Vés al contingut

Arròs Parellada

De Viki.cat
Arròs Parellada


Paella parellada al 7 Portes

Tipus cuina Cuina dels Països Catalans
On es menja Catalunya
Ingredients destacats carn magra de porc, conill o pollastre, sípia, gamba o llagostí
Metode de preperació amb paella
Origen Barcelona
Arrossos dels Països Catalans
• Paella d'arròs • Arròs a banda
• Arròs i costra • Arròs a la cassola
• Arròs caldós • Arròs amb fesols i naps
• Arròs negre • Escudella d'arròs
• Rossejat • Arròs al forn
• Arròs a la bruta • Arròs de bacallà
Altres arrosos
• Sushi • Risotto
• Arròs amb llet

L'arròs Parellada, també conegut amb altres noms com arròs a la mandra, arròs a la gandula,[1] arròs de cec[1] (tot i que Pau Nogué considera que el Parellada és "més complet"[2] que el cec, també existent a les illes Balears), arròs sense entrebancs,[1] arròs sense feina,[1] és un arròs amb carn variada desosada i marisc pelat, preparat de manera que no cal l'ús del ganivet per menjar-lo; molt típic dels restaurants d'arrossos a Catalunya. Per a alguns[3] és descrit com "una paella barcelonina sense ossos ni espines". Segons Lluís Permanyer aquest plat va néixer al voltant de 1902, segurament "en dijous".

Preparació

Els ingredients varien a cada lloc, però sempre hi ha almenys dos tipus de carn, sípia o calamars, gambes o llagostins i musclos o escopinyes o cloïses. En temporada sol tenir carxofes. Pot tenir rap o un altre peix blanc de carn ferma. En algunes receptes té botifarra vermella.

En general es desossen i es tallen les carns, si afegiu algun peix, també caldrà treure'n les espines. Obriu els musclos i les petxines amb una mica de brou o d'aigua. En una paella, enrossiu les carns en oli d'oliva, retireu-les i enrossiu les sépies, després els llagostins i al final les carxofes tallades a mitjes rodanxes. Aprofiteu el mateix oli per fer un sofregit. Tireu-hi l'arròs, les carns, alguna verdura (mongetes tendres, pésols, carxofes, etc.) i les sípies i remeu-ho tot. Afegiu aigua o brou bullent i una picada feta amb safrà, all i julivert, i que pot tenir també altres ingredients, com per exemple un fetge de sípia o de pollastre. Coueu-lo durant uns vint minuts, penseu a afegir un moment abans les gambes i els musclos sense closca, ben col·locats. Deixeu-lo reposar fora del foc uns cinc minuts abans de servir.

Llegenda

A Barcelona es diu que hi havia un senyoret molt ric que es podia permetre anar molt sovint al restaurant 7 Portes, i al que li agradaven molt els arrossos. Un dia, en qualitat de client preferent, va comentar a l'amo que era una llàstima haver-se d'embrutar els dits per treure els ossets de la carn i les pells i closques dels moluscs per menjar-se'ls i li va encarregar un arròs amb totes les coses que més li agradàven però ja tallades i pelades. Jaume Fàbrega però desmenteix que "Parellada" tingui a veure, com sovint es pensa, amb els Parellada de la fonda Europa, que després van dirigir el 7 Portes, "ni amb el Senyor Parellada de Barcelona ni amb l'Ada Parellada",[4] en canvi sí comenta que és "un dels plats tradicionals servits al 7 Portes".[4]

Pep Nogué explica[5] que Parellada no és el nom de l'amo sinó del client, Juli Maria Parellada, i que el restaurant es diu Suís, sembla que el cambrer, Jaume Carabellido, de tant dir "un arròs especial pel senyor Parellada", al final van passara a "un Parellada!". El cuiner del Suís, Joan Matas, el va incorporar com un plat estrella.[6]

Sembla que es va estendre ràpidament als altres restaurants. A les cases particulars s'ha tendit a substituir la costella de porc per butifarra o salsitxes, i el conill per pollastre, amb els fins de fer el plat més econòmic i sobretot de treure feina al cuiner.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gastroteca de la Generalitat de Catalunya
  2. ↑ NOGUÉ, Pau. La cuina de l'arròs de Pals, Cossetània Edicions, 2003 ISBN 84-96035-29-8
  3. ↑ Jaume Fàbrega 20 juny 2007
  4. ↑ 4,0 4,1 FÀBREGA, Jaume. El gust d'un poble. Cossetània Edicions, 2002. ISBN 84-95684-91-8
  5. ↑ La cuina de l'arròs de Pals, pàg 79, Cossetània Edicions, 2003 ISBN 84-96035-29-8
  6. ↑ A. Vives a El Punt Digital 26/05/2006

Enllaços externs