Coca de xulla
| Coca de xulla | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||||||
| Altres noms | Coca de botifarra, coca d'embotit, coca de cansalada, bollo | |||||||||||||||||||||
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | |||||||||||||||||||||
| On es menja | Alt Empordà, Alt Palància, Camp de Túria, Serrans, Plana d'Utiel, Vall d'Albaida, i altres indrets de muntanya... | |||||||||||||||||||||
| Ingredients destacats | Embotit i cansalada | |||||||||||||||||||||
| Forma | Normalment gran, allargada i més aviat estovada | |||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
La coca de xulla o d'embotit és una coca salada típica de gairebé tot l'interior muntanyenc[1] que consiteix en un pa allargassat decorat amb trossos de botifarra, cansalada, xoriço o altres carns salades i saboroses. Es forneix tot a l'hora, de tal manera que el pa queda impregnat amb el greix de la carn, la qual cosa li propina un sabor salat i unes taques de colors, en especial el roig del xoriço.
Bollos
A la vila de Requena i la seua comarca, la Plana d'Utiel, tot i tenir una massa semblant, la seua vora dentada hi dóna un caire de pastís, i habitualment s'anomena bollo[2] o bollo con magras[3], tot i que els forners locals també accepten coca d'alternativa. Aquesta preparació gaudeix d'una associació de forners i artesans que s'hi dedica[4]
Referències
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.
- ↑ Generalitat Valenciana
- ↑ Portal de turisme de la província de València
- ↑ Generalitat valenciana




