Gastronomia de l'Empordà
La cuina de l'Empordà tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina empordanesa.
L'Empordà configura, amb l'excepció del Cap de Creus, una gran plana encaixonada entre el Pirineu, la serra de les Gavarres i les muntanyes del litoral de la Selva.
La cuina de l'Empordà és marcada per la seua naturalesa marítima, complementada amb zones de secà i zones de bosc de muntanya, i amb els aiguamolls dels deltes dels rius Muga, Fluvià i Ter. Els elements principals són el peix, el porc, l'embotit, l'aviram i les verdures.[1] L'afluència de turisme ha creat un sector de restauració destacable, que ha impactat en l'oferta gastronòmica amb la creació de diversos restaurants d'alta gamma, entre els El Bulli de Ferran Adrià a Roses.
A continuació es detalla els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta comarca:
Brunyols
Els brunyols (segons la norma, bunyols) són uns dolços típics de l'Empordà. Segons expliquen els habitants dels pobles empordanesos a mode de tradició oral popular, aquests dolços es diuen brunyols en contraposició als bunyols per la forma que tenen: els brunyols són bunyols "mal fets", és a dir, no són rodons ni iguals entre ells. Per altra banda són un plat ben típic al País Valencià i les Illes Balears. D'origen àrab, són unes boles de pasta airosa fregida i espolsada de sucre.[1] A l'Empordà, el Dijous sant és la diada típica per fer-ne en família.
Taps
Els taps són un dolç típic de Cadaqués,[1] pa de pessic amb sucre i mantega, en forma de tap de cava, i ensucrats. Són dolços que es prenen en el berenar o flambejats amb rom a les postres.[2]
Truita de bullit
La truita de bullit que empra les verdures de l'ollada fregides, però sense ou.[1]
Coca
La coca és un producte artesanal típic de totes les comarques, que a l'Empordà adopta una varietat de formes. Una és la coca de pastanaga, a base d'ous, sucre, pell de llimona, panses, farina i pastanaga ratllada. És una coca que es menja freda.[3]
Altres plats típics
- Mar i muntanya (platillo)
- Ànec amb peres[4]
- escudella i carn d'olla[5]
- llagosta i pollastre amb sofregit.[5]
- Anxova salada al pot. És un producte tradicionalment fet per dones, qui afegien sal i pebre bo a les anxoves i les amuntegaven en capes.[5]
- anxova confitada amb llesques.[5]
- botifarra amb mongetes.[5]
- botifarra dolça (amb sucre), un embotit original de l'Empordà.[5]
- congre amb pèsols.[1]
- Arrós d'escórpora
- Poma de farcit
- crema cremada
- Suquet de peix
- caragols[1]
- tortell
- Saltat de calamars amb popets i cansalada.[5]
- Arròs amb botifarra en caldo de peix.[5]
- Flaona de Figueres o de l'Empordà, és un pastisset farcit de crema o mató típic de tota l'àrea mediterrània (Menorca, Eivissa, Casqueta de Morella,[6] Xipre[7])
Begudes típiques
- La zona de l'Empordà constitueix una cultura enològica antiga. La garnatxa, el vi blanc de Peralada, el rosat d'Espolla, el negre de Capmany,[1] entre altres de la Denominació d'Origen Empordà
- El Cremat, un cafè amb rom flambé, és una beguda típica de la costa.[1]
Ingredients bàsics
Les característiques geogràfiques de la comarca de l'Empordà ofereixen la més variada oferta de productes agrícoles, ramaders i marins.
Amb tota la Costa Brava de litoral que ofereix, cada vegada menys, una molt extensa varietat de productes des de la tonyina a la garoina, la plana amb conreus de secà i a la vegada regada per tres deltes (Muga, Fluvià i Ter)amb arrossars i amb un important filó d'un recurs natural de canyes (Arundo donax) famoses per la fabricació de llengüetes per instruments musicals, producte adient per un bon àpat, i fins fa poques dècades eren molt necessàries en el món rural per assecar embotits, formatges, raïms, bolets, i encara avui dia són encara utilitzades en el conreu amb màxima eficàcia per proveir als camps i les hortes de recés de Tramuntana, per abastar fruits ( ametlles, olives, taronges, figues ) i pel conreu de tomates, monjetes i altres productes de les execel·lents hortes, i de les vinyes de plana o de muntanya amb més història de Catalunya i que per fi es fan vins de qualitat (DO Empordà), així com l'oli d'oliva que produeixen les mil·lenàries oliveres del paisatge empordanès on hi abunden gran varietat de boscos, gràcies a les diferències d'altitud en poca distància on s'hi va a buscar espàrrecs, romaní, farigola, castanyes, gers o el que hi hagi de temporada i sobretot a caçar bolets, els empordanesos, i altres també, diuen que el rovelló, quan la pineda és més a prop del mar, més gustós i exquisit és; també s'hi va a caçar senglars, perdius... a més la fama de la carn ha traspassat els seus límits geografics, ramats de xais, vedelles naturalment ben criades, pollastres de pagès, amb l'empresa pionera a Catalunya en oferir una àmplia gama de productes d'anec (foie gras sencer, "mi-cuit", mousse de foie, pernil d'ànec), gran producció de porcs, amb importants escorxadors. I en els darrers anys, gràcies a la immigració, important oferta de productes exòtics.
Els principals ingredients bàsics que es prdueixen a la comarca són:
- Verdures: Totes les de l'horta meditarrania, Patata, Ceba de Figueres, també espàrrecs.
- Fruites: Raïm, poma, albercoc, cireres, figues, magranes.
- Cereals: blat, ordi, arròs
- Aviram: Ànec, oca, pollastre.
- Carn: Porc, xai, vedella.
- Peix i marisc: Anxova de Cadaqués i l'Escala, sèpia, congre, xanguet, garoines, musclos, anguiles, angules.
- Caragols.
- Bolets
- Embotits: llonganissa, botifarra, bull.
- Altres: Mel, oli d'oliva, vi
Fires gastronòmiques
- Menja't la figa!, mostra gastronòmica en que el 2008 14 restaurants de l'Alt Empordà han elaborat més de 125 receptes diferents amb figa.[8]
- Mostra de Cuina Grecoromana que se celebra a l'Escala les primeres dues setmanes de juny. A l'octubre s'hi fa una altra mostra gastronòmica.
- Jornades gastronòmiques a Empuriabrava al maig.[1]
- A Lladó es fa una fira de formatges més grans de l'Estat.[9]
- Mostra del vi i de gastronomia de l´Empordà a la Rambla de Figueres el cap de setmana proper al 11 de setembre, des del 1984[10]
- Fira del bunyol de l'Empordà, per sant Josep, al centre de Figueres.
- Fira de menjars de món, complement del Festival Acústica, el cap de setmana abans de les festes del Tura[11]
- Mostra gastronòmica de conill, a Vilafant[12]
- Cabanyada de l'Empordà (Festival de música i fira-mercat de la canya) a Cabanes[13]
- Fira de l'Horta i la Poma de Relleno, a Vilabertran[14]
- Fira de l'oli i l'olivera pels carrers d'Espolla i Setmana "La cuina de l'olivera" a diferents restaurants de l'Alt Empordà.[15]
- Fira de la Garnatxa i el Brunyol de l'Empordà a Garriguella[16]
- Fira Arrels del Vi a Sant Martí d'Empúries[17]
- Fira de l'Oli de Ventalló[18]
- Fira de la Poma a l'Armentera
- Fira de la mel novella a Colera
- Fira de la ceba i del calçot de Vila-sacra
- Fira de la cirera de Llers
- Fira de la cirera de Terrades
- Fira de la Mongeta de Sant Llorenç de la Muga
- Fira de les herbes de Peratallada - Forallac[19]
- Fira de la cervesa artesana a Jafre el segon cap de setmana de juliol.[20]
- Festa de la Sal i l´Anxova de l'Escala.[21][22]
- Mercat dels Tortells a Bàscara el diumenge abans del dia de Rams.[23]
- Fira de l'espàrrec al Port de la Selva[24]
- Fira Gust a finals de març a Figueres, per promoure els productes de l'Empordà.[25]
- Mostra de Gastronomia Empordanesa el 12 d'octubre al pavelló dels Jardins del Castell de Peralada, concurs de platillos (ànec, pollastre, perdiu, xai, porc, vedella, peix, etc. amb verdures, bolets, peres, pomes, samfaina, marisc, etc.) i postres (cremes catalana, pomes al forn o farcides, pastisseria en general, etc.) per a cuiners i cuineres no professionals, centrat en la recuperació de plats de cuina tradicional empordanesa.[26]
Enllaços externs
http://www.cuinadelempordanet.net/
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 'Alt Empordà', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2004
- ↑ Cuines de TV3, Jaume Subirós
- ↑ Thibaut i Comalada, Eliana, 'Les Coques Catalanes', Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.
- ↑ Ànec amb peres La Botiga de la Cuina Catalana - CatalanCooking.com
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Pla, Josep, 1970, ‘El que hem menjat', Barcelona, (1997 Premsa catalana)
- ↑ Flaones made in Torroella, Josep M. Bernils
- ↑ Xipre, cargols i flaons - vilaweb
- ↑ Menjatlafiga.blogspot
- ↑ 'Comarques de Catalunya', Salvat, Barcelona 1980
- ↑ figueresciutat.com
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ Diari de Girona
- ↑ festacatalunya.cat
- ↑ festacatalunya.cat
- ↑ Fira de la Garnatxa i el Brunyol de l'Empordà (Programa 2008) (103.6 kb)
- ↑ festacatalunya.cat
- ↑ festacatalunya.cat
- ↑ CostaBrava.org
- ↑ Diari de Girona
- ↑ firesifestes.com
- ↑ La Festa de la Sal i l´Anxova vol arribar als 8.000 visitants (DdGi)
- ↑ Mercat dels tortells
- ↑ [3]
- ↑ El Punt 21 març 2008
- ↑ 9Diari
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
