disputades 0 0 2 12 6 9 10 8 9 10 5 8 79
Títols 0 0 1 11 5 6 8 5 7 3 4 6 56
Estadístiques per superfície
Pista dura G/P 0−0 1−2 14−10 28−6 23−8 31−12 46−10 42−12 40−9 33−11 17−3 0−0 11 / 92 277 − 85
Terra batuda G/P 1−1 11−6 14−3 50−2 26−0 31−1 24−1 24−2 22−0 28−2 23−1 0−0 36 / 55 254 − 19
Gespa G/P 0−0 2−1 0−0 1−2 8−2 8−2 12−0 0−0 9−1 8−2 2−2 0−0 3 / 15 50 − 12
Moqueta G/P 0−0 0−2 2−4 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0 / 5 2 − 6
Total G/P 1−1 14−11 30−17 79−10 59−12 70−15 82−11 66−14 71−10 69−15 42−6 0−0 50 / 168 583 − 122
Rànquing a final d'any 200 49 51 2 2 2 1 2 1 2 4
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències

  1. ↑ "Rafael Nadal". Atpworldtour.com. Consultat 10 juny 2013. (en anglès)
  2. ↑ (castellà) Rafael Nadal, Premio Príncipe de Asturias de los Deportes
  3. ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  4. ↑ 4,0 4,1 Rajaraman, Aarthi. «At Home with Humble yet Ambitious Nadal» (en anglès). Inside Tennis, 01-06-2008. [Consulta: 14 desembre 2011].
  5. ↑ «Soccer-Rafa Nadal becomes shareholder at troubled Real Mallorca» (en anglès). Reuters, 09-07-2010. [Consulta: 10 març 2012].
  6. ↑ Hunter, Graham. «Rafa to the rescue» (en anglès). ESPN, 09-09-2010. [Consulta: 10 març 2012].
  7. ↑ Article al web 20minutos.es, 7 d'agost de 2008
  8. ↑ Tandon, Kamakshi. «More to Rafa than meets the eye» (en anglès). ESPN, 26-08-2011. [Consulta: 24 desembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Kervin, Alison. «The Big Interview: Rafael Nadal» (en anglès). The Sunday Times, 23-04-2006. [Consulta: 14 desembre 2011].
  10. ↑ Historial complet dels torneigs disputats per Nadal com a júnior
  11. ↑ Clarey, Christopher. «Rafael Nadal, Barely 19, He's Got Game, Looks and Remarkably Good Manners» (en anglès). The New York Times, 06-06-2005. [Consulta: 30 desembre 2011].
  12. ↑ Linden, Julian. «Foot injury delays Rafael Nadal's comeback» (en anglès), 05-01-2006. [Consulta: 30 desembre 2011].
  13. ↑ Garber, Greg. «With Vilas in stands, Nadal makes history» (en anglès). ESPN, 31-05-2006. [Consulta: 7 gener 2012].
  14. ↑ Battle Of Surfaces (anglès) [Consulta: 19/01/2012]
  15. ↑ Ubha, Ravi. «Nadal enters Wimbledon final with clear mental edge» (en anglès). ESPN, 18-06-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  16. ↑ Alleyne, Richard. «Wimbledon 2008: John McEnroe hails Rafael Nadal victory as greatest final ever» (en anglès). The Telegraph, 07-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  17. ↑ Wertheim, Jon. «Without a doubt, it's the greatest» (en anglès). Sports Illustrated, 09-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  18. ↑ Magowan, Alistair. «Roger v Rafa - the best final ever?» (en anglès). BBC, 07-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  19. ↑ Jenkins, Bruce. «[http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2008/07/06/SPP711KSLR.DTL WIMBLEDON GREATEST MATCH EVER]» (en anglès). San Francisco Chronicle, 07-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  20. ↑ Larson, Bob. «Nadal Clinches Year-End No. 1 For First Time» (en anglès). tennisnews.com. [Consulta: 24 gener 2012].
  21. ↑ «Rafael Nadal» (en anglès). Fundación Príncipe de Asturias. [Consulta: 24 gener 2012].
  22. ↑ «Nadal presented with 2008 ATP Player of the Year Award» (en anglès). ATP, 18-04-2009. [Consulta: 26 gener 2012].
  23. ↑ «Rafael Nadal has problems in both knees, will try to rehab in time for Wimbledon – ESPN» (en anglès). ESPN, 09-06-2009. [Consulta: 26 gener 2012].
  24. ↑ Buddell, James. «Unstoppable Nadal captures sixth straight title» (en anglès). monte-carlorolexmasters.com, 18-04-2010. [Consulta: 31 gener 2012].
  25. ↑ «Nadal fined for receiving coaching» (en anglès). ESPN, 28-06-2010. [Consulta: 1r febrer 2012].
  26. ↑ «Nadal, Djokovic flop on doubles debut» (en anglès). CNN, 10-08-2010. [Consulta: 1r febrer 2012].
  27. ↑ Lin, Thomas. «Nadal Completes Career Grand Slam» (en anglès). The New York Times, 13-09-2010. [Consulta: 1r febrer 2012].
  28. ↑ «Winners Archive > Rafael Nadal» (en anglès). laureus.com. [Consulta: 16 febrer 2012].
  29. ↑ «Nadal named Laureus World Sportsman of the year» (en anglès). ATP, 07-02-2011. [Consulta: 16 febrer 2012].
  30. ↑ Roura, C. «Óscar para Rafa Nadal en los Laureus 2010» (en castella). Mundo Deportivo, 08-02-2011. [Consulta: 16 febrer 2012].
  31. ↑ «Rafel Nadal pateix una rampa durant una roda de premsa». IB3, 05-09-2011. [Consulta: 16 febrer 2012].
  32. ↑ «Nadal threatens to boycott blue clay after shock Madrid defeat» (en anglès). CNN, 11-05-2012. [Consulta: 23 novembre 2012].
  33. ↑ Henson, Mike. «Rafael Nadal beats Novak Djokovic to win seventh French Open» (en anglès). BBC, 11-06-2012. [Consulta: 23 novembre 2012].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Nadal i Parera
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Rafel Nadal guanya el seu primer torneig sobre herba, una setmana abans de Wimbledon



Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Rafael_Nadal_i_Parera&oldid=27487»