Llista d'antics municipis de Catalunya
Aparença
Aquesta és la llista dels pobles de Catalunya que van ser municipis i que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut.
Alta Ribagorça
- Barruera, transformat en la Vall de Boí el 1996.
- Benés, incorporat a Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà el 1972.
- Durro, incorporat a Barruera el 1965. El 1996 canvià el nom del municipi a la Vall de Boí.
- Espluga de Serra, incorporat a Tremp, del Pallars Jussà el 1970.
- Llesp, incorporat al Pont de Suert el 1970.
- Malpàs, incorporat al Pont de Suert el 1970.
- Sapeira, incorporat a Tremp, del Pallars Jussà el 1970.
- Viu de Llevata, incorporat al Pont de Suert el 1970.
Alt Camp
- L'Albà i Selma incorporats a Aiguamúrcia.
- La Plana, incorporat a Alcover.
- Farena, incorporat a Mont-ral.
Alt Urgell
- Alàs, incorporat a Alàs i Cerc el 1970.
- Alinyà, incorporat a Fígols i Alinyà el 1975.
- Anserall, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
- Aravell, incorpora Vila i Vall de Castellbò i municipi reanomenat a Montferrer i Castellbò el 1970.
- Arfa, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
- Aristot, incorporat al 1970 a Aristot i Toloriu, municipi anomenat el Pont de Bar el 1989.
- Ars, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
- Bescaran, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
- Biscarbó, incorporat a Castellàs el 1857.
- Castellàs (del Pallars Sobirà), incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
- Castellbò, incorporat a Vila i Vall de Castellbò el 1920.
- Castellciutat, incorporat a La Seu d'Urgell el 1975.
- Cerc, incorporat a Alàs i Cerc el 1970.
- Civís, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
- Fígols d'Organyà, incorporat a Fígols i Alinyà el 1975.
- Fórnols de Cadí, incorporat a La Vansa (o Lavansa) i Fórnols el 1975.
- Gavarra, incorporat a Coll de Nargó el 1970.
- La Guàrdia d'Ares, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
- Guils del Cantó, incorporat a Montferrer i Castellbò el 1970.
- Josa de Cadí, incorporat a Josa i Tuixén el 1975.
- Junyent, incorporat a Castellàs el 1857.
- Lavansa (o la Vansa), incorporat a La Vansa (o Lavansa) i Fórnols el 1975.
- Montanissell, incorporat a Coll de Nargó el 1970.
- Noves de Segre, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
- Pallarols del Cantó, incorporat a Montferrer i Castellbò el 1970.
- La Parròquia d'Hortó, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
- El Pla de Sant Tirs, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
- Taús, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
- Toloriu, incorporat al 1970 a Aristot i Toloriu, municipi anomenat el Pont de Bar el 1989.
- Torres, incorporat a Alàs el 1857.[1]
- Tost, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
- Tuixent, incorporat a Josa i Tuixén el 1975.
- Vall de Castellbò, incorporat a Vila i Vall de Castellbò el 1920.
- Vila i Vall de Castellbò, incorporat a Aravell i municipi reanomenat a Montferrer i Castellbò el 1970.
Baix Camp
- Les Voltes i Les Irles incorporats a Riudecols.
- Arbosset, incorporat a Vilanova d'Escornalbou.
- La Mussara, incorporat a Vilaplana.
Baix Penedès
- Montagut, incorporat a Cunit.
- Marmellà, incorporat al Montmell.
- La Torregassa, incorporat a Sant Jaume dels Domenys.
- Sant Vicenç de Calders, incorporat al Vendrell.
Barcelonès
- Gràcia, incorporat a Barcelona el 1897.
- Sant Gervasi de Cassoles, incorporat a Barcelona el 1897.
- les Corts, incorporat a Barcelona el 1897.
- Sants, incorporat a Barcelona el 1897.
- Sant Andreu de Palomar, incorporat a Barcelona el 1897.
- Sant Martí de Provençals, incorporat a Barcelona el 1897.
- Horta, incorporat a Barcelona el 1904.
- Sarrià, incorporat a Barcelona el 1921.
Cerdanya
- Age, incorporat a Puigcerdà el 1857.
- Angostrina incorporat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes el 1973
- Arànser, incorporat a Lles el 1970.
- Bajande, incorporat a Estavar el 1822.
- Càldegues, incorporat a la Guingueta d'Ix el 1973.
- Éller, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1965.
- Músser, incorporat a Lles el 1970.
- La Perxa, incorporat a La Cabanassa entre 1795 i 1800.
- Ovança, dit també el Vilar d'Ovança destruït el 1679 per construir la fortalesa que donaria origen a l'actual poble de Montlluís.
- Queixans, incorporat a Fontanals de Cerdanya el 1970.
- Rigolisa, incorporat a Puigcerdà el 1857.
- Riu de Pendís, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1975; se'n desagregà el 1997, amb el nom oficial, ara, de Riu de Cerdanya.
- Ro, incorporat a Sallagosa el 1822.
- Roet, incorporat a Llo entre 1790 i 1794.
- Sallagosa i Llo, disgregat en Sallagosa i Llo el 1984
- Talltendre, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1965.
- Urtx, incorporat a Fontanals de Cerdanya el 1970.
- Vedrinyans, incorporat a Sallagosa el 1822.
- Ventajola, incorporat a Puigcerdà el 1857.
- Vià, incorporat a Odelló de Cerdanya el 1822.
- Vilallobent, incorporat a Puigcerdà el 1970.
- Vilanova de les Escaldes incorporat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes el 1973
- Víllec i Estana, incorporat a Montellà i Martinet el 1970.
Conca de Barberà
- Ollers, incorporat a Barberà de la Conca.
- Albió i Rauric incorporats a Llorac.
- La Guàrdia dels Prats, incorporat a Montblanc.
- Rojals, incorporat a Montblanc.
- Prenafeta, incorporat a Lilla , municipi que posteriorment va ser incorporat a Montblanc.
- Montbrió de la Marca, incorporat a Vallverd , municipi que posteriorment va canviar de nom a Montbrió de la Marca i finalment va ser incorporat a Sarral.
- Belltall i Glorieta , incorporats a Passanant municipi que posteriorment va canviar de nom a Passanant i Belltall.
- Guialmons, incorporat a Les Piles.
- Aguiló, incorporat a Santa Coloma de Queralt.
- Pontils, Sant Magi de Rocamora, Seguer i Vallespinosa incorporats a Santa Perpétua de Gaià , municipi que posteriorment ha canviat de nom a Pontils.
- Segura, incorporat a Savallà del Comtat.
Conflent
- Aiguatèbia, incorporat a Aiguatèbia i Talau el 1983
- Aituà, incorporat a Escaró el 1822
- Bell-lloc, incorporat a Vilafranca de Conflent entre 1790 i 1794.
- Cirac, incorporat a Rià i Cirac el 1822.
- Clarà, incorporat a Clarà i Villerac el 1822.
- Coma, incorporat a Eus el 1828
- Cortals, incorporat a La Llaguna el 1822
- Garrius, incorporat a Salses entre 1790 i 1794.
- Els Horts, incorporat a Serdinyà el 1822
- En, incorporat a Nyer el 1822
- Èvol, incorporat a Oleta i Èvol el 1827
- Fetges, incorporat a Sautó entre 1790 i 1794.
- Flaçà, incorporat a Jújols entre 1790 i 1794.
- Llar, incorporat a Canavelles el 1821.
- Marcèvol, incorporat a Arboçols el 1822
- Marians, incorporat a Soanyes el 1822
- Oleta, incorporat a Oleta i Èvol el 1827
- Prats i Sant Tomàs, incorporat a Fontpedrosa el 1822
- Prats de Balaguer, incorporat a Prats i Sant Tomàs entre 1790 i 1794
- Marcèvol, incorporat a Arboçols el 1822
- Rià, incorporat a Rià i Cirac el 1822.
- Sant Tomàs de Balaguer, incorporat a Prats i Sant Tomàs entre 1790 i 1794
- Saorla, incorporat a Vinçà entre 1790 i 1794.
- Talau, incorporat a Aiguatèbia i Talau el 1983
- Toès de Llar, incorporat a Toès el 1822.
- Torèn, incorporat a Saorra el 1822.
- Villerac, incorporat a Clarà i Villerac el 1822.
Garraf
Garrotxa
- Beget, incorporat a Camprodon, del Ripollès el 1969.
- Sant Privat d'en Bas, forma la Vall d'en Bas el 1968.
- Hostalets d'en Bas, forma la Vall d'en Bas el 1968.
- Sant Esteve d'en Bas, forma la Vall d'en Bas el 1968.
- la Pinya, forma la Vall d'en Bas el 1968.
Noguera
- Les Avellanes, annexionat a Santa Linya per formar les Avellanes i Santa Linya el 1970.
- Santa Linya, annexionat a les Avellanes per formar les Avellanes i Santa Linya el 1970.
- Tartareu, annexionat a Les Avellanes el 1857. Actualment forma part de les Avellanes i Santa Linya.
- Tragó de Noguera, incorporat a Os de Balaguer i Ivars de Noguera el 1964.
- Vilanova de la Sal, annexionat a Les Avellanes el 1857. Actualment forma part de les Avellanes i Santa Linya.
Osona
- Les Masies de Manlleu incorporat a Manlleu el 1844.
- Les Masies de Sant Pere de Torelló incorporat a Sant Pere de Torelló el 1926.
- Les Masies de Taradell incorporat a Taradell el 1831.
- Pruit incorporat a Rupit i Pruit el 1977.
- Rupit incorporat a Rupit i Pruit el 1977.
- Sant Romà de Sau incorporat a Vilanova de Sau el 1962.
- Sentfores incorporat a Vic el 1932.
Pallars Jussà
- Aramunt incorporat al Pallars Jussà el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
- Aransís, incorporat a Gavet de la Conca el 1970.
- Benavent de Tremp, incorporat a Isona i Conca Dellà el 1970.
- Benés, de l'Alta Ribagorça, incorporat a Sarroca de Bellera el 1972.
- Claverol, incorporat al Pallars Jussà el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
- Conques, incorporat a Isona i Conca Dellà el 1970.
- Covet, incorporat a Isona el 1857.
- Eroles incorporat a Tremp el 1970.
- Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, incorporat a Tremp el 1970.
- Fígols de Tremp incorporat a Tremp el 1972.
- Figuerola d'Orcau, incorporat a Isona i Conca Dellà el 1970.
- Guàrdia de Tremp, incorporat a Castell de Mur el 1972.
- Gurp de la Conca incorporat a Tremp el 1970.
- Hortoneda de la Conca incorporat al Pallars Jussà el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
- Isona, incorporat a Isona i Conca Dellà el 1970.
- Mont-ros incorporat a La Torre de Cabdella el 1970.
- Mur, incorporat a Castell de Mur el 1972.
- Orcau, incorporat a Isona i Conca Dellà el 1970.
- Palau de Noguera incorporat a Tremp el 1975.
- La Pobleta de Bellveí incorporat a La Torre de Cabdella el 1970.
- Sant Romà d'Abella, incorporat a Isona i Conca Dellà el 1970.
- Sant Salvador de Toló, incorporat a Gavet de la Conca el 1970.
- Sant Serni, incorporat a Gavet de la Conca el 1970.
- Sapeira, de l'Alta Ribagorça, incorporat a Tremp el 1970.
- Serradell incorporat al Pallars Jussà el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
- Suterranya incorporat a Tremp el 1975.
- Vilamitjana incorporat a Tremp el 1975.
Pallars Sobirà
- Ainet de Besan, incorporat a Alins de Vallferrera (després amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
- Altron, incorporat a Sort el 1981
- Àreu, incorporat a Alins de Vallferrera (després amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
- Baén, incorporat a Baix Pallars el 1969.
- Castellàs, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, de l'Alt Urgell, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
- Estac, incorporat a Soriguera el 1972.
- Enviny, incorporat a Sort el 1970
- Estac, incorporat a Soriguera el 1972.
- Estaon, incorporat el 1975 a la Vall de Cardós, el 1989 simplificat a Vall de Cardós.
- Gerri de la Sal, incorporat a Baix Pallars el 1969.
- Isil, incorporat a Alt Àneu el 1970.
- Jou, incorporat el 1975 a Guingueta i Jou, després 1989 anomenada la Guingueta d'Àneu.
- Llessui, incorporat a Sort el 1970
- Montcortès de Pallars, incorporat a Baix Pallars el 1969.
- Norís, incorporat a Alins de Vallferrera (després amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
- Peramea, incorporat a Baix Pallars el 1969.
- Ribera de Cardós, incorporat el 1975 a la Vall de Cardós, el 1989 simplificat a Vall de Cardós.
- Son, incorporat a Alt Àneu el 1970.
- Sorpe, incorporat a Alt Àneu el 1970.
- Surp, incorporat a Rialb el 1970.
- Tor, incorporat a Alins de Vallferrera (després amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
- Unarre, incorporat el 1975 a Guingueta i Jou, després 1989 anomenada la Guingueta d'Àneu.
- València d'Àneu, incorporat a Alt Àneu el 1970.
Priorat
- Albarca incorporat a Cornudella de Montsant el 1857.
- Siurana de Prades incorporat a Cornudella de Montsant el 1940.
Ripollès
- Beget incorporat a Camprodon el 1969.
- Freixenet incorporat a Camprodon el 1965.
- Palmerola incorporat a les Llosses el 1991.
- la Parròquia de Ripoll incorporat a Ripoll el 1975.
- la Ribera de Sant Joan incorporat a Sant Joan de les Abadesses el 1863.
- Viladonja incorporat a les Llosses el 1974.
Rosselló
- Bellpuig, incorporat a Prunet i Bellpuig entre 1790 i 1794.
- Boaçà, incorporat a Alenyà entre 1790 i 1794.
- Cabanes, incorporat a Sant Genís de Fontanes entre 1790 i 1794.
- Canet de Rosselló i Sant Nazari, disgregat en Canet de Rosselló i Sant Nazari de Rosselló el 1983
- Castellrosselló, incorporat a Perpinyà entre 1790 i 1794.
- El Vilar, incorporat a Vilallonga dels Monts el 1803.
- La Pava, incorporat a Argelers entre 1790 i 1794.
- La Vall, incorporat a Sureda el 1822.
- Nidoleres, incorporat a Tresserra entre 1790 i 1794.
- Nils, incorporat a Pontellà entre 1790 i 1794.
- Òpol, incorporat a Òpol i Perellós el 1970.
- Paçà, Llauró i Torderes, disgregat en Paçà, Llauró i Torderes el 1989
- Perellós, incorporat a Òpol i Perellós el 1970.
- Prunet, incorporat a Prunet i Bellpuig entre 1790 i 1794.
- Serrabona, incorporat a Bula d'Amunt el 1822.
- Tatzó d'Amunt, incorporat a Sant Andreu de Sureda entre 1790 i 1794.
- Tatzó d'Avall, incorporat a Argelers entre 1790 i 1794.
Segarra
- Freixenet de Segarra, incorporat a Sant Guim de Freixenet el 1936.
- La Manresana, unit amb Portell per a la creació del municipi de Sant Ramon, el 1940.
- La Prenyanosa, incorporat a Cervera el 1972.
Solsonès
Tarragonès
- Puigdelfi, incorporat a Perafort.
- Ardenya, incorporat a la Riera de Gaià.
- L'Argilaga, incorporat a la Secuita.
- Tamarit, incorporat a Tarragona.
- Mariscart, incorporat a la Canonja, municipi que posteriorment va ser incorporat a Tarragona però que se'n segregà de nou el 2010.[2][3][4]
Urgell
- Rocallaura, incorporat a Vallbona de les Monges el 1970
Vallès Occidental
- Sant Pere de Terrassa, fragmentat entre Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Terrassa el 1904.
Vallès Oriental
- Montnegre, incorporat a Sant Celoni el 1936.
- Olzinelles, incorporat a Sant Celoni el 1930.
Vallespir
- Fontanils, incorporat a Arles el 1823.
- La Selva, incorporat a Les Illes el 1823.
- Les Illes, incorporat a Morellàs i les Illes el 1972.
- Montalbà de l'Església, incorporat a Els Banys d'Arles el 1962.
- Morellàs, incorporat a Morellàs i les Illes el 1972.
- Palaldà, incorporat a Els Banys d'Arles el 1942.
- Palol, incorporat a Ceret el 1823.
- Riunoguers, incorporat a Morellàs i les Illes el 1972.
- Sant Martí de Fenollet, incorporat a Morellàs el 1823.
- Vila-roja, incorporat a Costoja entre 1790 i 1794.
Referències
- ↑ «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842 : Torres d'Alàs» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ Ple extraordinari per la segregació al web l'EMD de la Canonja.
- ↑ Tarragona culmina el procés de segregació de la Canonja al Periódico de Catalunya (5-4-2007)
- ↑ La segregació de La Canonja podria fer-se realitat abans que acabi l'actual legislatura a Tinet