Vés al contingut

Gastronomia de la Cerdanya

De Viki.cat
Cuina de la Cerdanya
Comarques Cerdanya
Tipus cuina mediterrània de muntanya
Plat(s) estrella Trinxat
Beguda típica Vi de Santa Llocaia
Ingredients destacats bolets i fruïta
Gastronomia dels Països Catalans
Gastronomia d'Andorra
Andorra
Gastronomia de les Illes Balears
Eivissa i Formentera
Mallorca Menorca
Gastronomia de Catalunya
Anoia Bages
Barcelonès C. de Tarragona
C. de Barberà Baix Ebre-Montsià
Empordà Garrigues
Gironès i Pla Maresme
Noguera Osona
Penedès Priorat
Ribera d'Ebre Segarra
Segrià Selva
Solsonès Terra Alta
Urgell i Pla Vallès
Cuina de muntanya
Alt Urgell Berguedà
Cerdanya Garrotxa
Pallars Ribagorça
Ripollès Vall d'Aran
Gastronomia de la Catalunya del Nord
Cerdanya Conflent
Rosselló Vallespir
Gastronomia de la Franja de Ponent
Baix Cinca Llitera
Matarranya Ribagorça
Gastronomia del País Valencià
Alacantí Vall d'Albaida
C. de Túria Comtat
Costera Horta
Maestrat Marina Alta
Marina Baixa Morvedre
Plana Ribera
Safor Vinalopó Mitjà
Baix Vinalopó Alt Vinalopó
Alcalatén Alcoià
Maestrat Ports
Comarques xurres
Comarques castellanes
Altres cuines
França
Occitània

La cuina de la Cerdanya tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina cerdana.

La Cerdanya és una comarca històrica esquarterada en tres per les fronteres polítiques: l'Alta Cerdanya, i la Baixa Cerdanya dividida entre les províncies de Lleida i Girona. Tanmateix la seua geografia – una sola vall tancada per muntanyes a totes bandes – l'uneix i l'allunya dels veïns Andorra, Conflent, Alt Urgell i Berguedà.

La cuina de Cerdanya és marcada per la seua naturalesa d'altiplà muntanyenc, amb un clima alpí i una tradició de ramaderia, principalment de vaques. Els elements principals són les verdures, els cereals, la caça, la pesca, l'aviram i la carn de ramat. La proximitat de les cultures occitana i francesa contribueixen a la particularitat de la gastronomia cerdana. L'afluència de turisme d'esquí ha creat un sector de restauració destacable, que ha impactat en l'oferta gastronòmica.

A continuació es detalla els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta comarca:

Trinxat

El plat més típic de la Cerdanya és el Trinxat, que està fet amb cols d’hivern, trumfes (patates) i rosta (cansalada). Aquest plat se serveix calent i, si en sobra, es passa per la paella juntament amb uns grans d’all. També se'n fa a Andorra i l'Urgellet.

Cerdans

Els cerdans són dolços de pasta seca amb avellanes i anís.[1]

Mel i melmelada

La Mel de la Cerdanya és una mel d'elaboració artesanal feta a la Cerdanya. La melmelada és un altre producte típic de la Cerdanya considerada d'alta qualitat, emprant els fruits del bosc com ara els aranyons.[1]

Formatge i mantega

El Formatge i la Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya es creen a partir de la llet de vaca de raça frisona de granjes ramaderes urgellenques i cerdanes.

Embotits

Els embotits inclouen el pa de fetge, el paltruc i la llonganissa de pagès.[1]

Tiró amb naps

El Tiró amb Naps és propi de la diada de Tots Sants. Té un condiment molt important: els naps, amb preferència de Talltendre (són uns naps negres diferents dels que s’acostuma a veure, que només es troben a la Cerdanya). Per fer el plat es necessita tiró (ànec), naps i un sofregit d’all, ceba i vi blanc.

Pastís de Ceps

El Pastís de Ceps (bolets) està compost de ceps, vi ranci, ous, ceba, llet, mantega, oli d’oliva, sal, pebre negre en pols i salsa beixamel.

Conill amb moixerons

Un plat propi de tardor és el Conill amb Moixerons (bolets que no s’han de confondre amb els moixernons). Està fet de conill trossejat, salat i enfarinat. Es fregeix en una paella.


Altres plats típics

Begudes típiques

Ingredients bàsics

Fires gastronòmiques

La Fira de Sant Llorenç se celebra a Bellver de Cerdanya el dia 10 d'agost. S'hi pot tastar i comprar productes alimentaris i artesanals. S'hi destaca un concurs de llonganissa de pagès.[1] A Setcases fan la Fira del Bolet el 20 al 22 de setembre.[3] Altres fires són la Mostra Gastronòmica de Naps a Gers, la Mostra Gastronòmica d'Alp, i la Festa del Trinxat a Puigcerdà.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs anomenades lleida
  2. ↑ Thibaut i Comalada, Eliana, 'Les Coques Catalanes', Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 'Comarques de Catalunya', Salvat, Barcelona 1980
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Semproniana(1995|
  5. ↑ www.ladepeche.fr
  6. ↑ Pla, Josep, 1970, ‘El que hem menjat', Barcelona, (1997 Premsa catalana)
  7. ↑ ‘Cerdanya, la gran vall del Pirineu', guia publicada pel Consell Comarcal de la Cerdanya

Bibliografia

  • THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2002, "La cuina tradicional de la Catalunya Nord", Cossetània Edicions, S.A. ISBN 978-84-95684-67-7

Enllaços externs